18 de febrer del 2019

La mofeta i les cireretes de pastor

Els dissenys de Theresa's Crochet Shop generalment animals amb poc color i molt sobris mai m'havien cridat gaire l'atenció fins que vaig descobrir aquesta mofeta.


Em va semblar molt graciosa i el patró m'ha encantat. A més, la mofeta no sobrepassa els 12 cm i això, per a mi que no suporto els amigurumis grandots, és un punt a favor. Tot i que la tècnica de superposar peces no m'agrada gaire més que res perquè cal cosir-les i de vegades el resultat no és tan polit com en formes més simples, en aquest cas era inevitable. 

Pel que fa a la foto, he de dir que no li fa gaire justícia, però fotografiar amigurumis en què el blanc i el negre predominen sempre és difícil. Això sí, vaig aconseguir les últimes cireretes de pastor del parc de davant de casa, abans que se les acabessin els moixons, un atrezzo que ja vaig utilitzar en les fotos de la Hjertrud, una cérvola del bosc.

Les mofetes tenen mala fama però confessa que aquesta t'ha enamorat tant com a mi.

12 comentaris:

  1. Ohhhh es preciosa! y yo veo la foto perfecta! por lo menos se aprecia el contorno, en la de su autora no se ve nada bien!
    Lo de coser y coser es verdad que da mucha lata, pero se obtienen resultados asi de bonitos.
    Mala fama???? es cuanto conozcan tu mofeta se les quitará seguro je je
    Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. Verdad? Es que aunque oliera mal es tan bonita... Gracias, Ani. En cuanto a la foto, al final me conformé con ésta, aunque el blanco está un poco quemado. Es que nadie es perfecto... ;)

      Elimina
  2. Me requetechifla!!!
    La vi en IG y no pude venir correindo como te prometi... pero no me podia perder esta entrada...
    Ya he ido a la pàgina de Theresa... y voy a probar un par de patrones... que necesito algo chiquitito...
    Y yo la foto la veo estupenda... me encanta el contraste con el rojo! ^.^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impaciente por ver qué patrones de Theresa has elegido. Y no me dores la píldora, que la foto no está bien. Jajaja. Pero es que ya no sabia qué más probar y me rendí. Besos!

      Elimina
  3. Que bonita te ha quedado,me parece un diseño precioso! Y efectivamente,como bien dices,es difícil fotografiar los gumis en blanco y negro,pero se ve muy bien.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Pilar! Es un diseño sencillo pero muy resultón. Muaks!

      Elimina
  4. Jo aquesta mofeta l'he trobat monissima, de fet tot i la seva mala fama, jo des de la pel·lícula de bambi (ja tinc una edat jajaja ) que les veig amb cert afecte! això si en directe suposo que no em faria tanta gràcia. jajaja una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Sí, que tendra la mofeta de Bambi! A mi m’encanten tots els animals però especialment els que tenen mala fama. Gràcies, Mabel!

      Elimina
  5. La mofeta es una monada aunque yo prefiero los amigurumi esos que no te gustan nada, los grandotes.

    Tienes razón en que fotografiar amigurumi en los que predomina el blanco y el negro es complicado pero has dado con el contraste idea, ese rojo hace que se vea muy bien la mofeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Leti! Y no te preocupes, que yo te dejo los grandotes para ti. Jejeje. Bicos!

      Elimina