11 de febrer de 2019

La meva Ranta Scarf i jo

Per fi, gairebé dos anys després d'haver començat, et presento el meu primer projecte de mitja: la Ranta Scarf de We Are Knitters. I de passada, em presento jo mateixa: hola! Si no és que se t'ha acudit clicar alguna vegada la pestanya de Contacte, no coneixies en persona aquesta ganxetaire compulsiva, de 47 anys, arrugues incipients i uns quilos de més.


Però anem a pams i comencem pel que interessa: la meva Ranta Scarf. Cal reconèixer que a We Are Knitters tenen una gran estratègia de màrqueting, especialment a través de diverses influencers. La qüestió és que em vaig enamorar de la Ranta Scarf, coincidint en una època en què en lloc de teixir per als altres estic disposada a fer-ho per a mi. Dit i fet, em vaig autoregalar el kit l'any 2017 em fa vergonya i tot dir-ho amb motiu del meu aniversari, aprofitant una oferta del 25% de descompte.

Vaig començar aquell mateix estiu però a la tardor em vaig enredar amb altres projectes i, veient que no enllestiria aquell hivern, vaig abandonar la meva Ranta Scarf. Aquest setembre vaig reprendre les dues agulles decidida a acabar-la durant les vacances. Però tampoc. De fet, ja havia oblidat tot el que havia après l'any anterior de forma autodidacta i gairebé vaig haver de tornar a començar. Es van acabar els meus quinze dies de vacances de setembre i la Ranta Scarf seguia inacabada. 


Amb l'excusa que la tardor va ser molt càlida, em vaig fixar com a objectiu estrenar-la per Nadal. Fins i tot vaig planificar quantes fileres havia de fer cada dia per acabar-la a temps. Però llavors em vaig engrescar a anar a un mercat d'artesania per Nadal i tota la meva planificació se'n va anar en orris perquè vaig haver de córrer per tenir prou estoc per a la parada. Això sí, del gener no podia passar i, efectivament, fa tot just un mes, vaig estrenar la meva Ranta Scarf. Per fi!

N'estic molt i molt contenta. M'encanta i a més és molt càlida. Però et ben asseguro que és el meu primer i últim projecte de mitja. Em resulta incomodíssim això de les dues agulles, tot i que evidentment hi influeix la inexperiència i que segur que ni tan sols les agafo correctament. A més, quan se m'escapava un punt hi havia un drama a casa perquè, com que no sabia com recuperar-lo, havia de desfer de vegades més d'una filera fins a arribar a un punt des del qual sabés continuar. Insisteixo que ja sé que tot és fruit de la inexperiència, però francament l'estrès no paga la pena. Així que d'ara endavant em limitaré al ganxet. De fet, tot i que a We Are Knitters, com bé diu el nom, són especialistes en dissenys de mitja, també en tenen algun de ganxet. I ja tinc clissades un parell de bufandes amb les qual espero gaudir i no patir.

Pel que fa al kit, ja saps que els productes de We Are Knitters no són barats però la qualitat és evident: un packaging impecable, el patró, agulles del número 8 i quatre cabdells de The Petite Wool, en el meu cas en gris, un dels meus colors preferits per vestir-me. Quan aquest estiu vaig fer la meva Edda Bag, un patró gratuït de We Are Knitters, vaig criticar el cotó d'aquesta marca: per la brillantor, el tacte i com s'obren els fils recorda el Natura Just Cotton de DMC, que jo no suporto. Però aquesta llana és fantàstica. Tot i que bàsicament faig amigurumis, alguna vegada havia fet un coll de ganxet bastant rudimentari, per cert amb un fil 60% llana i 40% acrílic que no té res a veure amb The Petite Wool. Veurem com reacciona al rentat.

Això sí, igual que amb l'Edda Bag, el càlcul de quants cabdells es necessiten ha fallat bastant. Em fa una mica de ràbia perquè sembla que vulguin vendre cabdells de més. La realitat és que jo he utilitzat tres dels quatre cabdells del kit i 50 cm de debò que no exagero del quart cabdell. I la meitat del tercer cabdell més els 50 cm del quart han sigut per fer els serrells de la Ranta Scarf. Sí que he de reconèixer que segurament la tensió no era l'adequada, però un cabdell de més em sembla excessiu. De tota manera, ja hi he trobat la part positiva: m'he proposat fer-me per a l'hivern vinent unes mitenes; això sí, de ganxet!

Un cop acabada la meva Ranta Scarf va venir el gran dubte: bloquejar o no bloquejar? El patró no en diu res però crec que es dona per fet que cal bloquejar ja que al blog de We Are Knitters hi ha diversos consells de com fer-ho. Un cop resolt el misteri de què coi vol dir bloquejar, m'hi vaig animar, sobretot perquè, segurament a causa de la tensió inadequada una vegada més, la meva Ranta Scarf no tenia les dimensions ideals. Segons el patró, les dimensions finals han de ser 173 x 81 cm. I la meva versió? Doncs després de bloquejar fa 169 x 88 cm. Bastant ajustat, per ser el meu primer experiment amb les dues agulles, tot i que un cop fets els dos tombs encara em queda un pèl curta. Per això, espero que no s'encongeixi després de rentar-la. 

I després d'explicar-te tantes vicissituds, deixa'm tornar a parlar de mi. No sabia quina foto faria per ensenyar-te la meva Ranta Scarf, però m'havia costat tant que te l'havia d'ensenyar sí o sí. I abans de començar a fer fotos estranyes o de tallar-me el cap a les fotos, vaig pensar: per què no? Gairebé cinc anys després de començar a escriure en aquest blog està bé recordar que darrere de les pantalles hi ha persones. Això sí, no cal publicar tota una sessió de fotos amb diferents posats. Amb una sola foto per cert en un dia que bufava un mestral d'aquells que ho escombren tot, fins i tot els complexos– n'hi ha prou. Però, per sort, això ha sigut una excepció i la setmana vinent els amigurumis tornaran a ser els protagonistes.

12 comentaris:

  1. Encantada de conocerte!!!
    me gusta mucho como te ha quedado,a pesar de los esfuerzos y de que no te guste trabajar con dos agujas,yo creo que elegiste una bufanda-chal demasiado grande y por eso te cansaste,pero trabajar a dos agujas es también divertido,no lo dejes!!!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada, Pilar! Es verdad. Creo que fui demasiado ambiciosa, pero es taaaan bonita. Gracias por los ánimos, aunque lo de dejar las dos agujas lo tengo bastante claro... Jejeje. Un abrazo.

      Elimina
  2. Hola Judith...wapaaaaa!!!
    Yo ya te conocía de tu pestaña contacto ja ja pero da gusto verte de nuevo con ese pedazo de trabajo! y sabiendo lo insistente que eres con tus proyectos, seguro que terminarás haciendo maravillas con las dos agujas.
    Yo me siento muy identificada contigo ja ja...ando con las circulares loca!
    Por mi pueblo dicen que quien lo sigue lo consigue! asi qu a continuar con los problemas tejeriles que algo resultará de todo ello y seguro que muy bueno!
    A mi me encanta el resultado y con el frio que se ve que hace, te va de perlas esta prenda!
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no, que no, que yo abandono las dos agujas. Renuncio, abdico, desisto... Eso sí, mi bufanda nueva es preciosa y en días de ventolera y frío como el de la foto me viene de perlas. Ánimo con las dos agujas! Yo vuelvo a mis amigurumis. Jejeje. Besos, Ani.

      Elimina
  3. Si tú supieras la de cosas que tengo empezadas y aparcadas hace años.....pero tú la has terminado y con un resultado excelente.
    Es verdad que se sufre mucho con algunas labores y se las termina teniendo un poco de manía. Pero has empleado el tiempo en algo bonito y de calidad y eso está muy bien.
    Me encanta conocerte “ in vivo” y ver quién es esa ganchillera de amigurimis.
    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Gema. Eso de salir en las fotos cuesta pero es genial conocernos un poco más. Yo soy muy disciplinada y no suelo dejar cosas a medias. Por eso la bufanda se convirtió en una pesadilla. Jajaja. Ánimo con esos proyectos inacabados. Un besazo.

      Elimina
  4. Hola Judith!!!
    Pues me gusta mucho mucho volver a verte y con la bufanda terminada! =^.^=
    Siempre hay proyectos que se "atascan" pero siempre llega el momento del desatasco... y te ha quedado GENIAL!!!

    Leyendo tu entrada me he decidido a pedirle a mi madre dos bufandas de punto para dos conejitos amigurumis… jejeje… no estoy preparada para el reto de las dos agujas!
    =^.^=

    Hasta la entrada que viene!!!
    Muak

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Ana. Ya sabes: hay atascos que duran unos días y atascos que se alargan durante años. Jajaja. La idea de las bufandas de punto me parece genial! Me gusta la combinación! Aunque creo que ni así me animo a coger las dos agujas otra vez. Jajaja. Muaaaks!

      Elimina
  5. Doncs encantada ja t'ho vaig dir per instagram i no dubtis que si ens veiem per reus et saludaré. Bona manera de presentar el teu xal! no hi ha res com lluir-lo amb carinyo de qui l'ha fet. una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mabel. Em coneixeràs per la foto o per la bufanda. Perquè per poc fred que faci jo la llueixo cada dia. Hahaha. I sí, saluda’m, perquè si tu no t’animes a fer-te una foto amb una lasanya de verdures o un necesser jo no et podré reconèixer. ;) Una abraçada.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Muchas gracias, Alejandra! Aunque ya he prometido que no volveré a liarme con las dos agujas, debo decir que yo también estoy encantada con mi bufanda. Un abrazo.

      Elimina