Sobre l'entusiasme

Per estrenar el mes de juny, he rescatat aquesta gata, disseny de One & Two Company, de la meva llista de projectes pendents. El resultat és divertit però he de confessar que el meu entusiasme s'ha anat desinflant durant el procés de creació, cosa que de fet ja m'ha passat altres vegades amb aquesta dissenyadora amb més de 300 patrons a la venda.

Per començar, després de la mofeta i del senglar que vaig fer el mes passat, he renunciat al jacquard –fins i tot per a mi, teixir tres amigurumis seguits amb aquesta tècnica ratlla la sobredosi– i he optat per fer una gata monocolor en color cru. Això, evidentment, ha restat dificultat al disseny però de tota manera he hagut d'invertir-hi força temps. La mida, amb gairebé 35 cm d'alçada, i un cap amb 60 punts baixos de diàmetre sens dubte hi han contribuït.

D'altra banda, no m'ha agradat gens l'arquitectura del cos, que fa absolutament impossible que l'amigurumi es mantingui dret. El disseny d'aquestes potes escanyolides i amb poca gràcia –més encara després d'haver eliminat el jacquard original– són, al meu parer, l'altre error d'enginyeria del patró.

I amb la roba també he tingut diversos maldecaps. Una cosa és haver d'ajustar els pantalons, però haver d'afegir 10 punts a la cadeneta inicial... A veure, deixa'm mirar el patró una altra vegada. Aaah! Calla, que la roba s'ha de teixir amb un ganxet 0,5 mm més gran! Doncs mira, com que ja he començat, tiro pel dret.

Amb la brusa sí que vaig fer cas de les indicacions de la Carolina Guzmán pel que fa a la mida del ganxet i la veritat és que, a banda d'estalviar fil, el resultat és molt millor. Això sí, no va ser fàcil emprovar-li mil i una vegades una brusa sense cap obertura ni botó. Evidentment, posar-la-hi pel cap estava descartat però fer-ho pels malucs tampoc va estar exempt d'inconvenients.

Seguint amb la roba, vaig estar fent molts tombs als colors: lila, verd, blau... Al final em vaig decidir per aquesta combinació de corall i salmó. Estava jo tota cofoia amb la meva decisió –sempre tan indecisa amb això dels colors– fins que, ja avançat el procés, vaig recordar que fa poc més d'un any ja vaig teixir una altra gata en què el color corall era protagonista. Que poc original!

Acabo amb la bossa en forma de peix. Em feia peresa posar-m'hi –és bastant entretingut fer-hi tants detalls i amagar bé tots els fils– però s'ha de reconèixer que és la cirereta del pastís.

No és estrany que l'entusiasme es desinfli durant el procés de creació. De fet, és molt més motivadora l'anticipació que la creació en si. Però no t'hi amoïnis: un cop acabat un amigurumi recupero tot l'entusiasme per planificar el següent. No te'l perdis!