Un món millor

El primer dia de l'any és moment de fer-se nous propòsits, però deixem-nos ja de foteses perquè els que hem d'anar al gimnàs sabem que ens farà tanta peresa com l'any passat, els que fumen saben que no trobaran el moment de deixar el tabac i els que volen aprendre anglès saben que enguany els serà tan difícil com l'anterior. Enguany m'he proposat proposar-te que ens proposem fer un món una mica millor. I no em refereixo –o no només– a sensibilitzar-nos amb la situació dels refugiats o a lluitar per la llibertat dels presos polítics. Em refereixo a fer un món millor a petita escala, amb els que tenim més a prop. Em refereixo a fer-nos responsables d'un petit percentatge de la felicitat de les persones que ens envolten. No cal posar exemples, que sonarien molt banals, però en resum crec que somriure i fer somriure és una bona estratègia. A mi, per començar l'any, no m'ho han posat fàcil: el Sr. Descabdello està mig malalt mig hipocondríac i encara estic digerint el desaire d'una amiga. Però només és el primer dia de l'any i encara em queden molts somriures.

En fi, tot això per estrenar l'any i presentar-te un nou amigurumi. Sí, sí, encara que no ho sembli això va de ganxet. I si el propòsit d'any nou és fer un món millor, res millor que aquest món en versió amigurumi de Kaper Crochet. El vaig descobrir a través de Lua Patch i de fet fins i tot n'he copiat la combinació de colors d'estil nòrdic. Un cop la vaig veure ja no m'imaginava el món en els colors més ortodoxos.

A mi, com diu la Laura, també m'estranya que el patró no sigui més conegut. Tot i que requereix posar-hi els cinc sentits –de vegades, després de 40 punts en blau cal fer un sol punt en marró per representar una illa perduda de la Polinèsia–, és genial. 

Això sí, ni se t'acudeixi anar arrossegant dins el teixit el fil amb què no treballes per recuperar-lo quan convé, com es fa en la tècnica del tapestry. Jo ho vaig fer i el meu món va acabar tenint forma de meló. És millor anar tallant el fil en cada canvi de color per mantenir la forma esfèrica. Tot i així, i malgrat que després del meló aquest és el segon intent, no és del tot perfecte.

També mereix un capítol a part el procés de posar cotó sintètic en un amigurumi. No sé si mai ningú hi ha dedicat un tutorial però segur que estàs d'acord amb mi que és tot un art. Cal trobar la mesura exacta –encara que els punts tinguin la tensió justa, si hi poses massa cotó sintètic s'obriran– i anar donant forma a l'amigurumi. En aquest cas, tot i que sembla fàcil donar forma a una esfera, no n'estic del tot convençuda.

Sigui com sigui, tant de bo aquest any fem entre tots un món millor. I tu, com has començat el 2018?