Ratlles sí, ratlles no

És difícil resistir-se als dissenys de Lulu loves the moon. No vaig poder fer-ho amb la Peaches, en Pumpkin i en Floki a més d'una tortuga marina, un bolet i un cavallet de mar. Ara he tornat a caure rendida als peus d'aquesta dissenyadora austríaca amb aquest tigre, un disseny exclusivament disponible al seu curs de Domestika.

El patró, com és habitual en el cas de Lulu loves the moon, és genial. Per exemple, m'agrada que les cames convergeixin en el cos i no haver-les de cosir. 

El que no m'ha acabat de convèncer són les ratlles. En general, no em fa gaire peresa teixir un amigurumi de ratlles. El senzill truc de fer un punt invisible com a primer punt del nou color dona prou bons resultats. Això sí, ni aquest truc, ni crec que cap altre, és apte per a les ratlles d'una sola filera, que és el que proposa el disseny original. 

Però, és clar, un tigre sense ratlles no és un tigre. Així que he substituït les ratlles de potes i braços per unes ratlles brodades a l'esquena i fins gairebé la panxa, que –mal m'està dir-ho– queden la mar de bé.

Pel que fa als colors, no podia faltar el groc ou, un dels meus colors preferits de Cotton Nature 3.5. Per suavitzar el contrast, he evitat el negre i he optat pel gris marengo, un altre imprescindible d'aquest fil de cotó de la casa Hilaturas LM.

I tu, ets de les que defugen els dissenys de ratlles?