Aquest any de confinament, distància i rebrots s'han cancel·lat les poques fires i mercats als quals acostumo a anar amb la meva parada d'amigurumis. Però ja veus que no deixo de treballar. L'avantatge és que per al pròxim mercat –el de Nadal encara no s'ha cancel·lat però pinten bastos– tindré un gran estoc d'amigurumis. Entre tot aquest estoc, vaig pensar que em faltaven més amigurumis especialment per a nadons. Així que quan vaig descobrir els sonalls de la Mariya Kostychenko ho vaig tenir clar.
Després de triar i remenar a House Sleeping Toys, que és el nom de la botiga d'aquesta dissenyadora russa a Etsy, em vaig decidir per un moixó que jo he convertit en aneguet.
Tot i que no tinc cap crítica al patró, hi he fet diversos canvis. El primer és que el meu aneguet és més petit, senzillament perquè em va semblar més proporcional a l'anella de fusta de 70 mm de diàmetre. L'altre canvi evident és que he folrat l'anella de fusta en vertical en lloc de fer-ho en horitzontal. És a dir, en lloc de fer 9 fileres de 20 punts baixos jo n'he fet 25 de 8 punts baixos. I és que, potser perquè tinc poca traça per fer qualsevol cosa que no comenci amb un anell màgic, trobo que els laterals d'un teixit en fileres tenen un acabat menys polit.
Pel que fa als detalls, he eliminat les floretes i les fulles del disseny original i, com ja t'he dit, he improvisat un bec d'ànec.
Potser pensaràs que, amb tants canvis com he fet, no calia comprar el patró però jo soc de les que creu que les bones idees s'han de pagar. I m'encanta el senyal d'identitat dels sonalls de la Mariya Kostychenko, que són aquests ullets adormits tan fàcils de brodar.
Ara bé, també he de confessar que un cop vaig tenir l'aneguet enllestit, em vaig animar a fer-ne la versió osset. Només cal substituir les plomes i el bec per unes orelles i un musell.
Amb quin et quedes?
Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, House Sleeping Toys no té a la venda els seus patrons.
Qué monos!!!
ResponEliminaMe encantan!!!
Ya tenía ganas de leer la entrada...
Nunca he probado lo de la anilla... y me llama mucho la atención!
Voy a ver a esta diseñadora... que no me suena de nada!
Besos
Gracias, Ana! Con todo lo que tejes tú y nunca has hecho un sonajero? A por ello pues! Jajaja.
EliminaMmmm...me quedo con los dos! tanto el patito como el oso son preciosos y además éste tipo de sonajeros,les gustan mucho a los bebés,son fáciles de agarrar y de llevarse a la boca por supuesto! A mi son los que más me gustan por eso siempre me inclino a hacer de ése tipo cuando tengo que hacer un regalo.
ResponEliminaBesos.
Son resultones, verdad? Me acuerdo de tu sonajero zorrito. Es que me encantó. Ya sabes que tengo debilidad por los zorros... Un beso, Pilar!
EliminaPreciosos ambos....pero ese ositooo ainss que mono!
ResponEliminaYa se que es más típico, pero me pierdo ante estos peludos!
Estos mordedores siempre son un acierto para los peques!
Un abrazo grandote!...y seguro que el próximo mercadillo no te quedará nada para vender! te deseo un exitazo!
Sííííí, ya sé que tú eres muy de ositos! Jajaja. Gracias, Ani! Muaks!
EliminaOooooooh, els dos són preciosos, però em quedo amb l'oset.
ResponEliminaPetons
Potser és el més dolcet. Gràcies, Glòria! Un petonàs!
EliminaHola Judith!. Pues realmente son una cucada los dos, aunque a mi me tira más el patito... no sé el amarillo me encanta, tal vez sea por eso. ¡Un abrazo!
ResponEliminaAh, mira! Hasta ahora ganaba el oso... Jajaja. La verdad es que el patito es muy alegre! Gracias, Sonia!
EliminaSon una monada, Judith, me chiflan los dos.
ResponEliminaTengo anillas de maderas compradas desde hace un montón y aun no he hecho ninguno, ¿te lo puedes creer?
Bicos
Qué me dices! Y con las anillas de madera ahí apalancadas? Es que últimamente estás abducida por las dos agujas. Jajaja. A ver si encuentras algún proyecto de sonajero que te enamore. Gracias, Leti!
Elimina