26 de febrer de 2018

Ecs, un cuc!

Preguntar a algú quin amigurumi li agradaria tenir és un bon exercici creatiu. Això és el que pregunto sovint a la Carla i al Biel. De vegades han de triar un animal de la sabana africana, d'altres un animal del mar... però aquesta vegada els ho vaig preguntar així, obertament, sense condicions. Això sí, s'ha d'estar preparat per a les respostes. No et desvelaré encara què va demanar el Biel. Ja ho descobriràs un altre dia. Però la Carla, ves quines coses, em va demanar una poma vermella.

De seguida em va venir al cap en William, el cuc, amb la seva poma, de la dissenyadora hongaresa IlDikko. És un dels patrons de Zoomigurumi 4, publicat per Amigurumi patterns. El tenia a la llista d'amigurumis pendents i aquesta era l'excusa perfecta per posar-m'hi. Això sí, abans vaig preguntar a la Carla si li semblava bé que hi hagués un cuc dins la seva poma. Tan bon punt em va dir que sí, em vaig posar a treballar-hi. I vet aquí el resultat.


Els dissenys d'IlDikko són, en general, molt peculiars, gairebé com una caricatura. Tot i que en William, el cuc, no és dels més característics és molt divertit i també molt original. Ara bé, he de confessar que és dels més difícils que he fet mai. La primera dificultat és la mida del cuc, que no supera en cap moment els 12 punts per filera. També és complicat donar al coll la inclinació adequada. I per acabar-ho d'adobar, jo em vaig encaparrar a posar-hi ulls de seguretat en lloc de brodar-los. Un cop enllestit el cap i ja en ple procés de teixir el cos del cuc, el patró proposa posar-hi un netejapipes per donar-hi rigidesa i poder posar-lo i treure'l del forat amb certa facilitat. Però, al meu parer, un netejapipes no hi donava la rigidesa necessària. Així que al final vaig optar per un filferro ben protegit.


A l'hora de fer la poma, la principal dificultat és el forat per al cuc, que va d'un extrem a l'altre. El patró està molt ben explicat però cal posar-hi tots els sentits si busques un bon acabat. Això és el que ens sol passar a les persones perfeccionistes, però potser que en parlem un altre dia, d'aquest trastorn obsessiu. Un cop enllestida la poma, cal enfonsar-ne la part superior i la inferior, perquè realment s'assembli a una poma i no sigui només una esfera. No hi tinc gaire traça, en això, tot i que ja vaig experimentar amb l'agulla d'entapissar i la meva Äppel Päppel. A més cal tenir en compte que en l'operació no es pot travessar el forat per on ha de passar el cuc.




Per sort, després de fer i desfer unes quantes vegades i de superar aquella ansietat que patim les persones perfeccionistes, en William, el cuc, viu molt feliç a la seva poma i, de retruc, fa somriure la Carla. Aquest és el millor destí d'un amigurumi.

15 comentaris:

  1. Wow, és un dels amis més bonics que he vist mai! Moltes felicitats, penso que t'ha quedat més que genial!!!!

    ResponElimina
  2. Me encantaaaaa,ohh el gusanito es total y tierno.
    Un besito nubecilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gracias, nubecilla! A mí el gusano me hace mucha gracia con esos ojitos saltones. Jijiji.

      Elimina
  3. Wow… últimamente estás enseñándonos amigurumis de lo más complicados…
    Me encanta el gusano con su casa-manzana… me parece genial… y súper difícil…
    PRECIOSO!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, es verdad! Últimamente entre los cambios de color, el tapestry y los agujeros de manzana estoy un poco estresada. Jajaja. Pero es tan gracioso el gusano en su manzana... Un beso, Ana.

      Elimina
  4. M'encantaaaa que genial en William i la seva poma. El tema del forat em sembla més que professional! Genial a més ideal per a explicar el conte de la cuqueta goluda. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! Potser no professional però sí força difícil. No conec aquest conte. Així que ara que ja he regalat a la Carla la seva poma vermella amb cuc inclòs hauré de proposar-li un intercanvi. Hahaha. ;) Una abraçada, Mabel.

      Elimina
  5. Qué pasada!!! Me encanta!! Y te admiro, yo no seria capaz de tejer esa manzana... Es una pasada y Carla debe estar alucinando con la chulería del gusano. Ole, ole!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja. Alucinó cuando descubrió que era de quita y pon. Y claro que serías capaz de tejer la manzana. Ya sabes que cuando detrás hay un buen patrón sólo hace falta un poco de mano. Y tú tienes de sobra. ;) Un beso grande, guapísima.

      Elimina
  6. Esa manzana te ha quedado genial, pero claro está que el verdadero protagonista es ese pequeño glotón ja ja ja...por lo que leo, es más complicado de lo que parece a primera vista, pero....a ti no se te resiste nada!
    Un resultado chulísimo y divertido!
    Un besote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Ani. Hay muchas cosas que se me resisten. Lo mío es sencillamente cabezonería. Jajaja. Pero este pequeño glotón con cara de travieso es tan gracioso... Muchos besos.

      Elimina
  7. Aquí poniéndome al día, es super gracioso ,y tiene mucho detalle!

    ResponElimina