Ja ho veus! He resistit només uns mesos sense teixir una guineu. En aquesta ocasió, he sucumbit davant d'aquest disseny d'Azuliê Crochê.
És un patró senzill que fins i tot defuig el jacquard per limitar-se a una proposta bicolor tant per al cap i el musell com per a la cua. La forma original del cap tampoc té cap dificultat. En tot cas, el que pot suposar algun maldecap per a les més novelles en la tècnica amigurumi és l'anell màgic bicolor i el punt d'espiga per a la cua.
Això sí, el patró només està disponible en portuguès, però això no és pas un impediment quan se t'ha posat al cap que has de fer aquest amigurumi peti qui peti. Amb una mica d'intuïció, sobretot tractant-se d'una llengua romànica, aprendràs en un tres i no res que una correntinha és una cadeneta o que un ponto baixissimo és un punt invisible.
Un dels grans atractius del disseny són els pantalons de peto. Llàstima que, com sol passar amb les peces de roba, he hagut d'ajustar-los, a més de fer alguns canvis en l'arquitectura dels tirants i en l'obertura per a la cua.
Els brodats mereixen un capítol a part. I és que, pel que fa als diferents detalls de la cara, no he fet gaire cas de la proposta original i he anat a la meva. El que sí que he copiat és la idea de brodar un arc de Sant Martí als pantalons, tot i que amb les meves rudimentàries habilitats, i que potser no l'he encertat amb la tria dels colors, potser no és el detall que més crida l'atenció en aquest amigurumi.
Sigui com sigui, no em penedeixo gens d'haver sucumbit a aquesta guineu. I tu, davant de quin amigurumi sucumbeixes una vegada i una altra?
Te ha quedado muy simpático!!!
ResponEliminaLa cabeza tiene una forma original… no es complicado rellenarla?
El peto es una monada… por qué será que las prendas siempre hay que adaptarlas?
Los ojos perfectos… ya he visto que el original tiene el blanco… jejeje
En mi blog ganan los conejos… aunque creo que el patrón más repetido es el de la zebra!
Besos!
Ay, la ropita... Pues sí, pocas veces aciertan la talla... Jajaja. El blanco de los ojos es que me tiene frita! 😅 Y casi me gusta más esa puntada en negro. Creo que les da más expresividad... Y es más fácil!!! Em mi caso, ganan los zorros, está claro. Pero nunca habría dicho que en tu caso la zebra ganara a Pumpkin... 🤔 Muaks!
EliminaQue zorrito tan hermoso, encantador!
ResponEliminaBesos
Gracias, Diana! 🤗
EliminaEs un zorro encantador! Me gusta mucho la forma de la cabeza tan típica de estos animales y ese pantalón que le saca barriguita, le da un aspecto muy simpático!
ResponEliminaBesos.
Verdaaad? Gracias, Pilar! La barriguita es muy graciosa! 😉 Un beso!
EliminaEs precioso! y me parece genial que si te gustan los zorros, hagas todas las versiones que quieras y te apetezcan.
ResponEliminaEn mi caso...ya sabes que los ositos me pierden!
Muaks
Tú, ositos; Ana, conejos, y yo, zorros... Vaya tres... Jajaja! Gracias, Ani!
Elimina