D'hipopòtams i simetries impossibles

Feia molt que buscava un hipopòtam amigurumi però no ha sigut fàcil trobar-ne un que m'enamorés de debò a primer cop d'ull. L'únic que ho ha aconseguit és aquest patró de la dissenyadora austríaca Jojilie. 

I igual que em va enamorar el personatge, amb els seus ullets tendres i el seu modelet, també m'ha enamorat el patró –per cert, traduït a l'espanyol per a les reàcies a comprar patrons en anglès–, que per exemple és molt original en la forma dels braços i de les potes i encara més en la forma de cosir-los al cos. La llàstima és que el vestit em va quedar un pèl gran i al final l'he hagut de cosir al cos amb unes puntades per ajustar-lo. De manera que no he pogut fer fotos de la meva hipopòtama nua. 

Però no tot són flors i violes. Es diu que les aficionades als amigurumis odien cosir. En el meu cas, no és exactament cosir el que odio sinó que odio cosir i també brodar tot allò que ha de quedar simètric: dos narius, dos braços, dues potes, dos tirants... I segur que ja t'imagines la raó: el que ha de quedar simètric mai em queda simètric a la primera, per més que m'ho miri i m'ho remiri. Per exemple, en aquest amigurumi he hagut de repetir el brodat dels narius, he hagut de descosir el cap per centrar-lo després de cosir els braços, he hagut de descosir una pota que no havia quedat prou simètrica i he hagut de resignar-me al fet que els tirants del vestit no són paral·lels. 

Malgrat que la meva intel·ligència espacial és força limitada –per exemple, mai he sigut capaç de fer un cub de Rubik–, t'asseguro que continuaré practicant si més no amb els amigurumis –no pas amb el cub de Rubik– i en concret amb els dissenys de Jojilie. De moment, ja he anotat a la llista el talp i el teixó.

I tu, també tens tants problemes amb la simetria?