Superheroïna al poder

Ja vaig avisar que aquest estiu havia pogut dedicar força temps al ganxet i que durant una temporada publicaria una entrada setmanal. Doncs vet aquí la d'avui: una superheroïna, disseny de Yarn Society.

Encara no fa ni dos mesos ja et vaig parlar d'aquesta dissenyadora estatunidenca. Sí, sí, recordes el gos amb una bandana vermella d'estrelles? De fet, ja veus que la superheroïna és del mateix estil: un cap enorme amb una encertada distribució dels augments per donar forma a les galtes. En aquesta ocasió, però, hi vaig fer algun ajustament perquè la forma que adoptava el cap conforme l'acabava no em convencia.

El gran maldecap de la meva superheroïna van ser els colors. Estava decidida a fer-la amb una combinació de colors ben atrevida. Dons tons de rosa o dos tons de lila eren una aposta segura però estava descartat. Em vaig decidir per combinar rosa i carabassa, però quan vaig arribar a la cintura, potser pel contrast amb el negre, vaig començar a desfer. I vaig seguir provant altres tons de rosa i altres tons de carabassa. Però res. A tu et passa allò que saps que l'has encertat per què se't dibuixa un somriure als llavis? Doncs cap combinació de colors em feia somriure. Així que al final vaig recórrer un cop més al meu color salvador. I és que quan no sé quin color triar, el corall sempre és infal·lible.

Per acabar, i no menys important, t'he d'explicar que tots els guanys per la venda d'aquest patró estan destinats a l'Andrew Weishar Foundation i a l'Alex's Army, dues entitats que donen suport a nens i joves amb càncer i les seves famílies als Estats Units. Així que bravo per Yarn Society. De fet, aquest és un dels motius pels quals en el patró original el superheroi no té cabell. Però jo, que per sort no l'havia de regalar a cap nen amb càncer, n'hi vaig posar. És que vist des del darrere aquell clatell no em convencia. Vaig pensar de posar-li la caputxa com a qualsevol altre amigurumi, però llavors no encaixava amb els ulls i el nas. Així que aquesta va ser l'única solució de compromís que se'm va acudir, malgrat que impliqués perdre el valor simbòlic del superheroi sense cabell.

Sigui com sigui, amb cabell o sense, tota la força des d'aquest racó de la blogosfera a les persones malaltes, les autèntiques superheroïnes.