16 d’octubre del 2019

Núvols de tardor per a una tote bag

La tardor és el moment ideal per estrenar aquesta tote bag de núvols, disseny d'Ameskeria, la reina del tapestry almenys a casa nostra, ja que en l'àmbit internacional la corona i el ceptre són per a la finlandesa Molla Mills. 


I tot i que l'estreno a la tardor, tot va començar a l'estiu, buscant un projecte en el qual ens poguéssim embrancar juntes una bona amiga, que fa només uns mesos s'ha aficionat al ganxet, i jo. La seva dèria és fer coses útils, com ella en diu. Amb el que m'agraden a mi les coses inútils com els amigurumis! Per acontentar-la, li vaig proposar unes quantes tote bags entre les quals va triar aquesta. 

L'objectiu principal, a més de fer ganxet i adquirir unes nocions de tapestry, era passar el dia juntes. Tal dit, tal fet. Vam passar un gran dia entre cabdells, rialles i alguna copa de vi. El que no et pots imaginar és que al final del dia i després d'haver fet ja unes 12 fileres que tampoc són tantes després de tot el matí i mitja tarda la vaig convèncer de desfer tot el que havíem fet perquè la tote bag ens quedava massa estreta, amb la qual cosa ni tindria gaire capacitat ni utilitzaríem els cinc cabdells de Velvet per a ganxet de 6 mm de la marca Casa Sol que havíem comprat cadascuna seguint les recomanacions del patró.

Crec que la decisió d'última hora va ser un encert. Al final, en lloc de tres núvols en cada cara en vam fer quatre. Però no va ser l'única modificació al patró original ja que en lloc de cinc fileres de núvols en vam fer sis. Amb tot plegat, la nostra tote bag fa uns 36 cm d'amplada i uns 34 cm d'alçada. 

Això sí, vam haver d'acabar-la en solitari, cadascuna a casa seva. Un cop la vam acabar, ja tornàvem a tenir una excusa per quedar: havíem de comprar unes anses i també roba per al folre. Quant a les anses, jo estava encaparrada amb unes anses de pell natural de color clar, però no en vam trobar i ens vam haver de conformar amb aquestes anses de pell sintètica. Per sort, les venen a metres, amb la qual cosa vaig poder fer unes anses ben llargues, tal com m'agrada a mi portar la tote bag

I quant al folre, jo potser pensava en una tela llisa de color blau o un estampat de núvols, però només entrar a la merceria la meva amiga va clissar aquest rotlle de tela i la veritat és que el color turquesa dels peixets conjuntava tan bé amb el fil blau de la tote bag que aviat ens vam decidir. I a l'hora de cosir? Doncs sí, ho confesso: totes dues vam recórrer a les mares respectives i a les seves habilitats de costura. Fins i tot ens han fet unes butxaques a l'interior! L'únic que puc dir en descàrrec meu és que he cosit jo mateixa el folre a la bossa.


La història de moment no continua perquè, deixant de banda les vacances, no coincideixo amb la meva amiga tant com voldria. Ja he intentat temptar-la amb un altre projecte de ganxet però encara no ho he aconseguit. 

Amb ella o sense, ja tinc a la llista de projectes pendents no una nova bossa de ganxet sinó tres. Quina deurà ser la següent?

6 comentaris:

  1. Qué buen "enzarzamiento" habeis tenido tu amiga y tú...y qué bonito recuerdo haber tejido esa bolsa juntas (aunque sea tan útil).
    Es un diseño precioso del que nunca os cansaréis...nunca hay suficientes nubes, verdad?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Este traductor automático... Pero sí, es un bonito recuerdo de esos ratos de verano juntas. Y además me encanta!!! Besos, Gema, y gracias por pasar.

      Elimina
  2. Te ha quedado genial, un acierto deshacer a tiempo, aunque dé rabia es la mejor opción para que el proyecto llegue a buen puerto.

    Yo también tengo una amiga a la que lié este verano con el ganchillo, empezamos juntas pero enseguida vimos que tendríamos que avanzar en solitario. Aún así, da gusto compartir proyectos en la distancia.

    El forro es una chulada. Es genial tener a quien quién recurrir para aquello que se nos resiste o que no se nos da especialmente bien. Las manos siempre están encantadas de echar una mano.

    A disfrutar del bolso.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que saber deshacer a tiempo es una virtud. Si no, nos pasaríamos la vida pensando: Y si... Jajaja. Fue divertido tejer juntas en la distancia. Es otra utilidad de WhatsApp que pocos imaginan. Y qué ilusión que te guste el forro! Ahí, las respectivas madres tuvieron mucho que ver... Un beso, Leti!

      Elimina
  3. Qué chula!!!
    Yo también creo que es mejor deshacer a tiempo… jejeje
    Y qué bien tener una amiga ganchillera…. Compartir un día así no tiene precio!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo también soy muy de deshacer... Es lo que tiene ser perfeccionista... Y tener una amiga ganchillera es genial. La pena es que nos vemos tan poco... Snif! La verdad es que la tote es chulísima. Y tú, nunca te has liado con algo que no sea un amigurumi? Tendré que invitarte a la próxima quedada para tejer "algo útil", com dice mi amiga. Jajaja. Gracias por la visita, Ana!

      Elimina