En Pumpkin i les pastanagues

Crec que només faltava jo: totes les ganxetaires del món mundial ja han fet en Pumpkin, aquest deliciós disseny de Lulu loves the moon. Feia molt que el tenia pendent però l'espera ha valgut la pena i he gaudit moltíssim, segurament perquè és un amigurumi amb una excel·lent relació dificultat-encant. 

En Pumpkin és cosí germà de la Peaches però no és pas el mateix patró. De fet, l'únic que s'assembla són les orelles. I si la Peaches ja em va agradar, en Pumpkin m'ha entusiasmat. Ho han dit moltes altres abans que jo, però el patró és 100% recomanable.

Això no vol pas dir que no m'hagin sorgit dubtes. Per exemple, primer vaig pensar que m'havia quedat una mica capgròs. Però m'encanta el resultat final. A més, he aconseguit un Pumpkin grassonet, amb uns pantalons més aviat estrets, que és el que volia després de veure'n moltes versions. Tot això rematat amb un botonet de fusta. Per cert, en els pantalons he estrenat l'altre color del cotó de Casa Sol que no vaig poder-me resistir a comprar: segons aquesta marca de moda és un color pistatxo però per a mi és un verd Chartreuse, és a dir, una barreja de verd i mostassa.

Amb el que sí que m'he barallat una mica és amb els ulls i la boca. La dissenyadora proposa, en paraules seves, esculpir-los. Fins i tot inclou indicacions i fotos del procés. No és una tècnica nova –ja ho he intentat diverses vegades– però no me n'acabo de sortir. Potser els ulls no estan del tot malament però la boca pràcticament no es nota.

I fins aquí la història d'en Pumpkin. Ara bé, per què Pumpkin –és a dir, carabassa en anglès– si en el meu imaginari li encanten les pastanagues? No tinc la resposta. De fet, el nom de la seva cosina germana, la Peaches –préssecs en anglès–, ja em va intrigar en el seu moment. Si ho esbrino, prometo explicar-t'ho.