El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."

No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició –això sí, dedicada– i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.

Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces –en aquest cas, una de carabassa i una de blanca– de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts –el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8– i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.

La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?