19 de novembre de 2018

L'Elena, una cérvola presumida

Quan a l'estiu Pica Pau va compartir el disseny de l'Elena, la cérvola, va anar directament a la meva llista de projectes. Tinc una relació peculiar amb els amigurumis d'aquesta dissenyadora argentina: n'hi ha que em semblen avorridíssims, com els d'El mundo de Pica Pau, i n'hi ha que m'enamoren, com els d'Animals friends of Pica Pau. L'Elena, la cérvola, va ser evidentment dels segons.


Ara bé, tot i que em va enamorar, hi vaig fer mil i un canvis. Normalment sempre faig el cap seguint el patró original però després començo a improvisar mai millor dit, perquè darrerament ni tan sols m'anoto les modificacions. En concret, he fet alguns canvis a les orelles i els braços. Pel que fa al cos, volia que la cérvola es pogués mantenir asseguda, per la qual cosa vaig unir les potes i el cos com en el meu Mic. Llàstima que just començar la sessió de fotos es va posar a ploure i no tinc cap altra foto decent.

Pel que fa al vestit, tenia moltes ganes de fer-lo. Pica Pau inclou en el patró dos models de vestit, tot i que amb indicacions molt simples: per exemple, no hi ha cap pista per fer els detalls de tapestry. Així que per força he hagut de tornar a improvisar. Jo he fet una versió del vestit gris que proposa Pica Pau, però amb el color groc rentat de Tex Cotton. 

Per cert, no sé què m'ha agafat amb els amigurumis amb vestidets perquè, entre amigurumis a mitges, amigurumis enllestits pendents de fotografiar i amigurumis a la llista, hi ha una òliba, una alpaca, un fraret, una ossa panda i un conill amb diverses peces de roba: des de bufandes i gorres fins a jerseis, pantalons i vestits. Esperaràs per veure'ls? El pròxim, la setmana vinent.

6 comentaris:

  1. Está preciosa tu cierva presumida! y se la ve de maravilla, lo único, que tenía que haber salido de casa con paraguas je je
    Y menuda lista de trabajos que tienes!..esperaré gon ganitas para verlo tooodo ;-))
    Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Ani. Es verdad que fuimos unas imprudentes por salir sin paraguas pero Elena tenía tantas ganas de estrenar el vestido... Jejeje. Y lo de la lista de trabajos, ya sabes. Siempre es interminable! Besos.

      Elimina
  2. Es un amor, te quedó preciosísima. Pero tienes que decirle que a estas alturas del año no se puede salir de casa sin paraguas, que te pilla el chaparrón en cualquier momento.

    El vestido te quedó monísimo, está reguapa.

    Qué ganas de ir viendo el resto de muñecos de tu lista.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. De verdad que nos pilló el chaparrón! Gracias, Leti. A mi también me encanta el vestido! Si vieras sus botoncitos a la espalda y todo... Pronto vuelvo con más amigurumis y vestiditos. Gracias por estar ahí. Bicos!

      Elimina
  3. Me encanta Judith!!!
    Creo que el color del vestido le va que ni pintado!
    Oye... apunta los cambios que nos pueden venir bien!!
    Y qué ganas de ver los siguientes! Cuántas cositas en preparación!
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaaad? Gracias, Ana. Aquí ando, terminando los siguientes. Pero, ay! Tengo que coser unos pantalones! Horror y terror! Veremos cómo me las apaño.

      Elimina