Vet aquí un gat...

Fent un cop d'ull a les últimes publicacions del blog, detecto una tendència als amigurumis amb robeta, tant se val si són conills amb pantalons o nines amb vestits de farbalans. Avui aquesta tendència torna a ser evident amb aquesta gateta de The Little Lala.

No vaig començar aquest amigurumi amb bon peu perquè no em va agradar la proposta d'aquesta dissenyadora noruega de teixir l'amigurumi d'una sola peça, des dels peus –valgui la redundància– fins al cap, amb la qual cosa les disminucions –sempre amb un resultat més barroer que els augments, no ens enganyem– queden en una zona molt visible. No m'importa fer-ho així en el cas de les nines, per exemple, perquè després encara cal cosir el cabell al cap però aquest no era el cas. Així que vaig seguir el patró però a la inversa, començant per la filera 25. La llàstima és que d'aquesta manera no vaig poder experimentar la tècnica que proposa The Little Lala per donar estabilitat al cap, tot i que he de confessar que després de la primera impressió que em va causar el patró era una mica escèptica.

Vista en perspectiva, és clar que va ser la granota amb llacet el que em va fer decidir per aquest patró. S'ha de reconèixer, pel que fa a la resta, que el disseny és molt senzill. De fet, davant de tanta senzillesa devia sentir horror vacui perquè no se'm va acudir altra cosa que improvisar el jacquard de la cara. Crec que hi dona un aire original però, amb la tècnica de teixir en front loops a l'hora de fer jacquard, el teixit és menys rígid i els punts queden més oberts del que m'agradaria. Així, que el punt baix en X comença a perfilar-se com la millor opció per teixir amb aquesta tècnica.

La proposta per als brodats de la cara també era mol senzilla però no en vaig fer gaire cas, tot i que vaig mantenir la senzillesa. El musell, en negre, és diferent; no vaig brodar les celles, i no vaig ser a temps de brodar les pestanyes. Efectivament, me'n vaig recordar quan ja havia col·locat la pletina dels ulls de seguretat, amb la qual cosa vaig haver de descartar les pestanyes i optar per aquesta línia negra sobre els ulls.

Un cop enllestida la gateta, va arribar el moment de teixir la granota, que és el que havia estat desitjant des que vaig començar. Tot i que el procés no va estar exempt d'ajustaments i modificacions, ja que li anava gran, la veritat és que el disseny és genial. Però –ai, las!– encara havia d'arribar el pitjor moment per a una perfeccionista com jo. I és que, a mig fer la granota, se'm va acabar el fil i quan vaig incorporar-hi el nou cabdell de color corall, que per descomptat ja tenia a punt, vaig descobrir que la tintada era sensiblement diferent. Aaarrrggghhh! Si t'hi fixes, veuràs que una mica més avall de la cintura el color és una mica més clar. Perquè sí, tal com has deduït, ho vaig deixar així. No sé si per peresa de tornar a improvisar els canvis que ja havia anat fent o perquè començo a superar el meu afany de perfecció. 

Després de cosir el llaç a la granota, em va semblar que la diadema amb una flor del disseny original no complia amb aquella màxima que menys és més. Així que vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest amigurumi està acabat.