Ja fa mesos que em vaig comprar Tendre crochet 2, de la Sandrine Deveze, del blog Tournicote... à cloche pied, però com que la meva llista d'amigurumis pendents és interminable sempre vaig tard.
Tot i que en un primer moment em van cridar l'atenció en Gédéon i en Victor, al final vaig optar pel gat Hulotte.
Fins una bona estona després d'haver començat no em vaig adonar de la coincidència: del primer llibre de la Sandrine Deveze també vaig triar un gat, en Wolfgang. He revisat la meva llista d'amigurumis pendents i hi ha cinc gats més! Així que els hauré de dosificar. Si em segueixes és evident que soc una enamorada dels gats però he de reconèixer que això ratlla l'obsessió.
Fins una bona estona després d'haver començat no em vaig adonar de la coincidència: del primer llibre de la Sandrine Deveze també vaig triar un gat, en Wolfgang. He revisat la meva llista d'amigurumis pendents i hi ha cinc gats més! Així que els hauré de dosificar. Si em segueixes és evident que soc una enamorada dels gats però he de reconèixer que això ratlla l'obsessió.
Però tornem al gat Hulotte, que m'ha captivat. No les tenia totes a l'hora de fer el musell però la idea d'aquesta peça superposada és genial. Quant al patró, només tinc una crítica que per cert ja vaig fer amb en Wolfgang: on s'és vist un gat sense cua? Per sort, és bastant fàcil improvisar-ne una.
En relació amb els colors, la Sandrine està aconseguint el que era inimaginable. Jo, que no soc gens de marrons ni torrats, estic entusiasmada amb el meu cabdell de color mostassa, que és un color molt estil Tournicote. I més encara des que he descobert el fil Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM: uns cabdells de 50 g amb els quals he ampliat la meva carta de colors. Fins i tot he canviat el negre del model original per més mostassa. He de reconèixer que amb el negre el meu gat semblava més un os panda que un gat.
I com a toc final, una bandana d'estrelles. Això sí, sense vores ni res, que cosir és la meva assignatura pendent.
Ja tinc ganes de repetir amb un altre personatge de l'univers Tournicote, encara que no sigui un gat.
Pues este gato, así en mostaza, queda muy bien. Lo voy a apuntar también en mis pendientes. Un beso
ResponEliminaTe va a encantar. Pero cuidado con esa lista interminable... ;) Gracias por la visita, Sonia.
EliminaGenial! Yo tampoco soy muy de marrones y sim embargo hay que reconocer que son ideales para muchos de nuestros amiguitos, como es este el caso.
ResponEliminaMe encanta, besos
Gracias, Luna. La verdad es que ya no imagino a Hulotte en ningún otro color. Un beso.
EliminaA mi me parece precioso en ese color...y esa combinación de fondo azul a juego de pañuelo le hace un montaje 10!
ResponEliminaLo de repetir amigurumi no te preocupes, yo miro hacia atrás y veo conejos y ratones a montones ja ja
Felicidades por este gato tan bonito y que a ti te ha quedado suuuuperbonito ;-))
Besos Wapa.
Jajaja. Cada una con sus debilidades... Y lo de los montajes, ya sabes: el fondo blanco no siempre funciona y hay que innovar. Un besazo, Anni.
EliminaQué chulo!!!!
ResponEliminaMe encantan los colores... creo que mejor con el mostaza que con el negro...
La bandana genial... y queda muy bien sin coser (también es mi asignatura pendiente... pero no creo que la supere nunca... jajaja)
No es complicado el cambio de color en el cuerpo? o va bordado?
Sigue con los gatos!!! Te quedan preciosos!
Gracias, Ana. Yo tampoco aprobaré jamás la asignatura de costura. Jajaja. El tapestry del cuerpo, idea de Tournicote, es tejido y no bordado. Es entretenido, sí, pero no complicado. Y la verdad es que el resultado me encanta.
EliminaPues venga... lo voy a probar... que tengo el libro pero me tiraba para atràs "los puntitos"...
EliminaMarramiauuuuu , que en llenguatge gatú vol dir m'encanta, però com a amant dels gats, ja ho saps.
ResponEliminaPer cert, a mi el mostassa em xifla!
Hahaha. I tant! El parlo amb fluïdesa! Gràcies, Laura. Ah, a mi des d'ara el mostassa també m'encanta.
EliminaM'encanta com t'ha quedat!! És tan maco aquest mostassa! Aquest patró també el tinc pendent de fer jajaja Una abraçada!
ResponEliminaGràcies, Sílvia. A veure si t'hi animes, doncs. Amb la teva traça, segur que queda genial!
EliminaM'encanten els gats com bé saps... I aquest és moníssim!!
ResponEliminaGràcies, Almudena. Jo també n'estic enamorada.
Elimina