Poca gent hi deu haver que no hagi vist Amélie, una pel·lícula francesa que combina fantasia i quotidianitat per explicar la història d'aquesta jove somiadora que decideix millorar la vida dels altres. Això, combinat amb una estètica inconfusible i la banda sonora de Yann Tiersen, ha convertit aquest film del 2001 en un clàssic modern.
No tenia cap intenció de fer una versió amigurumi del personatge d'Amélie Poulain. Malgrat que tot pot tenir una versió amigurumi, en el camp del cinema les propostes solen imitar-se als personatges d'animació. Però quan vaig ensopegar amb aquest disseny de la brasilera JP Crochê ho vaig tenir clar.
El patró és molt correcte i incorpora alguns detalls originals, com les botes o les mànigues. Això sí, el cap de 54 punts de diàmetre era excessiu per a un cos de tot just 10 cm. Començo a sentir-me com una jívara del ganxet, especialitzada a reduir caps desproporcionats...
Del disseny original de JP Crochê, em feia mooolta peresa el cabell. La tècnica de fer mil i un blens i cosir-los al cap és avorrida i està molt vista. És clar que vaig haver de recórrer als blens per simular el característic tallat estil bob de l'Amélie, però per al serrell vaig optar per versionar el disseny de Mi Mundo Unicornio per al personatge de la Boo a Monstres SA. Amb tot plegat, he de reconèixer que el resultat final no m'entusiasma.
No et deu haver passat desapercebut que el patró de JP Crochê inclou el gnom viatger, protagonista de les fotos que el pare d'Amélie rep des de diversos llocs del món, des de San Francisco fins a Moscú passant pel Taj Mahal, per animar-lo a sortir de casa. El disseny del gnom és molt divertit, tot i que –com no!– vaig haver d'ajustar el cap i el barret, i també improvisar un bigoti, per al qual suposo que per un descuit el patró no dona indicacions, a més de fer-li un nas rodonet, més propi d'un gnom com cal.
Capítol a part mereix el paraigua, també inclòs en el disseny de la Jacquelline Priscila. Em va sorprendre l'enginyós truc per aconseguir marcar les varetes i creia que seria la cirereta del pastís. Però, ai las! No comptava amb la dificultat per fer l'estructura de filferro. No me'n vaig sortir i vaig haver de descartar el paraigua, que encara tinc pendent de desfer en un racó.
Malgrat el meu descontentament amb el personatge de l'Amélie i malgrat haver hagut de prescindir del paraigua, aquests dos personatges amb l'skyline de París al fons són un petit homenatge de ganxet a una pel·lícula que, com la ciutat que la inspira, mereix ser visitada almenys una vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada