L'Elena, una cérvola presumida

Quan a l'estiu Pica Pau va compartir el disseny de l'Elena, la cérvola, va anar directament a la meva llista de projectes. Tinc una relació peculiar amb els amigurumis d'aquesta dissenyadora argentina: n'hi ha que em semblen avorridíssims, com els d'El mundo de Pica Pau, i n'hi ha que m'enamoren, com els d'Animals friends of Pica Pau. L'Elena, la cérvola, va ser evidentment dels segons.

Ara bé, tot i que em va enamorar, hi vaig fer mil i un canvis. Normalment sempre faig el cap seguint el patró original però després començo a improvisar –mai millor dit, perquè darrerament ni tan sols m'anoto les modificacions–. En concret, he fet alguns canvis a les orelles i els braços. Pel que fa al cos, volia que la cérvola es pogués mantenir asseguda, per la qual cosa vaig unir les potes i el cos com en el meu Mic. Llàstima que just començar la sessió de fotos es va posar a ploure i no tinc cap altra foto decent.

Pel que fa al vestit, tenia moltes ganes de fer-lo. Pica Pau inclou en el patró dos models de vestit, tot i que amb indicacions molt simples: per exemple, no hi ha cap pista per fer els detalls de tapestry. Així que per força he hagut de tornar a improvisar. Jo he fet una versió del vestit gris que proposa Pica Pau, però amb el color groc rentat de Tex Cotton. 

Per cert, no sé què m'ha agafat amb els amigurumis amb vestidets perquè, entre amigurumis a mitges, amigurumis enllestits pendents de fotografiar i amigurumis a la llista, hi ha una òliba, una alpaca, un fraret, una ossa panda i un conill amb diverses peces de roba: des de bufandes i gorres fins a jerseis, pantalons i vestits. Esperaràs per veure'ls? El pròxim, la setmana vinent.