13 de febrer de 2017

El petit príncep i la guineu

"Les persones ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d'amics no n'hi ha, les persones ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm."


No m'he pogut resistir a compartir un dels meus passatges favorits d'El petit píncep, d'Antoine de Sain-Exupéry, i potser també la raó de la meva passió per les guineus. 

Encara fullejo de tant en tant la meva senzilla edició -això sí, dedicada- i he de confessar que vaig plorar molt amb la pel·lícula d'animació El petit príncep, amb direcció de Mark Osborne i guió d'Irena Brignull. Va ser en aquesta pel·lícula que vaig descobrir aquesta guineu de peluix. La troba la petita protagonista de la història entre les moltes andròmines de l'aviador i des d'aleshores l'acompanya en la resta de l'aventura.


Em va robar el cor fins a tal punt que vaig remenar i remenar per Internet fins que vaig trobar el patró de Happy Coridon, una dissenyadora italiana. Estic encantada amb el resultat però la veritat és que m'hi vaig haver de barallar bastant. 

En el primer combat em vaig haver d'enfrontar al cos, que segons el patró s'ha de teixir amb punt rus. Perdona? Punt què? No tenia ni idea de què coi era el punt rus però cal dir que al patró està molt ben explicat. Aquesta tècnica consisteix a teixir dues peces en fileres però amb la dificultat afegida que cal tallar el fil després de cada filera i tornar a començar, en lloc de girar la peça. Després cal cosir les dues peces -en aquest cas, una de carabassa i una de blanca- de manera que s'aconsegueix una peça bicolor amb el mateix efecte que teixint en espiral. Però per molt ben explicat que estigués, per la meva inexperiència o ineptitud, l'acabat no m'agradava gens. Així que després de diverses proves vaig teixir el cos amb la tècnica amigurumi i després hi vaig cosir una peça blanca teixida en fileres.  

L'altra decepció va ser que el cos és en realitat un tub i que la inclinació del coll només s'aconsegueix a força de doblegar-lo. A tot això cal afegir-hi alguna altra petita dificultat, per exemple per fer les orelles o trobar els botons adequats. 

I per ser fidel al peluix que em va robar el cor, vaig teixir la cua amb dos fils junts -el meu fil habitual de cotó i un fil de perlé del número 8- i vaig brodar unes estrelles a l'esquena amb el mateix fil de perlé.


La meva guineu de peluix m'ha fet pensar també en l'Scrump, la nina vudú de la Lilo, a la pel·lícula Lilo & Stitch. Dec tenir tenir debilitat pels peluixos que tenen un petit paper a les pel·lícules d'animació però hi he estat pensant i no en recordo cap més. I tu, en recordes algun?

18 comentaris:

  1. Qué chulo!!!!
    Menudo lio con el cuerpo, no?
    Y no entiendo bien por qué tienes que tejer la cola con dos hilos...?
    El resultado es sencillamente perfecto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, sí, qué lío con el punto ruso. Y al final tuve que abandonar. Lo de tejer con dos hilos es porque en el peluche original la cola es de rayas verticales. Como no podía hacerlas a ganchillo se me ocurrió tejer con dos hilos para darle un toque de color distinto. Así que después de tanto lío me alegro de que te guste el resultado. Mil gracias y un besote.

      Elimina
  2. Doncs ara m'has fet pensar però no recordo cap peluix més de cap pel·lícula d'animació i això que he estat una bona estona pensant! M'agrada molt com t'ha quedat i el fragment del petit princep també. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi penso fa dies i tampoc en recordo cap més. Quina llàstima! I pel que fa al fragment d’El petit príncep, no m’estranya que t’agradi. És el meu preferit! ;)

      Elimina
  3. Te ha quedado precioso!! Y la idea de hacer la cola en dos tonos,me parece muy bonita y te has dejado de líos con las rayas verticales!!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por la visita, Pilar. Lo de las rayas siempre es un lío, aunque sean horizontales! ;)

      Elimina
  4. ohhhh, m'encanta la teva guineu!! I tot i que t'hagi donat molts mals de cap, el resultat és genial!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Laura! Jo també crec que els maldecaps han valgut la pena!

      Elimina
  5. Pues a mi me parece que te ha quedado genial! y no ha sido por falta de dificultades jejejeje
    Besos guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gracias, Luna! Un beso para ti también.

      Elimina
  6. Aqui se ve un claro ejemplo de que una buena tejedora, busca soluciones a las dificultades que surgen ante los proyectos.
    Como dice el refrán...quien lo sigue, lo consigue.
    Precioso relato acompañado de un precioso amiguriumi.
    Bss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, más que como buena tejedora yo me calificaría como tejedora tozuda. Jajaja. Gracias por tus palabras.

      Elimina
  7. Preciosa pero que chulada, es una verdadera cucada. Por cierto vuelvo a organizar EH!! QUE EN AWESOME NEEDLES HABLAN DE MI, mira a ver si quieres participar para promocionar tu blog, es muy facilito. Un besazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, mil gracias! Ahora me paso por tu blog. Un beso.

      Elimina
  8. Jo no hi entenc de punts russos ni de tècniques amigurumis, però sí que puc dir que aquesta amigable guineu d'El petit príncep m'ha robat el cor! 😉 Deu ser pel que representa el llibre o pel valor de l'amistat que em sembla una creació encantadora.

    "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".

    ResponElimina
  9. Quina monada de guineu!! T'ha quedat genial!!
    Aquesta tècnica que utilitza la dissenyadora sembla bastant complicada... te n'has sortit molt bé! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia. La veritat és que el procés ha sigut complicat però és tan bufona... Petons.

      Elimina