14 de gener de 2019

Muuuu...

Només fa dues setmanes que no publico al blog però em sembla que fa molt més temps. Entremig ha arribat l'any nou, he passat quatre dies al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, han vingut els reis mags i ha calgut tornar a la rutina de la feina i a esgarrapar estonetes per poder fer ganxet. I tot i que tinc mil i un projectes alguns en ment, d'altres a mitges i també algun altre d'enllestit, enceto l'any amb aquesta graciosa vaca d'AuroraGurumi, una dissenyadora canadenca bastant coneguda fa uns anys però actualment inactiva.


Quan em van encarregar una vaca, ho vaig tenir clar. Feia temps que tenia aquest disseny a la meva llista d'amigurumis pendents. El resultat no m'ha decebut, tot i que hi ha algun detall que no m'agrada. En concret, el cos no és regular sinó que fa una mica de panxa al davant i una mica de gep al darrere. La idea de la panxa està bé, tot i que per donar-hi forma cal fer moltes disminucions seguides, amb la qual cosa l'acabat no és tan perfecte com voldria algú obsessionat que no es vegi el cotó sintètic entre els punts. Però això del gep no m'acaba de convèncer... Per acabar-ho d'adobar, la meva vaca geperuda semblava tenir cromosomes de girafa, amb un coll massa llarg i unes potes també llarguíssimes. Així que vaig improvisar algunes modificacions.


El que a tothom li agrada d'aquest patró és que no cal cosir ni les banyes ni les potes, que és allò que més peresa fa a l'hora de muntar un amigurumi. A més, la tècnica permet que la vaca es mantingui asseguda. Però jo hi he trobat a faltar alguna indicació, motiu pel qual t'aconsello fer les peülles un cop ja tinguis les potes col·locades, i també alguna foto del procés.

L'últim pas, essencial, és cosir algunes taques amb feltre negre. Tot i que el patró tampoc no dona cap indicació ni cap idea, ja veus que he copiat la taca a l'ull. Ah! I jo encara hi he afegit un últim detall: un cascavell gros de color de bronze, a tall d'esquellot.

I tu, amb quin projecte has començat l'any?

8 comentaris:

  1. Pues sí, el paton tiene sus cosas pero la vaca es taaaaan bonita que al final se lo perdonamos. A mí también me pareció un patrón algo escaso en cuanto a indicaciones.

    Precioso tu primer proyecto del año.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto! Esa carita es taaan adorable! Muchas gracias, Leti!

      Elimina
  2. La vaca és super divertida i m'encanten molt els petits detalls com les taques. Pensar en posar-hi un escallot la fa encara més autèntica i divertida. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mabel! Sí que és divertida! Una abraçada.

      Elimina
  3. Desconozco el patrón, pero tu vaquita resulta muy chula...no se si es la pose, los colores, la cara de vaquita adorable o que...pero esta genial! y seguro que quien te la encargó...se pondrá a mugir de gusto por su amigurumi!Un besazo!...yo estoy con las dos agujas tejiéndome cosas de abrigo que para calefacción no da ahhh ja ja ja Muuuaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. No me hables de las dos agujas, no me hables... Pronto os contaré mis aventuras con esta técnica. Y en cuanto a la vaquita, yo creo que es esa carita lo que enamora. Gracias, Ani, y un besazo.

      Elimina
  4. Es una monada.... la tengo a medias... como el mundo... *.* y es que me parecia a mi que habia algo raro en el cuerpo... ahora leyendo tu entrada lo entiendo! barriga y joroba!!! *.*
    Voy a darle un empujon... a ver si la termino...
    Me chifla como te ha quedado y me encanta que nos des detalles de los cambios... ayuda un monton!
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. No me digas! Ya me imagino a la vaca al lado del mundo, ahí arrinconados... Jajaja. A ver si te animas, por lo menos con la vaca, que a pesar de la joroba no es nada difícil. Y no sabes cuánto me alegro de que mis comentarios sobre un diseño puedan ser de ayuda. Pienso que en los blogs debería haber un poquito más de crítica de los patrones; siempre constructiva, por supuesto. Muaks!

      Elimina