Un trio d'ossos

No sé què m'ha agafat amb els ossos últimament. El primer va ser en Bjorn, un os de 38 cm d'alçada. I avui, per compensar en això de les mides, et porto aquest trio de poc més de 8 cm.

La veritat és que no em vaig poder resistir a aquests dissenys de MarvelsCo. Són molt semblants al patró d'en Paddington, del qual ja et vaig explicar les aventures, però una mica més petits i amb algunes diferències. Jo, a més, encara hi he fet alguns petits canvis al musell, a les orelles i als braços.

Sigui com sigui, aquest trio d'os bru, os polar i os panda és absolutament adorable. Jo no sabria per quin decidir-me...

Pel que fa a les fotos, volia fer-les a l'exterior i se'm va acudir la pila de llenya que hi ha al tros. El tros és com en diem al Camp de Tarragona de la terra que es conrea. I ves per on, el mateix dia que feia les fotos, els meus pares –la mare, pagesa de tota la vida i el pare, criat en una colònia tèxtil del Llobregat, pagès d'adopció– em van comentar que amb més de 80 anys cadascun estan pensant de deixar de treballar-hi. La història de la propietat és una mica llarga i aquest no és el lloc per explicar-la però la qüestió és que aquest serà segurament el meu últim estiu al tros. Els pares, de moment, es fan els forts però crec que a finals d'estiu a tots ens caurà alguna llàgrima.

I jo em pregunto: com puc començar parlant d'ossos amigurumi i acabar parlant dels meus pares octogenaris i la història de la família?