De regals i guineus

Aquests dies de confinament i tristesa, algú que sap molt bé que m'encanten les guineus em va regalar aquest patró de la dissenyadora francesa Lulu Compotine. Aquest algú és la Glòria, que va ser de les primeres a seguir el meu blog i que ara ja és una amiga. Evidentment, la Glòria em va alegrar no el dia sinó la setmana sencera.

Com et pots imaginar, i tot i que jo no soc gaire de nines, el patró de la Lou i la seva petita guineu em va entusiasmar. A aquesta nina, que està teixida d'una peça des dels peus i fins al cap, no li falta cap detall: botes, bufanda... En el patró original fins i tot porta uns guants que jo finalment no he fet.

Ah, i per si no ets una amant de les guineus com jo, a més de la Lou i la guineu, amb el mateix patró podràs fer una altra versió de la Lou i un petit llop.

El que m'ha portat més maldecaps són els pantalons de peto: es comença teixint en fileres, s'acaba teixint en espiral i tot això amb ratlles, un dels pitjors malsons de qualsevol ganxetaire. Ara bé, cal dir que no he hagut de fer-hi ni un sol canvi. I crec que, en una peça de roba, això és la primera vegada que em passa.

Capítol a part mereix la gorra, per a la qual no he fet ni cas del patró, que proposa teixir una tira de punt elàstic en fileres i, després, reincorporar el fil en un dels laterals i continuar en espiral per anar disminuint. Jo, en canvi, he anat per lliure: he començat amb un anell màgic i he acabat amb tres fileres de rib crochet, ara que ja hi tinc la mà trencada després de la gorra d'en Bonny el fraret i del jersei d'en Kevin el pingüí.

Per rematar la nina, uns quants cabells estratègicament col·locats per emmarcar la cara –res de complicades i interminables tècniques per fer els cabells– i uns ulls de seguretat perquè no confio gaire en les meves habilitats per brodar.

La companya inseparable de la Lou és aquesta petita guineu, graciosa però molt simplista perquè ni tan sols té potes. No vaig improvisar unes potes, tot i que em va passar pel cap, però sí que hi vaig fer alguns canvis: per exemple, el cap és més petit i per fer la cua he utilitzat el punt espigat, que vaig aprendre amb Gallimelmas i la família Zorrito.

Quant als colors, me les vaig haver d'arreglar amb el que queda per casa després de tants dies de confinament. Per exemple, jo hauria triat un color caldera –i, per tant, més fosc– per a la guineu i la gorra, però em va fer por no tenir-ne prou i vaig optar per aquest color coure. I combinat amb el gris i el blanc del patró original, per fi he estrenat un cabdell de color blau petroli que feia temps que era al calaix i per al qual encara no havia trobat el destí ideal.

I seguint amb el material, tot i que mai utilitzo fils diferents en un amigurumi, més que res perquè normalment només tinc fil de cotó, en aquest cas he de reconèixer que teixir les peces de roba amb moher o alpaca, tal com proposa el patró original, hauria estat tot un encert.

Però malgrat no tenir moher o alpaca, estic enamorada de la Lou i la seva guineu. Amb amigues i regals així, el confinament és més suportable. Gràcies un cop més, Glòria.