29 d’abril del 2019

Mr. George s'ha fet esperar

Mr. George s'ha fet esperar. Ja fa mesos que vaig descobrir aquest disseny de Diana Patskun que pots comprar a Sweet Patterns Lab, la botiga d'Etsy que comparteix amb una altra dissenyadora. Però alguns contratemps, especialment amb la costura, han retardat l'arribada al blog d'aquesta alpaca que em va enamorar.


Feia temps que em rondava pel cap fer una alpaca en versió amigurumi. De fet, ja vaig descartar a mig fer un patró publicat a Zoomigurumi 5. L'alpaca d'Animal friends of Pica Pau també estava descartada: em sembla molt gran i molt difícil. Però aquest patró de Diana Patskun, que per cert inclou les instruccions per fer la versió femella, Ms. Gloria, em va semblar perfecte.

Un cop comprat el patró, vaig començar a buscar el fil adequat. Havia de ser un fil tipus peluix i el volia de color beix, com l'original. Hi ha diferents marques que comercialitzen aquest tipus de fil però alguns són molt elàstics, de manera que l'amigurumi es va inflant a mesura que s'hi va posant cotó sintètic en lloc de mantenir la forma com qualsevol peça teixida amb fil de cotó. Amb aquests condicionants vaig optar pel fil Katia Chantilly, que ja em va donar molt bon resultat per fer el meu eriçó, però aquest cop en el color 65.

També era conscient de la dificultat que suposaria, amb les meves precàries habilitats de costura, això de cosir els pantalons de Mr. George, sense comptar els tirants i el llacet. Però vaig pensar que ja la ballaria quan fos l'hora. I tant sí la vaig ballar! Tot i que el patró ho posa prou fàcil, ja que fins i tot inclou les instruccions exactes per fer els pantalons, he de confessar que aquests són el tercer modelet de la meva alpaca. De cosir els costats encara me'n sortia però a l'hora de cosir l'entrecuix... Quin desastre! Així que vaig haver de recórrer a la mare i a la seva Singer dels anys 60. I en un tres i no res els pantalons van estar acabats! I a més vaig descobrir el truc: cal planxar les costures! Aaaahhhh...! És clar! 

Ep! Però no tot ho va fer la mare, eh? Jo vaig cosir les vores, vaig posar la goma de la cintura i fins i tot vaig fer la corbata de llacet. Vaig descartar els tirants: jo no m'hi veia amb cor i la mare, amb 84 anys, cataractes i artrosi, tampoc. 

El resultat de tot plegat és, per una banda, tota una troballa en el món del disseny d'amigurumis i, per l'altra, una alpaca molt elegant.

Per cert, ara amb la mare ens hem engrescat i hem quedat que m'ha d'ensenyar a cosir amb la seva Singer. Quan n'aprengui, potser Mr. George tindrà tota una col·lecció de pantalons...

6 comentaris:

  1. Bueno pues con la colaboración de la costurera y ese patrón tan bonito,Mr. George luce como un gentleman!!
    Está muy bien que aprendas un poco de costura a máquina,con lo básico,puedes hacer muchas cosas!
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, Pilar! La colaboración de la costurera ha sido imprescindible pero tengo que reconocer que cada vez tengo más ganas de aprender a coser. Un besazo!

      Elimina
  2. Pues un resultado de 10! y que mejor colaboradora en este proyecto que tu mami? eso es un lujo!
    Y seguro que ese maquinón cose a las mil maravillas, que los de antes fabricaban con verdadero arte!
    Esta alpaca está de lo más elegante, y con la pila de pantalones que va a tener en el futuro, más que feliz!
    Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Gracias, Ani. No sé si llegaré a coser la colección de pantalones que le he prometido a Mr. George. De momento, con estos me conformo. Pero es verdad que ha sido bonito implicar a mi madre en el proceso de crear un amigurumi. En realidad, fueron ella y la abuela las que me iniciaron en el ganchillo cuando era una niña. Un besazo!

      Elimina
  3. Ui ui ui, vigila amb la costura que és perillosa!!! segur que en un tres i no res en sabras molt! una abraçada

    ResponElimina
    Respostes

    1. No diguis blat... Hahaha! No crec que arribi al teu nivell però ja veus que a poc a poc vaig progressant. Una abraçada, Mabel.

      Elimina