4 de novembre del 2019

Harry Potter, en versió amigurumi

Ja he dit alguna vegada que no soc una gran fan de Harry Potter. Aleshores, per què he fet el Harry Potter en versió amigurumi? Doncs perquè sí que soc fan de la dissenyadora vietnamita Green Frog Crochet. La vaig descobrir per casualitat, com es descobreix tot a Instagram, i vaig decidir que volia fer algun dels seus patrons. Entre moltes princeses, algun personatge de Joc de trons i els tres protagonistes de la saga de Harry Potter, vaig triar aquest últim. I és que no soc una gran fan ni de Joc de trons ni de Harry Potter però encara soc menys de princeses.


El resultat en general és espectacular. Potser l'únic que no m'acaba de convèncer, tot i que és una de les senyes d'identitat de Green Frog Crochet, és que el meu Harry Potter és massa ample de malucs. D'altra banda, el coll és tan estilitzat que el cap té tendència a caure. En això, però, part de la culpa és meva, ja que el patró proposa articular els braços i el coll, la qual cosa segur que li dona més estabilitat, però jo no ho vaig fer perquè prefereixo evitar elements potencialment perillosos com el filferro, sobretot a l'interior de l'amigurumi.

Això sí, és clar que el patró és de nivell avançat. Per exemple, amb els detalls del jersei i del coll de la camisa és fàcil perdre la paciència, però no és pas això el més difícil. Ja s'intueix que els braços no s'han de cosir al cos i potser per això mateix el sistema per unir els braços i el cos, sobretot si vols aconseguir un bon acabat, és complicadíssim.


L'altre problema va venir amb la toga, que em quedava molt més petita del que caldria. Quan un amigurumi porta una peça de roba, almenys jo sempre he de fer alguna adaptació. Ja ho tinc coll avall. Però la toga estava tan mil·limetrada que era molt difícil fer-hi modificacions. Així que vaig fer les mínimes imprescindibles perquè almenys els braços passessin per les mànigues.

També té la seva dificultat el cabell, que és una altra de les senyes d'identitat de Green Frog Crochet. La idea és genial i de fet el serrell queda molt divertit. Però és molt entretingut de col·locar. Vaig utilitzar totes les meves agulles de cap i encara me'n faltaven! En el disseny original es proposa fixar el cabell amb cola però jo vaig optar pel sistema tradicional, que segur que és molt més net: cosir. A més, tot i seguir les indicacions al peu de la lletra, el cabell em va quedar un pèl just: algun ble de més m'hauria anat bé per aconseguir una cabell més tupit i evitar alguna clapa.

I acabo amb els detalls de la cara. Després de brodar el nas, les celles i la cicatriu en forma de llamp, em vaig adonar que em faltaven les orelles. Orelles? Els amigurumis humans no tenen mai orelles... Però, és clar, en aquest cas tenen una utilitat concreta, que és sostenir les ulleres. Per cert, per fer les ulleres només cal una mica de traça i un tap per donar forma a les circumferències. Això sí, com que no vaig trobar filferro negre, vaig haver d'aplicar-hi pintura en esprai.


I fins aquí les meves aventures amb Harry Potter i amb Green Frog Crochet. I tu, què tens entre mans?

Juliol de 2022: Actualment aquest patró de Green Frog Crochet no està disponible.

10 comentaris:

  1. Me ENCANTA!!!!!
    Si que parece complicadillo… pero te ha quedado precioso… genial…
    Qué lana has usado?
    Voy a ver los demás patrones de esta chica!
    Un besote!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conoces sus patrones? Los de animalitos no son nada del otro mundo pero sus personajes son geniales. A ver si te animas con alguno. En cuanto al hilo, he usado el de siempre: Cotton Nature 3.5 de Hilaturas LM. Gracias por pasarte, Ana. Muaks!

      Elimina
  2. Woow¡¡¡ Te lo has currado un montón, qué cantidad de detalles y qué bien los has resuelto.
    Las gafas te han quedado de óptica total¡¡

    Un trabajo precioso e impecable.
    Muasss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me lo he currado porque no había otro remedio. Jajaja. El patrón manda. Qué ilusión que te gusten las gafas! Entre buscar el alhambre, darles forma y pintarlas…, menudo lío! Un besote, Gema!

      Elimina
  3. Menuda odisea. Te ha quedado de 10, eso sí, pero sólo de pensar en todo lo que puede salir mal ya me entran sudores fríos. Últimamente estoy vaga para los amigurumi, necesito patrones menos complicados, pero me lo anoto para cuando me apetezca afrontar retos.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, Leti, éste es más bien un reto. Pero a veces también apetece, no? El patrón es 100% recomendable, eso sí! Gracias por la visitina! Bicos!

      Elimina
  4. Es un Harry precioso,te ha quedado perfecto y está bien complicarse un poco con los patrones,ya que además de aprender nuevas técnicas,te quedan espectaculares!!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, muchas gracias, Pilar! A mí me gusta complicarme de vez en cuando, sí. Aunque suelo combinar los patrones difíciles con alguno de esos de tejer en modo off. Jajaja. Un abrazo!

      Elimina
  5. És la mar de bonic, tens raó que els malucs són un pél amples, però resulta més dolç. Petons artista.
    GLÒRIA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? Llàstima! És l’única cosa que no m’acaba de fer el pes… Però en conjunt a mi també em sembla la mar de bonic. ;) Gràcies, preciosa! Un petó!

      Elimina