28 d’octubre del 2019

Feliz Día de Muertos, happy Halloween i bona castanyada!

Sempre m'ha fet por la mort. Jo crec que és un trauma infantil que es remunta a la primera mort que vaig viure. Quina paradoxa, no? Va ser la mort de la meva àvia paterna quan jo tenia set anys. Tot va ser molt tabú i molt secret. Per descomptat ni vaig anar a l'enterrament ni me'n vaig poder acomiadar de cap manera. He de confessar també que amb el pas dels anys, ja vora la cinquantena i amb els pares octogenaris, de vegades la mort em ve al pensament. Més vegades de les que jo voldria.

Per tot plegat em desperta molta curiositat la tradició mexicana del Día de Muertos, una tradició prehispànica que consisteix a retre culte a la mort i a recordar els éssers estimats. Concretament, m'admira la naturalitat amb què la mort es considera una part de la vida mateixa i l'alegria amb què es recorden els difunts. Tot el contrari del que vaig viure a la meva infantesa.

En els altars del Día de Muertos, hi ha des de fotografies dels difunts i espelmes fins a sal i fruita passant per calaveres de sucre i cempasúchil, que és el nom asteca per a aquesta flor de color carabassa que aquí anomenem clavell de moro.

Així que enguany el meu amigurumi és aquesta calavera, un disseny gratuït de Lanas y ovillos.


El patró de la calavera és facilíssim. Amb la combinació adequada d'augments i disminucions va agafant forma. Tampoc tinc res a dir de les flors dels ulls. Però les fulles van resultar ser massa petites i la resta de flors tenien els pètals poc definits. Així que vaig acabar improvisant les fulles i adaptant per a les flors un model de 100 minifiguras tejidas a ganchillo de Kamuran Simsek. Vista ara, crec que la meva calavera és un pèl massa sòbria i que necessita més flors i algun brodat, que en el seu moment i amb les meves rudimentàries habilitats per brodar no vaig tenir ganes de fer.

Evidentment, i deixant ja els amigurumis, hi ha altres opcions per a aquests dies. D'una banda, la castanyada: una tradició catalana per cert, sense cap referència a la mort que consisteix a trobar-se amb amics per menjar castanyes i panellets. Per la seva banda, Halloween però això ja ho saps és la celebració que ens arriba dels països anglosaxons. És cert que té un origen celta directament relacionat amb la mort més aviat amb la por a les ànimes dels morts però actualment és com una festa infantil de disfresses.

Per si de cas, bona castanyada, happy Halloween i feliz de Día de Muertos!

4 comentaris:

  1. No soy yo muy de calaveras… pero me gusta cómo te ha quedado!
    Yo no creo que necesite muchas más cosas… la veo genial…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que tú y yo solemos coincidir en lo de que menos es más, aunque una vez hecha la foto, quizás por la perspectiva, la calavera me pareció un poco sosa. Pero si tú la ves genial... ; Gracias, Ana!

      Elimina
  2. Hola Judit...opino lo mismo que Ana...tampoco creo que necesite mucho más! te quedó genial.
    El colorido Mexicano es una pasada, y como celebran esta fiesta me parece genial...es eso, una fiesta!
    Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdad? Deberíamos haver importado el Día de Muertos y no Halloween! Jajaja. Muchas gracias, Ani. Un beso!

      Elimina