26 de desembre de 2018

El fred que no arriba

Fa uns dies que ja és hivern i en Bonny, el fraret dissenyat per Pica Pau, s'ha abrigat amb la seva gorra, però l'anticicló s'entesta a quedar-se i el fred no arriba. Mentre l'esperem, et faré cinc cèntims del procés de creació d'aquest amigurumi.


En Bonny és inconfusible: és un dels patrons del llibre Animal friends of Pica Pau i és un dels set dissenys que tenia pendents després de fer la gasela Audrey, que em va enamorar. En el cas d'aquest fraret, una au marina que viu a l'Atlàntic nord, el resultat és també molt bonic però he tingut algun contratemps en el procés. 

Per començar, la mida. Si la gasela fa 36 cm amb banyes incloses, no m'esperava pas que en Bonny arribés als 30 cm. I és que em resulta força incòmode fer amigurumis tan grans.

Com et pots imaginar, el segon contratemps va ser el tapestry. No pas per fer el blanc de la cara, que implica pocs canvis de color i que ja tinc dominat ara que he après que cal teixir a la baga del davant, és a dir, en front loops. La dificultat important van ser els rombes del coll. Són només 9 fileres però se'm van fer més llargues que un dia sense pa. De fet, no van ser només 9 fileres sinó 18, perquè vaig repetir-les totes. El problema és que soc bastant perfeccionista i no vaig poder suportar el salt que quedava entre una filera i l'altra amb tants canvis de color. Desenganya't! El canvi de color invisible no existeix si no optes pel mètode radical, com jo: tallar el fil en cada filera i començar de nou. Tampoc no vull exagerar: evidentment qualsevol ganxetaire més experimentada i menys obsessiva que jo ho farà en un tres i no res, però a mi em va costar una mica i, malgrat repetir el procés, el coll em va quedar més estret en aquesta zona. 

Portem dos contratemps. S'acaba aquí la llista? Doncs no. Encara n'hi va haver un altre. Quan ja em pensava que era a la recta final del procés, gairebé a punt d'enllestir la gorra em trobo que les 3 últimes fileres s'han de teixir amb rib crochet. Per a una ganxetaire autodidacta, que normalment es limita al punt baix, era tot un repte. El llibre de Pica Pau inclou algunes intruccions, però és difícil aprendre a fer un punt nou només amb unes fotos. Sort de sant You Tube i aquest tutorial de Mondays crochet. Una mica d'atenció, un pessic de paciència i ja sé fer un punt nou!

Podria acabar aquí la llista de contratemps o explicar-te que per fer l'única foto decent d'en Bonny, el fraret, vaig necessitar tres viatges a la platja, fins que hi va haver la llum adequada. Però no em puc entretenir més, que la setmana vinent vaig a un mercat d'artesania i estic en plena producció. I tu, què tens aquests dies entre mans?

13 comentaris:

  1. És preciós i t'ha quedat molt rebonic. On vas al mercat? com que sóc de vacances si està aprop vindria a veuret.
    Apa artista bon any i continua escribint, que m'encanta llegir-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria! El mercat és a Reus, que de fet és la ciutat on visc. Serà del 2 al 5 de gener, al vestíbul del Centre de Lectura. Si estàs de vacances pel sud i no coneixes Reus, val molt la pena. A més, jo estaré encantada de conèixer en persona una de les meves primeres seguidores. Petons i bon any nou!

      Elimina
  2. Es tremendo como hay proyectos que se complican....pero es que, Bonny tiene mucha dificultad. Eso de cortar las hebras en cada vuelta para el tapestry me ha dejado loca!! Qué paciencia!
    Te ha quedado muy bien, allí en su hábitat marino.
    Mucha suerte en el mercado artesano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. Es que soy demasiado perfeccionista. Pero la verdad es que se me hizo interminable! Muchas gracias, Gema. Feliz año nuevo y un abrazo!

      Elimina
  3. Se'ns dubte ets la millor, anar quatre vegades per fer una foto a la platja és molt top! t'admiro. Que vagi molt bé la fira!! Bona entrada d'any

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! No és top, Mabel. És més aviat obsessiu... Moltes gràcies i bon any nou també!

      Elimina
  4. Bueno, bueno, pues a pesar de los contratiempos está muy bonito. Yo también tengo una deuda pendiente con el Tapestry ... y mira que me gusta, pero me sale fatal ... todo se andará. En cada proyecto nuevo se aprende algo ... poco a poco. Mira, el Tapestry, deseo para el año nuevo ... ¡Feñiz año y un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me parece un propósito genial para año nuevo! Es verdad que no es fácil pero el resultado suele merecer la pena. Anímate! Gracias por la visita, Sonia, y feliz año!

      Elimina
  5. Jejeje... me esperaba esos contratiempos... pero has sabido solucionarlos todos... como siempre!!!
    Yo el tapestry lo odio... no me animo con los animales de Pica Pau por eso... jejeje
    Y el punto del gorro... me tocó en un muñeco de nieve y el gorro lo hizo mi madre... jajaja
    Los paseos a la playa han merecido la pena... la foto es genial!
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A eso se le llama tener recursos. Jajaja. Y anímate con el tapestry! Seguro que no es nada comparado con el mundo de Kaper Crochet que tienes a medias. Como propósito de año nuevo podrías terminarlo, no? ;) Un besazo, Ana.

      Elimina
    2. Jejeje... a ver si me pongo con ello...

      Elimina
  6. Esas tres excursiones a la playa han dado sus frutos! se ve precioso...y con tantas penurias por el camino, lo importante siempre es el resultado!...eso es lo que vale, y viendo el tuyo, normal que te haya quedado tan perfecto!
    lo del cambio de color es una tortura, pero tras tanto trabajo se ve de 10!
    Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Ani! Tienes mucha razón: torturas y penurias. Jajaja. Pero sarna con gusto... Besos!

      Elimina