A fer nones

Sempre ho dic: no m'agraden gaire les nines. I he de confessar que els bebès tampoc. Sí, flagel·leu-me, mares de família. Sempre he pensat que és perquè jo ja tinc un nen interior i no pas gaire amagat però el Sr. Descabdello discrepa: diu que no tinc un nen interior sinó 22 com a mínim! Però ja m'estic desviant del tema. Tot i que havia començat dient que no m'agraden gaire les nines, fins i tot a mi en Hoki em va entendrir. És tan dolç, amb aquests ullets dormilegues... A més, encara no havia provat cap patró d'Amour Fou Crochet. Així que m'hi vaig decidir.

El patró és, en línies generals, fantàstic. Per exemple, compleix amb el requisit de ser senzill i, malgrat això, donar com a resultat un amigurumi original. Només he afegit el llaç al pantalonet inspirada per Mis pequicosas. Els ulls brodats són un encert i també m'han agradat molt les galtes brodades amb punt de creu. Nassos i melics no són habituals en el món dels amigurumis però en aquest disseny són imprescindibles. I és tan fàcil com fer un puff stitch o com en diu la Carla Mitrani al patró en espanyol un punto pochoclo. Aquesta sí que és bona! Un altre sinònim a la llista i jo sense saber com dir-ne en català! 

Però no tot són flors i violes. I és que he tingut un clar problema en les proporcions: he hagut de suprimir 4 o 5 fileres del cap –després de tantes provatures ja no recordo amb exactitud quantes– per aconseguir una forma arrodonida, pròpia d'un cap. I una darrera qüestió que no m'ha agradat del patró és que la dissenyadora proposa teixir la gorra amb un fil més gruixut i un ganxet de 4,5 mm. Per què se suposa que he de tenir un fil més gruixut? I per què se suposa que el resultat de la gorra amb un fil més gruixut serà proporcional al cap? Em sembla que el més lògic és teixir tot l'amigurumi amb el mateix tipus de fil, precisament per assegurar la proporcionalitat. Potser sí que estic rondinaire però és que quan compro un patró, precisament perquè hi ha una feina de disseny al darrere, espero poder fer ganxet tranquil·lament i sense haver de prende notes ni amoïnar-me mirant l'amigurumi des de totes les òptiques possibles per decidir si faig una filera més o no.  

Malgrat aquestes ensopegades, el resultat final és molt tendre. La prova és que en Hoki va ser un dels gairebé 50 amigurumis que vaig vendre al Mercat d'Artesania de Montbriart, a Montbrió del Camp, en el qual, tal com et vaig mostrar a Instagram Stories, vaig participar. Per cert, una cita imprescindible per als amants de l'art!