De cavalls, alternatives i reels

Aquesta història, com la de la setmana passada, tampoc és nova. Has decidit teixir un amigurumi dels que fa temps que tens a la llista d'amigurumis pendents. Just abans de comprar-ne el patró, te'l mires del dret i del revés –cosa que recomano molt abans d'invertir en un patró prèmium, més encara si no has fet cap amigurumi d'aquella dissenyadora– fins que de sobte decideixes que l'arquitectura de l'amigurumi no et convenç. Potser escarmentada per alguns fiascos, al final vaig decidir buscar una alternativa. Amb més de 180 amigurumis a la llista de pendents, això no és cap problema. 

I finalment, el que havia de ser una tortuga marina es va convertir en aquest cavall de One & Two Company.

Com sempre dic, els dissenys de la Carolina Guzmán són tota una garantia, malgrat les seves peculiaritats, com no comptabilitzar l'anell màgic d'inici com una filera. Per fer-te quatre números, té gairebé 500 dissenys a Ravelry, acumula més de 130.000 vendes només a Etsy i amb aquest jo he fet ja 9 amigurumis de la marca One & Two Company.

Alguns dels encerts d'aquest patró són la crinera i la cua –la Carolina Guzmán té l'habilitat de fer fàcil el que és difícil–, l'arquitectura del cos i les indicacions per al jacquard. Sobre aquestes últimes, em va sorprendre la vaguetat, ja que el patró només especifica quants punts de cada color hi ha d'haver en cada filera, però no el lloc exacte. Malgrat la sorpresa inicial, un cop a la feina aquest mètode em va semblar una gran idea ja que sovint s'han de fer alguns ajustos en el jacquard, segons si fas punt en V o punt en X, segons la tensió...

Capítol a part mereix el problema de l'estabilitat en aquest divertit cavall amigurumi. Algú amb poca experiència podria pensar que, amb aquest disseny quadrúpede, el cavall es pot mantenir dret, però res més lluny de la realitat. I és que cal tenir en compte el pes del cap, que desequilibra completament les quatre potes. 

Després de diversos experiments anteriors, en aquesta ocasió vaig voler fer cas dels consells de la Carolina Guzmán i vaig comprar pèl·lets de plàstic especials per a peluixos i nines. Com a resultat, el Sr. Amazon s'ha embutxacat 16 euros i el meu cavall pot mantenir-se uns minuts dret amb una mica de traça, però he de reconèixer que els pèl·lets, i en vaig posar tants com vaig poder, no són la panacea.

Això sí, va ser suficient per fer una sessió de fotos i fins i tot un reel d'Instagram amb una barroera tècnica de stop motion. L'has vist?

Barrufa que barrufaràs

La història no és nova. Comences a texir un amigurumi seguint un patró gratuït. Tot i que en el procés no et convenç gaire continues pensant que, potser quan brodis les celles o quan cusis les orelles, aconseguirà arrencar-te un ooohhh. Però quan ets a la recta final acabes descartant el disseny inicial i comences a buscar una alternativa, que normalment acaba sent un patró prèmium. No et diré de quina dissenyadora era el primer prototip però sí que et diré que aquest Barrufet, bastant fidel als personatges de còmic de Peyo, és un disseny d'Ayse Crochets.

Malgrat tot, he de reconèixer que he fet algun petit retoc al nas i que he improvisat unes orelles que crec que són molt més semblants que les d'Ayse Atik a les d'aquests petits gnoms blaus amb gairebé 60 anys de vida.

Pel que fa a la tècnica per fer el barret, és una mica barroera però és evident que funciona ja que juntament amb els ulls és un dels grans encerts del patró. I com a cirereta del pastís, aquest mig somriure murri.

I aquí estem, a les acaballes de l'estiu meteorològic, barrufa que barrufaràs, esperant que la blogosfera torni a la rutina després de les vacances... O és que ja s'ha mort definitivament?

Goku, en versió amigurumi

En Goku, el protagonista de la icònica sèrie d'anime Bola de drac, és tot un clàssic que un dia o altre havia de teixir en versió amigurumi. Quan vaig descobrir aquest disseny de Knitoys & Crafts vaig tenir la certesa que havia arribat el moment.

És un disseny molt professional, tot i ser gratuït, i també molt original. M'agraden especialment les botes i la morfologia del cos. A més, els cabells, comparats amb altres versions amigurumi d'aquest guerrer saiyajin, són prou fàcils de fer. El que potser provaré de canviar és la mida del cap: tot i que aquest Goku és una versió Funko –ja ho saps: aquelles figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món–, crec que amb uns quants punts menys dels 51 del disseny original n'hi hauria prou.

Em sembla recordar, però no n'estic segura, que he fet alguns canvis en el disseny del peto, la qual cosa és habitual en les peces de roba. On són més evidents les meves modificacions és en els braçalets de combat. No és una qüestió estètica sinó senzillament que soc incapaç de fer punts invisibles en back loops en una peça de 6 punts baixos de diàmetre.

Si has fet clic a l'enllaç, ja deus haver vist que aquest patró de Knitoys & Crafts, una consolidada dissenyadora peruana però amb no prou reconeixement en el món amigurumi, està disponible gratuïtament a YouTube. Però, com que no hi ha res que em faci més peresa que seguir un videotutorial per fer ganxet i preveig haver de fer algun altre Goku, he pres notes del patró.

I sí, tot i estar en ple agost, ja veus que el blog no fa vacances. Torno d'aquí a uns dies amb un altre personatge, també de còmic però res a veure amb el manga. No te'l perdis!

Splashhh...

En plena onada de calor, jo només puc pensar a submergir-me, encara que sigui a l'aigua a 25 ºC del Mediterrani. Això m'inspira aquesta llúdriga, un disseny gratuït de Bastet Art en col·laboració amb la marca brasilera Fios Pingouin. 

Encara que no ho sembli per la perspectiva de la foto, aquest patró té la seva dificultat ja que cal treballar en jacquard algunes fileres tant del cap com del cos. Però el pitjor és que en el disseny original de Bastet Art aquesta llúdriga s'ha de teixir d'una sola peça des del cos i fins al cap, a la qual cosa jo em nego rotundament si no és que després l'amigurumi té cabells o porta gorra, que com és evident no és el cas d'aquesta llúdriga. Si tu també fas ganxet, suposo que entens perfectament el motiu: l'acabat de les disminucions és sempre, per més que t'hi esforcis, molt menys polit que el dels augments. És per això que jo vaig fer cos i cap per separat i, a més, vaig invertir les instruccions per teixir el cap. Això, sumat al jacquard, va ser un bon maldecap.

També vaig haver de fer algun retoc al musell, que no em quedava gens bé. Pel que fa al nas, la primera intenció era brodar-lo però al final vaig optar per posar-hi un ull de seguretat, com en la proposta original, tot i que bastant més petit ja que no tenia altra alternativa al meu stash.

Amb tot això, la meva idea de fer un flotador divertit, en forma d'ànec o de flamenc, va quedar descartada i vaig seguir el patró original per fer aquest salvavides en blanc i vermell.

I tu, com portes la calor? També passaries l'estiu en remull?

Tres entre mil i un

Sí, ho sé: hi ha mil i un patrons per fer pops amigurumi però, ves per on, jo m'he encapritxat d'aquest disseny gratuït de Dos Marías y Un Juan. I no en vaig tenir prou amb un sinó que en vaig fer tres.

Com et pots imaginar és un patró molt senzill, ideal per a les tardes caloroses d'estiu i per jugar amb els colors. Sobre això últim, jo ho vaig tenir clar: verd aigua, salmó i groc pastel, per lluir un cop més l'àmplia carta de 52 colors de Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM. El que no tinc tan clar és si la posició dels ulls, entre les fileres 13 i 14, és la més encertada o haurien d'anar una filera més amunt.

D'altra banda, s'ha de reconèixer que el patró no és gaire fidel a la morfologia d'aquest mol·lusc cefalòpode octopodiforme –sí, he tirat de Viquipèdia–, ja que no té 8 tentacles sinó 12.

Sigui com sigui, aquesta dissenyadora originària de l'Uruguai que ha irromput fa relativament poc en el món del disseny amigurumi promet molt i jo ja tinc diverses creacions seves a la llista. Te les perdràs?

'Del revés', en versió amigurumi

Segur que coneixes aquests personatges. Del revés, un film d'animació produït per Pixar, es va estrenar el 2015 amb un èxit rotund i l'any passat en va arribar la seqüela: Del revés 2. A les emocions de la primera entrega –Alegria, Tristesa, Ira, Por i Fàstic– s'hi van unir emocions més pròpies de l'adolescència: Ansietat, Enveja, Vergonya i Avorriment. I la dissenyadora llationamericana Kalu Crochet té els patrons per fer-les totes!

De les 9 emocions que protagonitzen aquesta saga, jo n'he triat només 4 que em representen bastant: la vergonya de la infantesa, la tristesa de l'adolescència i la joventut, l'ansietat de l'edat adulta i l'alegria, que és l'aspiració diària.

Amb Vergonya ja em vaig adonar que Kalu Crochet no deixa res a l'atzar: tots els procediments i els detalls estan explicats amb precisió mil·limétrica, des d'on ha d'anar cada ble de cabell fins als plecs dels pantalons. Les vambes en particular són una obra d'enginyeria i m'encanta com queda la dessuadora. L'única crítica que tinc al patró són les dimensions: més de 30 cm d'alçada! Per sort, la resta de personatges són més petits però igual de meravellosos.

La següent va ser Tristesa. Potser el patró ja no em va sorprendre tant, però s'ha de reconèixer que la construcció del jersei és molt original. Llàstima que la cabellera m'ha quedat una mica escassa. Capítol a part mereixen les ulleres. En vaig comprar unes a Aliexpress que van resultar ser massa petites. Així que vaig haver de recórrer al filferro i a la pintura en esprai.

Ansietat em va provocar una mica d'ansietat, valgui la redundància. Aquests cabells sintètics per a nines, que també vaig comprar a Aliexpress, van fer la seva funció en la sessió de fotos. Però he de buscar una alternativa –segurament netejapipes– per vendre aquest amigurumi, ja que ni la silicona líquida aconsegueix mantenir aquest plomall indemne. Això sí, la construcció de la boca i dels ulls és també una obra d'enginyeria en la qual tot encaixa a la perfecció.

L'últim amigurumi inspirat en Del revés va ser Alegria, que és el que té un disseny més convencional. Potser per això també és la més fàcil de tots. Però no et confiïs: aquests cabells a la garçon tenen una bona estona de feina tant per teixir com per col·locar correctament i cosir.

I fins aquí les emocions que he escollit de Del revés. I tu, quines hauries triat?

Un bebè girafa adorable

Ateliê Floraqua és la marca d'una jove dissenyadora brasilera. Fa temps que li tenia ganes però no m'acabava de decidir fins que va publicar el patró d'aquesta girafa.

Malgrat les considerables dimensions d'aquest bebè girafa, el procés ha sigut divertit. És el que passa quan pots teixir una bona estona sense pensar en res més que en la taula de multiplicar del sis perquè no hi ha cap dificultat en el patró i tot encaixa perfectament.

Evidentment, el bolquer i el biberó són imprescindibles en aquest disseny. Però les banyetes en forma de cor també són un d'aquells detalls que arrenquen un somriure.

I a tu, et sembla tan adorable com a mi?

Rellegint sobre gripaus encantats

Jo soc més de gripaus encantats que de prínceps de sang blava. Sempre ho he dit. Així que no m'he pogut resistir a aquest exemplar, amb corona i tot, disseny d'Airali Design, una de les incombustibles veteranes del món amigurumi.

Feia molt de temps que el tenia a la cua dels amigurumis pendents. Si tu també l'hi tens, no esperis més perquè és un disseny fabulós, des de la forma del cap fins a l'arquitectura dels dits. Temia el moment de cosir les anques al cos però en aquest disseny està tot pensat. Això sí, he de reconèixer que vaig cosir les anques una mica massa juntes i el resultat és un garbuix de dits.

Si seguim comparant el meu gripau amb l'original, també és cert que potser els ulls havien de ser més grossos, però en el meu stash no n'hi ha de més de 12 mm.

La corona és l'única peça en què vaig fer canvis, ja que amb el meu Gatsby de Katia daurat quedava massa petita seguint el patró d'aquesta dissenyadora italiana.

I què me'n dius, de la foto? Per si tens mala memòria, he de confessar que he reutilitzat aquest nenúfar de paper, que ja em va servir d'atrezzo en la foto d'un altre gripau. Amb gairebé 11 anys de blog és evident que poques coses noves tinc a dir. De fet, en l'entrada sobre aquell gripau, disseny de Smartapple Creations, també vaig fer alguna disquisició sobre els prínceps blaus i els gripaus encantats. Si tens curiositat i vols accedir al tutorial per fer el nenúfar, la pots rellegir.

El dolent de la llegenda, en versió amigurumi

Des de fa unes setmanes, em temo que he perdut la gràcia, si és que alguna vegada n'he tingut, a triar els amigurumis que vull teixir i a fer-ne una foto que aconsegueixi atreure uns quants likes a Instagram. Però sembla que avui, amb motiu de Sant Jordi, me'n rescabalaré. I és que aquest drac, un disseny de Ney Ney Crochet, no pot ser més adorable.

El patró d'aquesta dissenyadora establerta a Dinamarca però suposo que d'origen alemany em va sorprendre gratament. Amb una arquitectura molt original i sense necessitat de cosir cap de les 15 escames del cos, em vaig divertir com feia temps que no aconseguia divertir-me, fins i tot brodant els punts rococó per narius.

L'únic que em va donar algun maldecap van ser les ales. D'entrada, no em van convèncer i vaig fer-ne diverses versions. Però ara em penedeixo de no haver triat les ales del disseny original.

Pel que fa al color, i després d'haver fet ja altres dracs en un verd més convencional, vaig optar per un dels meus colors fetitxe: el verd menta combinat amb el verd quiròfan, dos dels grans encerts de la carta de colors del Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM, que malgrat la publicitat que en faig tot sovint encara no em paga comissió.

Tot i que la foto, amb aquest paper de fons, queda molt tendra, crec que no fa justícia a aquest meravellós disseny. Així que, aquesta vegada sí, te'n mostro una altra perspectiva.

Pobre drac, sempre el dolent de la llegenda...

Ah! Bon Sant Jordi!

Paganisme amigurumi

Com a atea recalcitrant, m'alegro que la Pasqua tingui l'origen en una festa pagana que celebrava la primavera i la fertilitat. Per això m'agrada el nom que rep aquesta celebració en anglès, Easter, que prové etimològicamet del nom d'una deessa, com no podia ser d'altra manera.

I és que enguany vinc decidida a celebrar la Pasqua pagana, és a dir, la primavera i el renaixement de la natura. Per fer-ho, res millor que aquesta barreja d'alguns dels seus símbols: un ànec disfressat de conill, disseny d'Ami Toy Pattern a Etsy o Lamamama Toys a Instagram –no sé per què les dissenyadores russes s'entesten a tenir un nom diferent en cada plataforma–.

És un disseny sense cap gran complicació a primera vista, tot i que a mi em va donar alguns maldecaps. Si compares el meu ànec amb l'original, sembla que s'hagi empatxat menjant mona de Pasqua. I no entenc per què: per fer el cap vaig seguir el patró fil per randa i quant al cos hi vaig fer modificacions precisament perquè no quedés enorme. És clar que, amb aquestes dimensions, vaig haver d'ajustar tant els pantalons de peto com el barret.

Em va encantar el sistema d'unir les potes al cos però, com que vaig fer cas omís de l'Olesya Baigacheva i no hi vaig posar filferro, les potes no sostenen el meu ànec panxut i la feina va ser meva per fer una foto decent.

Pel que fa als detalls, el bec del disseny original va ser una de les coses que em va cridar l'atenció d'aquest amigurumi i teixir-lo és ben fàcil però cosir-lo són figues d'un altre paner. Quan a la tercera tampoc me'n vaig sortir, vaig acabar optant per una arquitectura més convencional, de les que mai fallen. I l'últim detall no prou reeixit són aquestes pastanagues brodades amb punt rococó, que de prop encara poden passar però que en foto semblen qualsevol cosa menys una arrel comestible.

Ja veus que la meva ratxa de descontentament continua... Pero ja he començat el pròxim amigurumi, aquest en ocasió de Sant Jordi, i espero rescabalar-me.