Avui és Sant Jordi però jo vaig a la meva. Ni dracs ni roses. Avui et porto una nova entrega d'aquesta sèrie d'entrades que he decidit dedicar als cactus. En aquesta ocasió torno a la tècnica del ganxet per fer aquest estoig dissenyat per Gallimelmas e imaginancias.
Feia temps que el tenia en el punt de mira i m'ha encantat. Tal com se suggereix en el patró original, l'he fet amb fil XL, concretament el Cotton Nature XL d'Hilaturas LM i un ganxet de 5 mm. És al·lucinant que ràpid i alhora fàcil és teixir amb aquest fil. Així que m'apunto la idea de fer-lo servir més sovint, per exemple en lloc del drapet, que sempre em costa tant, malgrat haver de teixir-se amb un ganxet de 10 o 12 mm.
Això sí, hi he hagut de fer alguns canvis, la majoria per una qüestió de dimensions. Després de reduir la cadeneta inicial a 14 punts el meu estoig té una amplada ideal de 10,50 cm, però en la versió original era massa gros i poc pràctic. També he fet alguns canvis en l'acabat, que he anat improvisant sobre la marxa.
I... amb aquest estoig he superat el meu pànic a la costura després d'haver de rendir-me per exemple en l'estoig inspirat en Vibe Mai. Crec que la clau és que no he sigut excessivament ambiciosa i m'he limitat a fer les vores del folre i a cosir-lo amb puntades invisibles a l'estoig. La tela no pot ser més encertada i el resultat, tot i la meva rudimentària tècnica després de veure alguns tutorials de You Tube, és més que acceptable. A veure si en la pròxima incursió en el món de la costura ja m'atreveixo amb una cremallera.
Si ja estàs cansada de la meva col·lecció per a cactus lovers, estigues tranquil·la: només em queda una entrada i no té res a veure ni amb el ganxet ni amb la costura sinó que l'eina principal ha sigut el pinzell. Dilluns vinent desvelaré el misteri.
Que bonito te ha quedado, me gusta muchísimo!! Y esos pompones son lo más!
ResponEliminaYo también le tengo un poco de respeto a la costura... pufff es algo con lo que no puedo y no solo para cremalleras y telas, cuando tengo que unir un amigurumi... ¡ayyy! me entra el miedo xD
Un besazo guapísima!
Ya estoy impaciente de ver el próximo cactus :P
Jajaja. Por qué será que a las ganchilleras se nos resiste lo de coser? Bueno, yo ahora me he venido arriba y tengo ganas de probar con una cremallera. Ya te contaré. Gracias por pasar, Stefy.
EliminaYo desde luego no me canso de ver tus propuestas de cactus, todas y cada una de ellas en su técnica es una chulada...y la de hoy no es menos, me encanta!
ResponEliminaY la tela es lo más!..cosa más coordinada creo que no exista ja ja
Creo que a muchas ganchilleras se nos complica un poco la costura, pero nada que no se arregle con ilusión y algunos vídeos que tantas amigas comparten en la red para que aprendamos.
A ti te ha quedado perfecto!
Un abrazo!
Ay, mil gracias, Ani. Ya ves que he probado todas las técnicas. Jajaja. Y, en efecto, lo de coser es lo que llevo peor. Pero tienes razón: con un poco de ilusión y muchos muchos vídeos a lo mejor supero el reto. Muchos besos.
EliminaJajaja muy gracioso, ni dragones, ni rosas jijiji. Te ha quedado precioso, como todo lo que haces .Yo también tengo pendiente lo de las cremalleras. Creo que tenemos algún tutorial en YouTube que nos ayudaría ,ahora solo falta valor! Jajaja
ResponEliminaSííí, el valor y la cabezonería son imprescindibles. Jajaja. Mil gracias, Vicky. Eres un sol!
EliminaMe gusta mucho!!!
ResponEliminaY qué bien que te atreviste con la costura... yo todavia no... jejeje
Tengo ganas de ver el siguiente cactus... yo no estoy cansada!!!!
Mil gracias, Ana. Ay, esa asignatura pendiente... Yo me he decidido a aprobarla ya, aunque sólo sea para poner forros y cremalleras. Me alegro de que no te hayas cansado de los cactus. Queda uno. Y creo que es el más original... No te lo pierdas! Un beso.
EliminaAixò de la costura ja ho comences a tenir per la mà, quanli agafis el cap dels dits seràs imparable! Una abraçada
ResponEliminaHahaha. Tant com tenir-ho per la mà... Això sí, és la primera vegada que acabo el que he començat a cosir i que queda acceptable.
Elimina