30 de desembre del 2019

De cavalls o amigurumis no remasteritzats

Ja he explicat la història moltes vegades. Vaig començar a fer ganxet l'any 2014, durant la convalescència d'una intervenció quirúrgica, per cert bastant traumàtica. I què té a veure això amb un cavall amigurumi? Doncs que precisament un cavall va ser el meu primer amigurumi complex, amb quatre potes i ulls. I sí, el vaig publicar al blog, però com que m'avergonyeixo una mica dels meus primers amigurumis de fet, no entenc com vaig tenir el valor de crear un blog només uns mesos després de començar a fer ganxet he decidit no incloure en aquesta entrada l'enllaç a aquella publicació de fa més de cinc anys, en la prehistòria de la meva gran afició. Ja la buscaràs tu si tens curiositat per veure un cavall més aviat lleig, amb una tècnica més aviat precària i en una foto més aviat avorrida.

Però tornem al present i al meu nou cavall amigurumi. No he remasteritzat aquella primera versió sinó que m'he decidit per la proposta d'una dissenyadora infal·lible: One & Two Company.


Sempre he dit que els amigurumis de la Carolina Guzmán una dissenyadora espanyola que només publica patrons en anglés i de la qual se sap ben poc o res són genials i aquest cop tampoc m'ha decebut. Els seus dissenys són clàssics i sense cap extravagància. Tot i així, de les bones dissenyadores sempre se n'aprèn. I així ha sigut amb la tècnica per fer la crinera i la cua. Senzilla i efectiva, justament el que defineix One & Two Company. Això sí, en els seus patrons trobo a faltar algunes fotos del procés.

Aquests dies han sigut bastant estressants: acabar de decorar la casa, els convidats el dia de Nadal, algun viatge per anar a veure la família de lluny, alguna decepció després de posar tanta il·lusió en tot, fer les últimes compres per als reis mags..., sense comptar que m'havia de preparar per al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, en el qual em podràs trobar del 2 al 4 de gener. Amb tot aquest estrès, just ara m'adono que m'he oblidat de brodar les celles i del detall d'una filera de punts invisibles per marcar els cascos del cavall. Tenia pressa per fer la foto del meu cavall amigurumi i complir amb la meva publicació quinzenal al blog. Però sé que em perdonaràs les presses: l'important és acabar l'any fent ganxet i començar-lo de la mateixa manera. Molt bon any nou! 

6 comentaris:

  1. Un bonito caballo pone fin a tu año de creaciones,brindo contigo por un feliz nuevo año lleno de proyectos!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voy un poco tarde pero feliz año, Pilar! Gracias por estar ahí!

      Elimina
  2. Aix com m'agraden els teus escrits, com m'agrada. Jo tinc pendent actualitzar el meu, amb instagram que és tan fàcil el blog fa mandra. I el que si vull és fer més ganxet, perquè ultimament estic mandrosa.
    Bon Any Guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, gràcies, Glòria! A mi no em fa mandra el blog perquè em permet més llibertat per expressar-me. Instagram m’encanta però s’ha de reconèixer que de vegades no ens entretenim a llegir. I enguany a fer molt de ganxet! Mandrosa, tu? Però si no pares... Un petonàs i bon any, guapa!

      Elimina
  3. Jejeje... las navidades son siempre una mezcla de todo...
    Cómo me gusta tu caballo... y el primero no estaba tan mal... vamos... a mí me gusta!!!
    Te perdono lo de las cejas y los cascos... jajaja... las cejas lo mismo le hacen triste... y como es salvaje no lleva cascos...
    Me encanta leerte y que nos descubras diseñadoras!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooo! Has buscado mi primer caballo? Pues a mí me parece bastante feúcho... Jajaja. En cuanto a mis olvidos, estaba segura de que las seguidoras fieles sabríais perdonarme. Gracias por leerme siempre, Ana! Un besazo!

      Elimina