Boo

Estic segura que la reconeixeràs. És la petita protagonista de Monstres, SA que en Sulley i en Mike anomenen Boo. I és un disseny molt aconseguit de Mi Mundo Unicornio.

No és la meva primera experiència amb aquesta disenyadora argentina. Si ho recordes, fa uns mesos et vaig presentar la seva Caputxeta Vermella, que té algunes similituds amb la Boo. Per exemple, és un amigurumi d'una sola peça des del cap fins als peus.

El gran encert d'aquest disseny és la textura del serrell i de les cuetes. Es tracta de teixir en back loops amb un petit truc que no desvelaré, és clar. És molt fàcil i el resultat és espectacular. Això sí, jo vaig haver de fer algunes modificacions en el serrell, ja que seguint les indicacions del patró quedava massa petit. Ah, i molta atenció a cosir-lo en el lloc precís. Ja saps que no hi ha indicacions infal·libles: agulla cap aquí i agulla cap allà fins que t'arrenqui un ooohhh.

Capítol a part mereix el vestuari de la Boo. Com ja vaig descobrir amb la Caputxeta Vermella, la Roxana Spaciuk té certa tendència a complicar-se la vida. Fixa't si es complica que la seva proposta és teixir el cap i el cos en punt baix en X –amb la qual cosa el teixit queda més atapeït i l'amigurumi resultant és més petit– i les peces de roba –tant la samarreta com els pantalons, que en el disseny original són una peça a banda–, en punt baix en V. 

Però a mi no em va això de complicar-me la vida, que ja es complica prou bo i sola. Així que vaig fer alguns canvis en la samarreta, que a més no és tan baldera com el disseny original. Pel que fa als pantalons, no he fet la peça independent sinó que senzillament he fet algunes fileres des de la cintura fins a mitja cama en el color lila dels pantalons.

Cansada d'anar improvisant, per fer els braços vaig decidir seguir el patró fil per randa. L'estructura és bastant complicada i això de començar els braços per l'espatlla no m'acaba de fer el pes ja que resulta difícil cosir-los. Però cal reconèixer que són originals.

Sigui com sigui, és clar que els amigurumis de Mi Mundo Unicornio destaquen per la seva atenció al detall. Això es fa evident sobretot en l'expressió: uns ulls ben grossos, el punt rococó per nas, una mica de maquillatge... I en aquesta ocasió he de donar la raó a la Roxana Spaciuk: les orelles –que vaig descartar en la Capuxeta Vermella– són un encert.

La cirereta del pastís és el petit monstre de peluix que porta a les mans aquesta versió amigurumi de la Boo, inspirada en la seva rèplica Funko Pop!, les figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món.

Ja veus que, tal com vaig prometre, el blog no fa vacances. De fet, d'aquí a unes setmanes tornaré amb un altre personatge del cinema d'animació amb algunes coincidències amb la Boo, com les orelles o portar un peluix a les mans. No t'ho perdis!