17 de gener de 2022

Un viatge al voltant del món

Fa mesos que em vaig encapritxar de la col·lecció de nines del món de la dissenyadora Ochepots: 28 nines de diversos confins del planeta, des de Mèxic, el Panamà i l'Argentina fins a l'Índia, Hawai i Ghana passant per Rússia, Escòcia i Holanda. 

És clar que no les podia fer pas totes. Així que vaig pensar que en faria una de cada continent: ja havia triat la japonesa, l'índia americana, la massai i l'aborigen australiana però no em decidia per una nina que representés Europa. Al final, vaig canviar de plans i només en vaig fer tres: la Miku, la nina japonesa; la Tamaya, l'índia americana, i l'Uki, la nina inuit.

Com a atrezzo per a la foto, no se'm va acudir res millor que el planeta de Kaper Crochet que ja vaig fer fa alguns anys. I sort que al final només havia fet tres nines perquè la feina va ser meva a encabir-ho tot a la foto.

Poca cosa puc tornar a dir del disseny de Kaper Crochet. És absolutament meravellós, malgrat el grau de dificultat. La llàstima és que quan faig algun amigurumi gran i complex amb tapestry se'm deforma una mica, de manera que Galileu deu estar remugant davant d'aquesta Terra que no acaba de ser rodona.

Pel que fa a les nines, és cert que tenen un disseny particular. Aquest és, de fet, el senyal d'identitat d'Ochepots. Però, si t'agrada allunyar-te dels models més clàssics, t'asseguro que t'encantarà. 

Un dels encerts del disseny és aquesta forma de bitlla. L'arquitectura no és tan simple com sembla. De fet, amaga un secret que no et desvelaré, és clar, i que dona certa estabilitat a la nina. Ah! I si no t'agrada cosir, aquest disseny és ideal per a tu.

En el cas de la Miku vaig triar un color de pell molt clar i el rosa fúcsia. Per a l'obi, vaig utilitzar el mateix fil de perlé amb què havia brodat els detalls del quimono. 

L'únic problema que vaig tenir va ser el cabell. Són peces que cal cosir a l'esfera de la cara però a mi em quedaven massa ajustades. Així que, per força, hi vaig haver de fer alguns canvis. 

Amb el cabell de la Tamaya vaig tenir el mateix problema. Res que no es pugui solucionar amb algun augment de més. Pel que fa a les trenes, són bastant entretingudes, no aptes per a qui gaudeix només de fer un punt baix rere un altre i no de tot el procés de producció d'un amigurumi.

Vaig fer algun altre petit canvi en aquesta nina, com la cinta del cabell. Ah! I així com amb la Miku em vaig atrevir a brodar amb punt de cadeneta, fer punt Herringbone del qual mai havia sentit a parlar em va superar i vaig optar per brodar un zig-zag molt simple per a la decoració del vestit de la Tamaya.

L'Uki va ser l'última de la colla. Potser per això em vaig atrevir a fer-hi algun canvi més. D'una banda, el disseny original proposa brodar el serrell, però no m'agradava la idea que l'estil de les meves tres nines fos tan diferent. Així que vaig adaptar el serrell de la Miku per a la meva nina inuit.

L'altre canvi important són els detalls de l'abric. La sorpresa va ser descobrir que s'havien de fer amb loop stitch sí, justament el punt que vaig aprendre a fer per a la cua de l'os formiguer, amb la diferència essencial que en el cas de la nina calia tallar la baga resultant del loop stitch. Jo ja havia previst aprofitar les restes d'un fil amb efecte peluix que tenia al calaix dels cabdells i així ho vaig fer.

I fins aquí el meu viatge amigurumi al voltant del món. I tu, on aniries de viatge?

12 comentaris:

  1. Me parece que es un trio muy hermoso, que ni se notan los cambios o adaptaciones, para mi te quedaron perfectos y la tierra tambien la veo muy linda.
    Besos

    ResponElimina
  2. Son GENIALES!!!
    Qué bonitas las tres... y el mundo... en mi lista jejeje
    Los colores me encantan...
    MUAK

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. Cuando un amigurumi lleva años en una lista deberíamos tacharlo ya. Además, yo creía que ya lo habías empezado y que estaba con los UFO... 🤣 Gracias, Ana!

      Elimina
    2. No no... lo empecé con aguja de 2mm... y me di cuenta de que así no podía... Pero no lo borro!!!! :P

      Elimina
  3. Ah, que trio maravilhoso!! Gosto bastante do design da Ochepot, embora nunca tenha feito nada dela. Fiquei mais empolgada ainda!! Quanto ao globo, é um dos mais favoritos! Parabéns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muito obrigada, Carol! Os designs da Ochepots são muito originais. E a receita do mundo é maravilhosa. Eu recomendo todos eles. Um abraço.

      Elimina
  4. Qué preciosidad, Judith, no sabría por cuál decantarme si tuviera que escoger sólo una, te han quedado preciosas las tres. Esos cambios que has hecho son todo un acierto y las fotos, perfectas, ese globo terrestre es el mejor atrezzo.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Leti! Son un poco rarunas pero me gustaron precisamente por su originalidad. Si ya te cuesta escoger entre tres, imagíname a mí, que tenía que escoger entre los 28 diseños de Ochepots. Jajaja. Con las fotos sufrí un poco. Demasiados amigurumis para una caja de luz... Pero el mundo tenía que estar sí o sí. 😉 Bicos!

      Elimina
  5. Que trabajo tan bonito Judith! Mr gusta muchisimo tu selección, tus colores, tus adaptaciones....me gusta todo.
    Tamaya me tiene namoraaa :-))
    Tu mundo es perfecto!
    Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooohhh! Muchas gracias, Ani! La muñeca india es genial con ese color mostaza y las trenzas, pero yo creo que me quedo con Miku. Siempre me ha fascinado la cultura japonesa. En cuanto al mundo, no es perfecto. Lo confieso. Pero mola, no? 😉 Muaks!

      Elimina