Peter Pan i Campaneta en versió amigurumi

Més d'una vegada m'havia passat pel cap fer algun dels dissenys de Chiacrafts, especialista en personatges amb tots els detalls, però sempre m'havia fet enrere perquè acostuma a utilitzar fils de gruix diferent en els seus amigurumis. Així que quan vaig veure que havia remasteritzat el seu patró gratuït de la Campaneta per fer-lo amb el mateix fil i que alhora posava a la venda el seu patró de Peter Pan, m'hi vaig llançar de cap. 

Per la foto, potser sembla que tot van ser flors i violes però res més lluny de la realitat. És veritat que Chiacrafts té un estil propi, i això té molt de valor, però també és veritat que mai havia trobat uns patrons tan recaragolats com aquests.

Anem a pams. Vaig començar amb en Peter Pan i, tot i que vaig anar seguint el patró fil per randa, ja vaig tenir la sensació que la Chiara Cremon té tendència a complicar-se la vida. Després de quatre pàgines introductòries amb diverses vaguetats i algunes instruccions més aviat innecessàries per exemple sobre la tensió –això sempre m'ha cridat l'atenció, com si fos tan fàcil teixir amb una tensió diferent a la teva tensió natural–, m'adono que l'amigurumi no està teixit en espiral sinó tancant cada filera amb un punt invisible i començant la següent amb una cadeneta. Comencem malament!

Després d'això van venir algunes altres ensopegades, per exemple per fer els pics de la camisa o el tapestry de l'escot. A més, el cabell em va quedar petit i vaig haver de fer-hi modificacions. Això sí, he de reconèixer que vaig utilitzar un ganxet només 0,5 mm més gran i no 1 mm, tal com suggeria la dissenyadora. I és que amb un fil per a ganxet de 3,5 mm i el ganxet indicat els punts s'obrien massa.

Pel que fa a les botes, estan ben explicades però tenen una arquitectura tan original que fins al segon intent no les vaig entendre, a la qual cosa també hi va contribuir la manca de fotos del procés. Per acabar, vaig descartar el punyal de Peter Pan, que no m'acabava de fer el pes un cop cosit a la cintura.

Fins aquí el primer capítol de la història. I és que després d'en Peter Pan va ser el torn de la Campaneta i  en lloc de millorar tot va anar de mal borràs...

La primera sorpresa va ser que, malgrat la diferència d'alçada –22 cm per a en Peter Pan i 15 cm per a la Campaneta–, el cap era idèntic. Sí, ja sé que els amigurumis solen tenir un cap enorme però em semblava excessivament desproporcionat. I malgrat que vaig fer una versió reduïda del cap de la Campaneta, sort que en tots dos casos vaig posar en pràctica un consell que algunes seguidores del blog em vau donar fa temps: posar un pal de fusta a l'interior. 

La cosa, evidentment, no s'acaba aquí i també vaig fer canvis substancials en la faldilla, el cabell i les ales. Pel que fa a la faldilla, va ser una qüestió de gust personal, però els canvis en el cabell van ser absolutament obligats: no quadrava de cap manera –i dubto que m'hagués quadrat amb el cap original– i amb tanta peça superposada el resultat era molt bast.

Acabo amb les ales. En la versió remasteritzada de la Campaneta, les ales són de tul però la Chiara Cremon inclou també les indicacions per fer-les de ganxet, com en la seva primera versió. Jo em vaig decantar per les de ganxet però no vaig aconseguir entendre com s'havien de fer. Així que va tocar improvisar.

Fa unes setmanes et vaig anunciar una crítica ferotge i rellegint-la potser no ho és tant. Al capdavall, he fet modificacions quan no entenia alguna indicació o no m'agradava el resultat i això no és gaire diferent del que ja he fet altres vegades. El que vull destacar és que no m'he divertit en el procés. I crec que divertir-se és un dels objectius. Jo ho tinc clar: un patró, encara que sigui gratuït, t'ha de permetre aconseguir un bon resultat amb unes indicacions que no és que hagin de ser fàcils però que han de ser, i això és indiscutible, viables. No t'ho sembla?