Sobre desertització i guineus

Cada vegada em costa més asseure'm davant de la interfície de Blogger i posar-me a escriure sobre l'última creació amigurumi per explicar-te si m'ha encantat, m'ha decebut o m'ha tret de polleguera... El motiu principal és que sembla que la blogosfera està afectada per la desertització i que totes les blogueres, ganxetaires o no, han fugit a un planeta més amable, a l'òrbita d'Instagram. Però em sap greu deixar morir el blog per inanició i, a més, aquesta guineu de Pica Pau, un altre disseny gratuït que pots trobar al web de Hobbii, bé que es mereix un presentació com cal.

Si no fos per alguns detalls en jacquard al musell i a les orelles, aquest amigurumi, construït al més pur estil Pica Pau: d'una peça des del cap i fins als peus, podria etiquetar-se de molt fàcil. Res a veure amb els complicats animals que habiten els seus últims llibres. Atenció, que ja està preparant el següent i crec que tindrem una sobredosi de jacquard i tapestry.

Tampoc és gens difícil el vestit, però sí força entretingut, ja que són més de 40 fileres i no idèntiques sinó alternes. Quan em vaig adonar que per fer la bufanda necessitaria també dos o tres capítols de Netflix, pel cap baix, vaig optar per simplificar tant en l'amplada com en la llargària.

I arribem als descarts, que també n'hi ha. En primer lloc, les galtes. Quan es tracta de peces de ganxet cosides acostumo a obviar-les perquè tenen massa volum. I en segon lloc, les botes, que no puc qualificar sinó d'horroroses, sense exagerar.

I què? Quina vida creus que tindrà aquesta guineu en el desert de la blogosfera?