1 d’agost del 2022

Boo

Estic segura que la reconeixeràs. És la petita protagonista de Monstres, SA que en Sulley i en Mike anomenen Boo. I és un disseny molt aconseguit de Mi Mundo Unicornio.

No és la meva primera experiència amb aquesta disenyadora argentina. Si ho recordes, fa uns mesos et vaig presentar la seva Caputxeta Vermella, que té algunes similituds amb la Boo. Per exemple, és un amigurumi d'una sola peça des del cap fins als peus.

El gran encert d'aquest disseny és la textura del serrell i de les cuetes. Es tracta de teixir en back loops amb un petit truc que no desvelaré, és clar. És molt fàcil i el resultat és espectacular. Això sí, jo vaig haver de fer algunes modificacions en el serrell, ja que seguint les indicacions del patró quedava massa petit. Ah, i molta atenció a cosir-lo en el lloc precís. Ja saps que no hi ha indicacions infal·libles: agulla cap aquí i agulla cap allà fins que t'arrenqui un ooohhh.

Capítol a part mereix el vestuari de la Boo. Com ja vaig descobrir amb la Caputxeta Vermella, la Roxana Spaciuk té certa tendència a complicar-se la vida. Fixa't si es complica que la seva proposta és teixir el cap i el cos en punt baix en X amb la qual cosa el teixit queda més atapeït i l'amigurumi resultant és més petit i les peces de roba tant la samarreta com els pantalons, que en el disseny original són una peça a banda, en punt baix en V. 

Però a mi no em va això de complicar-me la vida, que ja es complica prou bo i sola. Així que vaig fer alguns canvis en la samarreta, que a més no és tan baldera com el disseny original. Pel que fa als pantalons, no he fet la peça independent sinó que senzillament he fet algunes fileres des de la cintura fins a mitja cama en el color lila dels pantalons.

Cansada d'anar improvisant, per fer els braços vaig decidir seguir el patró fil per randa. L'estructura és bastant complicada i això de començar els braços per l'espatlla no m'acaba de fer el pes ja que resulta difícil cosir-los. Però cal reconèixer que són originals.

Sigui com sigui, és clar que els amigurumis de Mi Mundo Unicornio destaquen per la seva atenció al detall. Això es fa evident sobretot en l'expressió: uns ulls ben grossos, el punt rococó per nas, una mica de maquillatge... I en aquesta ocasió he de donar la raó a la Roxana Spaciuk: les orelles que vaig descartar en la Capuxeta Vermella són un encert.

La cirereta del pastís és el petit monstre de peluix que porta a les mans aquesta versió amigurumi de la Boo, inspirada en la seva rèplica Funko Pop!, les figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món.

Ja veus que, tal com vaig prometre, el blog no fa vacances. De fet, d'aquí a unes setmanes tornaré amb un altre personatge del cinema d'animació amb algunes coincidències amb la Boo, com les orelles o portar un peluix a les mans. No t'ho perdis!

14 comentaris:

  1. Me requetechifla!!!!
    Qué carita más mona!!! Y el pelo!!! Genial!!!
    Qué peluche divertido...
    Un amigurumi de lo más tierno...
    Sabes que no he visto la película?

    En la parte técnica... eso de empezar los brazos por los hombros... lo hice en una ocasión con una angelita... y la verdad es que no me convence... jejeje

    Qué bien que no cierre el blog por vacaciones!!!
    =^.^=

    ResponElimina
    Respostes
    1. No has visto la pel·lícula!!!??? Tienes que ponerle remedio a eso... Y entonces no podrás evitar tejer a Boo. Jajaja! El patrón es un pelín complicado pero merece la pena! Venga, que ya tienes una idea para una tarde de verano. 😉 Muaks!

      Elimina
  2. A mi también me requetechifla !!!ja ja ja
    Toda ella, su pelo, su flequillo, su ropa, su peluche, su todoooo ;-)) Precioso amigurumi!
    Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síííí? Gracias, Ani! No me pude resistir! El flequillo es lo más! Gracias por pasar incluso en verano! 😉 Un beso!

      Elimina
  3. Ya lo creo que arranca un ooooohhhhh. Todo en esa muñeca es genial, el flequillo salta a la vista que está super conseguido y lo has cosido en su sitio justo. Qué bonito se ve ese pelo, de verdad, me chifla, flequillo, moñitos, ... y las orejas, claro, todo un acierto poner esta vez las orejas.

    A mí también me da una pereza tremenda cuando cojo un patrón y veo cosas como tejer en x el cuerpo y en v la ropa. A ver, si es para conseguir que la ropa quede un poco más grande cambias a una aguja medio número mayor y andando.

    Pero bueno, allá cada uno. Lo que está claro es que te ha quedado ideal. Me he ido a cotillear la original y, qué quieres que te diga, me gusta mucho más tu versión, tiene un "algo" que no le veo a la otra.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooohhh! Gracias, Leti! Bueno, supongo que aunque el patrón sea genial cada una le da su estilo, no? Y sí, qué pereza lo de la ropa... Roxana tiende a complicarse la vida pero yo soy una mujer práctica! Jajaja! Un beso enorme y mil gracias!

      Elimina
  4. Parabéns!! Mais uma vez sua execução, capricho e atenção aos detalhes resultaram numa Boo incrível!! 😍

    ResponElimina
    Respostes

    1. O crédito vai para o design, mas muito obrigada de qualquer maneira. Você já sabe que é essencial colocar amor no que é feito à mão. Abraços!

      Elimina
  5. Me encanta el personaje en la película y por supuesto tu interpretación en amigurumi!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un personaje muy tierno, sí! Muchísimas gracias! Muaks!

      Elimina
  6. Es tan dulce Boo, me encanta, y tu versión en amigurumi es ideal.

    *Besos de colores*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Maricarmen! El diseño es genial! Pero tiene mi toque, no? 😉 Un beso!

      Elimina