Personatges secundaris inoblidables

Com ja vaig avançar, avui és el torn d'un trio amigurumi. En concret, són els inoblidables personatges secundaris de la La bella i la bèstia de Disney, en la versió de Chiacrafts. Podria haver sigut un quartet, perquè aquesta dissenyadora italiana té també disponible el patró d'en Cogsworth –Din Don en espanyol–, el rellotge, però amb aquests tres ja he tingut una bona dosi de maldecaps.

Després de teixir en Peter Pan i la Campaneta vaig criticar bastant la tendència a complicar-se la vida de Chiacrafts, però és indubtable que sense complicar-se la vida no es pot aconseguir el nivell de detall dels seus dissenys. I he de reconèixer que els patrons d'aquest trio amigurumi són excel·lents. L'experiència és un grau i segur que també hi té a veure que no siguin patrons gratuïts.

Però anem al gra. Vaig començar amb Mrs. Potts i tot va anar com una seda. Les úniques dificultats són el tapestry de la base, per al qual vaig haver de recórrer al punt baix en X, i els ulls, que vaig haver de retocar perquè em quedaven massa grossos. No estic del tot conforme amb el broc de la tetera, però amb aquesta tècnica de deixar un forat en una peça i després tornar a incorporar-hi el fil per fer una altra peça el resultat final sol ser poc polit.

Vaig seguir amb en Chip, la tasseta escantellada. Si el tapestry en la base de Mrs. Potts ja va ser difícil, imagina't quanta paciència es necessita per treballar amb tres colors en una peça de només 16 punts baixos de diàmetre. Superat aquest escull, me les vaig haver d'heure amb l'esquerda a la vora de la tassa. He de confessar que no acabava d'entendre què havia de fer i que vaig improvisar. Ah, i per rematar-ho vaig decidir no fer les bombolles en el te, que semblaven qualsevol cosa menys unes bombolles.

En definitiva, la parella no em desagrada, però jo recordava Mrs. Potts més rodanxona. A més, no he aconseguit aquella mirada tendra de mare entregada. La versió de Chiacrafts és una mica millor, tot i que crec que tampoc reflecteix l'essència del personatge. Un cop acabada he pensat que potser el somriure era un ingredient indispensable que Chiara Cremon no va valorar prou. I en Chip és divertit però té una expressió una mica sorrruda. 

I per fi va arribar el torn d'en Lumière, que de fet és el meu personatge preferit i el motiu pel qual vaig decidir teixir aquest trio amigurumi. A primera vista, és evident que no és fàcil –ja s'intueix que cal un esquelet de fusta i filferro– però no tinc cap crítica al patró. Si hi he fet modificacions ha sigut només per simplificar. Sí, Chiara Cremon té tendència a complicar-se la vida i jo a simplificar. És el que he fet amb el peu del canelobre i, sobretot, amb les flames. I és que per a les flames Chiacrafts proposa una peça bicolor teixida en fileres i amb el filferro a la vista, però jo he optat per una peça en espiral cosida a la manera tradicional.

I tu, també creus que aquests personatges secundaris són inoblidables?