15 de juliol del 2019

Els dofins i els nous començaments

Havia de fer un regalet a la Candela i a la seva amiga Maria, dues adolescents amb necessitats educatives especials que s'han conegut aquest any a l'institut. Quan vaig preguntar a la Maria quin era el seu animal preferit de fet, va ser la Maria qui em va dir amb el desvergonyiment propi de la innocència que volia un amigurumi em va deixar triar entre un cavall i un dofí. I ja veus que vaig triar el dofí. Havia de ser un amigurumi petit, més que res perquè s'acabava el curs i n'havia de fer dos en una setmana. I em va venir al cap aquest dofí de Canal crochet.


La vaig encertar en tot: és petit, és fàcil i els va encantar. Per ser més concreta en relació amb les dues primeres afirmacions, cal dir que només fa 10 cm de llargada i que no s'ha de cosir ni una sola peça. Això sí, jo hi vaig cosir dos lluentons platejats per donar-hi un toc una mica més sofisticat. Pel que fa al color, el model original proposa el blau i el blanc però, per evitar tants canvis de color en una peça tan petita, jo vaig optar per un dofí monocromàtic en un gris blavós que tenia al calaix dels cabdells amb el qual no sabia què fer.

Sense saber-ho, el dofí va ser un petit regal de comiat. Després de l'estiu, la mare de la Candela deixarà de ser la meva companya de feina després de vora 20 anys i per tant ja no coincidirem totes quatre al cotxe per tornar a casa després de l'institut les unes i després de treballar les altres. Així doncs, així com la Candela i la Maria van haver de començar de nou el setembre passat, també ho haurem de fer nosaltres. D'acord, ella, que emprèn una nova etapa professional, molt més que no pas jo. Però la trobaré tant a faltar...

8 comentaris:

  1. Una vez más, vemos como los amigurumi siempre llevan consigo una gran historia!
    Aunque en este caso huele a despedida, ese delfín lleva en cada vuelta tjida, un pedazo de corazón de su autora ;-))
    Muy cuqui ha salido ese pezqueín ja ja y de lujo con sus lentejuelas!
    Muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Es que me lío, Ani, me lío! Vengo para presentaros un amigurumi y siempre acabo hablando de mí... Muchas gracias, preciosa! Un besazo!

      Elimina
  2. Qué tendrán los amigurumi que siempre son tan apreciados y dicen tanto con tan poco, ¿verdad?.
    Bonita historia y precioso recuerdo Judith. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Sonia! Cuánto has acertado! En verdad esta vez quise decir mucho con muy poco. Besos!

      Elimina
  3. Muy bonito!!!
    A mi los delfines también me gustan mucho... y este es una monada...
    Qué bien que les guatara... ^.^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es verdad que es una monada y tan chiquitito... Fue un bonito regalo de despedida... Snif! ;)

      Elimina
  4. Estas despedidas siempre son amargas, pero creo que el delfín ha sido un bonito regalo.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí. Ahora es verano y el ritmo es distinto pero cuando vuelva a la rutina echaré mucho de menos a esa gran compañera de trabajo y amiga. Gracias, Leti! Bicos.

      Elimina