Fa uns anys vaig publicar la sèrie #cactuslover, dedicada als cactus. En aquelles publicacions et vaig ensenyar cinc creacions inspirades en els cactus amb cinc tècniques diferents: chalk paint, ganxet XL, brodat, amigurumi i paper. Va quedar prou demostrat, doncs, que m'encanten els cactus i, tot i que tenia un parell d'idees més, aquesta nina de la dissenyadora australiana Ochepots els ha passat al davant.
En concret és una figuera de moro o figuera d'Índia –chumbera en castellà–. Però a la seva botiga d'Etsy trobaràs dos models més de cactus i fins i tot el pack per comprar-los tots tres a millor preu.
No hi ha dubte que Ochepots té un estil propi. L'arquitectura, especialment del cap, és molt original. Però precisament perquè el procediment és poc habitual crec que falten fotos del pas a pas. Pel que fa a les indicacions potser estan un pèl desordenades: després de les instruccions per fer els braços s'adverteix que primer cal posar el vestit a la nina però les indicacions per fer el vestit són al final...
L'altra crítica que he de fer a aquest patró és que no he aconseguit entendre com es fan les mans. Després d'uns quants intents, he desistit i he improvisat per aconseguir una forma similar a l'original. Quant a proporcions, tant el serrell com el vestit m'han quedat curts i he hagut d'afegir-hi alguna filera. Però, per acabar amb un apunt positiu, l'arquitectura de la flor és genial.
Un dels principals senyals d'identitat dels dissenys d'Ochepots són els ulls brodats. No t'espantis. Jo no hi tinc grans habilitats i me n'he sortit. Això sí, he hagut de simplificar i conformar-me només amb tres pestanyes. De fet, la gran dificultat no és brodar en si sinó brodar dos elements i que el segon quedi simètric al primer. Dins de la meva inexpertesa, jo recomano les matemàtiques: compta quants punts hi ha d'un extrem de l'ull a l'altre, quants entre pestanya i pestanya...
I parlant de brodats, he optat per no brodar el somriure. Per què deu ser que ja ens hem acostumat als amigurumis sense boca?
Tornant als dissenys d'Ochepots, em fascina la seva col·lecció de nines del món, en què hi ha des d'una holandesa o una esquimal fins a una índia o una russa passant per una japonesa i una massai. Les faria totes, però després què en faig? I així estic, indecisa...
Que bonita y original, me encanta su cabello de cactus y escogiste un color precioso!
ResponEliminaBesos
Sííí! El color tiene un nombre muy original también: verde quirófano! Muchas gracias, Diana!
EliminaEs una monada!!!
ResponEliminaLas muñecas de Ochepots me gustan mucho... pero me tiraba para atrás bordar los ojos... y la forma del pelo... parece complicadillo... y ya sabes que estoy en modo "quiero cosas sencillas"... jejeje
No sé cómo será el patrón de las manos, pero te han quedado genial!
Un besito!
Pues las muñecas de Ochepots no encajan en el modo cosas sencillas. Jajaja. Sí, el pelo es complicado: muchas piezas superpuestas y mucho coser. En cuanto al bordado, bueno, hay que echar cuentas: tantos puntos de aquí a allà... Aunque los dos iguales no suelen salir a la primera. Pero a mí también me gustan estas muñecas. Así que ya estoy haciendo planes para tejer algunas de la colección World of Dolls. Ya te contaré... 😉 Gracias, Ana! Muaks!
Elimina¡Qué bonita! Sí que es original la construcción, he visto algunos diseños con la cabeza así y aun me estoy acostumbrando, jeje, se me sigue haciendo raro.
ResponEliminaLo que comentas de que el traje se te quedaba corto, a mí em tiene pasado con algunos patrones. No sé muy bien a qué se debe aunque yo lo achaco a que al usar un hilo diferente, aunque a priori sea del mismo grosor y se use la misma aguja, las proporciones de los puntos no son exactamente las mismas. al rellenar el muñeco se estira un poco el tejido, y en el vestido no hay ese estiramiento en la misma proporción que en el cuerpo. Pero vamos, que todo esto son suposiciones mías, cuando me pasa hago como tú, añado las filas que creo que me faltan y andando.
Nunca he hecho ningún diseño de esta chica, pero tendré en cuenta tus comentarios sobre el patrón si me decido en algún momento a hacer algo de ella.
a pesar de todos los inconvenientes te ha quedado de fábula, es una monada, Judith.
Bicos
Es una muñeca poco convencional, es verdad! Mucho me temo que por eso me gusta... Jajaja. En cuanto a la ropa, es un fastidio tener que hacer ajustes. No había caído yo en esa teoría de las proporciones pero tiene lógica. Afortunadamente esta vez la solución era fácil. Jejeje. Gracias por la visita, Leti! Te echaba de menos por aquí! 😉 Un beso!
EliminaThank you so much!
ResponEliminaHola...desde luego es muy original...y para la temática de tus queridos cactus, pues es la guinda sin duda!
ResponEliminaMe encanta la propuesta de muñecas del mundo.
Muaks!
Verdaaad? Jajaja. Ah! Las muñecas del mundo ya están en marcha! 😉 Tardaré un poco, pero espero que te pases a verlas... Muaks!
Elimina