12 de juliol del 2021

Ocean, la tortuga marina

Lulu loves the moon s'està convertint en una de les meves dissenyadores de capçalera. La primera va ser la Peaches, tot seguit va ser el torn d'en Pumpkin, poc després va arribar en Floki i avui la protagonista és l'Ocean, aquesta tortuga marina.

L'Ocean m'agrada tant com els seus predecessors, però he tingut algun contratemps. En concret, he hagut de fer fins a tres versions del cap. En la primera, el cap era desmesuradament enorme i encara ho vaig empitjorar més amb uns ulls massa petits. També vaig descartar la segona versió perquè no em convencia com quedava la part final: en lloc d'acabar amb una base més o menys plana, el cap anava agafant forma de cogombre. Per sort, a la tercera i amb uns ulls de 10 mm, l'Ocean em va conquistar.

No és la primera vegada que tinc problemes amb els caps dels amigurumis. M'ha passat amb altres dissenyadores de solvència contrastada, com Amour Fou Crochet. Per això, crec que no és problema del patró sinó culpa meva. Encara he d'esbrinar què falla però aposto que ha de tenir a veure amb la tensió o amb el cotó sintètic. 

Si alguna cosa he de criticar del patró és que hi ha poques explicacions i poques fotos per cosir el cap al cos. Pel que fa a la resta, és genial. Sobretot les aletes del davant, que són molt divertides. Les parpelles, les celles brodades i, tot i que a la foto gairebé no es veuen, uns quants punts francesos a la closca de collita pròpia són el remat perfecte.

Pel que fa als colors, i com que fa només uns mesos ja vaig tirar de verd per fer en Théo, la tortuga de Khuc Cay, en aquesta ocasió he optat per una combinació poc convencional per a un rèptil: aquest rosa pal que m'encanta i dos tons de mint.

I aquest no serà l'últim amigurumi de Lulu loves the moon. Ja en tinc almenys un més a la llista, però hauràs d'esperar a la tardor. Endevines quin deu ser?

10 comentaris:

  1. M'encanta, és preciosa. Potser a la tardor faràs el bolet ��

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sííí! L'has encertat! És clar, tu tens informació privilegiada... 😉 Gràcies, guapíssima!

      Elimina
  2. Me encanta como se ve tu tortuga con sus parpados a medio cerrar, se ve de lo mas tierna y bonita.
    Besos

    ResponElimina
  3. Te ha quedado genial... esos ojitos son una monada!
    Pues mira que te ha dado problemas la cabeza...
    A mi los de Lulu todavía no me han dado... pero los de amour fou... me quedan cabezas apepinadas... menos mal que ya le tengo tomado el pulso...

    En fin... que tu Océano ha quedado preciosa... jejeje

    Un besote!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, los ojitos son el factor clave. Por eso se merecían una cabeza como dios manda. Jejeje. Lo misterioso es por qué nos pasa eso con las cabezas... En unas semanas empiezo un patrón de Amour Fou y te cuento. Tengo que resolver el misterio. 😉 Gracias, Ana! Un beso!

      Elimina
  4. Los misterios del mundo amigurumi son diversos...yo creo que al ser mas fácil y previsible una cabeza...puede que te relajes y tejas mas flojo...
    El caso es que tu insistencia y tesón, hacen que el resultado sea perfecto. Una monada!
    Muuuaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, pues eso no se me había ocurrido... Pero está claro que tres versiones para la cabeza son, como mínimo, insistencia y tesón. Jajaja. Un beso y gracias!

      Elimina