Brodant un elefant dins d'una boa

Fa molt de temps que vaig acabar aquest brodat i fa encara més temps que vaig comprar el kit a Miss Katiuska. Però avui per fi poso al dia la secció Més craft del blog.

El clàssic de Saint-Exupéry és un dels meus llibres fetitxe i, evidentment, no em vaig poder resistir a aquesta versió brodada d'un elefant dins d'una boa, que és la imatge que utilitza el petit príncep per criticar la forma de veure les coses de les persones adultes. "Sempre necessita explicacions la gent gran".

Però tornem al brodat. Em vaig divertir molt amb aquest kit de colors pastel. Els punts són prou fàcils per a una principiant com jo: back stitch per a la boa i l'elefant, punt d'estrella per a les estrelles –valgui la redundància– i una mica de satin stitch per a l'ull de l'elefant. 

Només vaig tenir un petit problema i és que vaig començar a brodar amb el fil complet, sense separar-lo en brins, i els petits detalls com l'ullal no quedaven gens bé. Així que vaig haver de recular i agafar només tres brins dels sis que té el fil mouliné.

Si tu també ets de les que sempre somrius amb l'elefant dins de la boa, tinc una mala notícia: Miss Katiuska ja no ven kits per brodar, tot i que sí que té a la venda alguns patrons en PDF a Etsy i també protagonitza un curs de brodat a Colmena Craft.

Però jo seguiré experimentant amb el brodat. Ja tinc a punt un nou kit per brodar una de les meves flors preferides. Et quedes per veure-la?

Setembre de 2024: Actualment l'escola creativa Colmena Craft està tancada.

La tècnica craquelé i la solitud

Fa molt de temps que no publico una entrada sobre altres projectes craft, més enllà del ganxet. Però això no vol dir que no continuï fent experiments com aquest, amb chalk paint i la tècnica craquelé.

L'objectiu era pintar dos pots de fusta de forma hexagonal de la casa Artemio que pots comprar en molts webs de manualitats. Sí, dos. Llavors per què només n'hi ha un a la foto? Doncs perquè, tal com descobriràs si continues llegint, la tècnica craquelé no és un dels meus punts forts. 

Però anem a pams. Aquesta tècnica consisteix a aplicar un vernís especial per crear esquerdes a la pintura i donar-hi un aspecte envellit. Només necessites dos colors de chalk paint que contrastin i el vernís craquelé. Pel que fa als colors jo vaig triar els tons Ibiza salt i Pacific island de La Pajarita.

El procediment, en principi, és senzill. Primer cal pintar l'objecte amb un dels dos colors, i, un cop assecada aquesta capa, aplicar-hi el vernís craquelé, en el meu cas també de La Pajarita. L'últim pas és fer l'última capa de pintura amb el color restant, que és la capa que s'esquerdarà en contacte amb el vernís ja assecat. 

El problema és que aquesta última capa ha de ser molt ràpida perquè l'efecte craquelé és immediat. És a dir, si un cop passada la brotxa per una zona s'hi torna a passar, no només desapareix l'efecte craquelé sinó que l'acabat és desastrós. Precisament per això fer aquesta última capa em va semblar dificilíssim.

La meva primera idea era fer un pot amb la base en Ibiza salt i l'acabat en Pacific island i l'altre a la inversa, però com pots deduir només el primer dels pots va sobreviure a l'experiment. Vaig tornar-ho a intentar diverses vegades amb el segon pot, que era el més petit i el que havia de tenir l'acabat en Ibiza salt, però al final vaig desistir i m'he quedat amb un pot solitari. 

No crec que repeteixi amb aquesta tècnica, que m'ha donat molts maldecaps i pocs resultats, però per si vols saber-ne més aquí tens el tutorial de Paspartú que he seguit.

I a tu, t'agrada experimentar amb noves tècniques?

Cactus lover #5: Amb chalk paint

I arriba ja l'última d'aquesta col·lecció d'entrades dedicades als cactus. En aquesta ocasió, és un projecte craft que no té res a veure ni amb el ganxet ni amb el fil i l'agulla sinó que té com a  protagonistes un pinzell i chalk paint. 

Em vaig inspirar en alguna foto de Pinterest que ja no recordo però és un projecte molt senzill. El primer pas va ser buscar pedres arrodonides en una platja, en el meu cas a la platja de la Llosa, a Cambrils, la platja de la meva infantesa. Un cop carregada de pedres i amb els peus mullats per la mala mar, cal triar la composició i pintar les pedres amb chalk paint La Pajarita. Jo vaig triar una gamma de verds particular: Sea skin, Green ice i Mint. Després vaig decorar dues de les pedres amb un retolador Posca blanc i l'altra amb més chalk paint. Per la seva banda, la torreta està pintada amb White cloud i tot plegat està envernissat amb vernís ultramat. Per acabar només cal fer la composició posant al fons de la torreta unes pedres blanques per a aquaris. 

I el resultat és tan original que ja estic a mig fer-ne una altra per a la meva germana. Però després de cinc setmanes amb diferents projectes dedicats als cactus crec que ja és hora de parar. Només de moment. Amb tanta fal·lera pels cactus, uns amics me n'han regalat un de cartró per decorar amb découpage, tècnica amb la qual no he experimentat mai, i encara tinc pendent de fer la Cactella de Kikalite. Per tant, qualsevol dia hi torno.

Cactus lover #3: Brodat

Ja et vaig avançar que la tercera entrada dedicada als cactus tindria com a protagonistes el fil i l'agulla. Però... no es tracta de l'agulla i el fil de cosir sinó de l'agulla i el fil de brodar. 

Després de les meves primeres aventures amb el brodat de la mà de I Heart Stitch Art —la ploma i la libèl·lula— no em vaig poder resistir a aquest kit que vaig trobar per casualitat en una botiga Tyger. Un kit baratíssim: només 4 euros. Però, és clar, ningú dona duros a quatre pessetes i, a mig brodar la silueta del cactus, ja em vaig quedar sense fil. Ggggrrrr!

Així que, disposada a no rendir-me, vaig anar a comprar alguns cabdells de fil de brodar de la casa Anchor i vaig tornar a començar. Ja tenia una mica de pràctica en el punt de brodar més bàsic: el back stitch. Però per a la flor del cactus vaig haver d'estrenar-me amb un nou punt: el satin stitch. Dificilíssim, per cert. De fet, vaig fer fins a cinc vegades la flor, fins que el resultat em va semblar mínimament acceptable.

I després d'això ja estic buscant el meu pròxim projecte de brodat i també estic enllestint el pròxim cactus que protagonitzarà una entrada al blog: en aquest cas combino ganxet i, ara sí, fil i agulla de cosir. Ja saps que això de cosir és el meu punt feble... Així que ves a saber què en sortirà.

Cactus lover #1: De paper

M'encanten els cactus. Tinc cactus a la cuina i a la terrassa, tinc uns post-its de cactus, una goma d'esborrar en forma de cactus, un washi-tape de cactus, una capsa amb cactus dibuixats i un gerro per a les flors en forma de cactus. Fins i tot el meu primer projecte de carvatge va ser un cactus. No dec ser l'única perquè últimament, en qualsevol producte de decoració o de papereria, tot són flamencs, alpaques i... cactus. 

No sé si estic obsessionada amb els cactus, però de cop em vaig adonar que tenia un munt de projectes pendents protagonitzats per cactus. Així que he decidit que aquest mes d'abril serà monotemàtic i dedicaré cinc entrades del blog als cactus. Potser després d'això començaré a odiar-los...

Amb la primera, reprenc les entrades dedicades a altres projectes craft, a banda dels amigurumis. És un projecte molt senzill per fer uns cactus de paper retallables, idea de Studio Äppel Päppel. Sí, és un blog suec però no t'atabalis. Només cal descarregar la plantilla, aconseguir uns papers de scrap ben bonics i a retallar.

Per decorar els meus cactus, en un vaig optar per dibuixar-hi unes punxes amb un retolador de gel Signo Angelic Colour i en l'altre uns puntets amb un retolador Posca gruixut, tots dos de la marca Uni-Ball.

I vet aquí els meus primers cactus. Però no t'amoïnis si a tu et va més el ganxet: el pròxim cactus serà en versió amigurumi.

Més chalk paint

Em vaig divertir molt amb el meu primer experiment amb chalk paint, que –mal m'està dir-ho– va ser tot un èxit. Des de llavors, he continuat treballant-hi. Per exemple, he restaurat un balancí de bambú i he decorat amb la tècnica de foto transfer una capsa per amagar els cables elèctrics que niaven al costat de l'endoll principal de la sala. 

Sense més projectes a la vista, un dia, poc abans de l'estiu, va arribar a casa el Sr. Descabdello amb una capsa de galetes, tot cofoi perquè ja tenia una altra capsa de llauna per continuar els meus experiments amb chalk paint. A prendre pel sac l'operació biquini, perquè, és clar, primer ens vam haver de menjar les galetes.

Un cop ens vam acabar les galetes i vaig tenir la capsa buida vaig decidir provar la tècnica stencil amb una de les plantilles de la col·lecció "Crea y decora" de Planeta de Agostini, que d'aquí ve la fal·lera per la chalk paint. Vaig triar el color Sweet lime per pintar la capsa i Marron glacé per a l'stencil. Però la cosa no va anar tan bé com amb el découpage, protagonista del meu primer experiment. I és que he pintat aquesta bicicleta amb stencil un total de 5 vegades fins que el resultat em va semblar acceptable. Després d'aquestes cinc vegades per fi vaig aprendre que cal carregar molt i molt poc el pinzell d'estergir i que la paciència és la mare de la ciència.

Per rematar la decoració amb stencil, vaig voler pintar unes flors a la cistella de la bicicleta. La tècnica, senzillíssima, és recurrent en els fascicles de la col·lecció "Crea y decora": uns bastonets de cotó.

L'altre error va ser aplicar cera sense haver envernissat abans la capsa, amb la qual cosa els colors han quedat apagats. Un oblit imperdonable, després d'haver seguit tots els passos correctament en la primera capsa que vaig reciclar. I és que, contràriament al que em pensava, amb els anys guanyo en impaciència.

Malgrat tot, el resultat és bastant acceptable per a una capsa de llauna on podré desar galindaines diverses i ja miro al meu voltant a veure què més se m'acut que puc restaurar amb chalk paint.

Estrenant el meu kit de carvatge

Des que vaig començar a experimentar en el món DIY, em va fascinar la tècnica del carvatge de segells. Era una de tantes assignatures pendents fins que enguany pel meu aniversari una gran amiga em va regalar aquest kit de la Fábrica de texturas amb un munt de tintes.

Esperava les vacances amb candeletes per estrenar-lo. Dit i fet. Em vaig decidir per un cactus –no sé per què, últimanent m'obsessionen– que vaig dibuixar jo mateixa amb les meves rudimentàries habilitats de dibuix. I vet aquí el meu primer segell. Això sí, després de destrossar una primera planxa. Sort que la meva amiga, previsora, a més del kit i de les tintes em va regalar algunes planxes extra.

Em sembla que aquest és l'inici d'una nova afició craft i que continuaré practicant, encara que sigui de forma autodidacta, aquesta tècnica que si primer em semblava difícil ara em sembla dificilíssima però apassionant. I tu, quina altra afició craft tens a més del ganxet?

Enganxada al brodat

Ja està. Només amb dos brodats ja puc dir que hi estic totalment enganxada. Després de la meva primera incursió en el món del brodat, repeteixo amb un kit de la marca I Heart Stitch Art. No podia ser d'altra manera perquè, per la compra del meu primer kit fa uns mesos, la Sarah Milligan me'n va enviar dos, per compensar-me pel temps que trigaria el meu paquet des del Canadà fins a Reus. Per cert, és com si m'hagués llegit el pensament, perquè tinc certa obsessió per les libèl·lules així com per altres bestioles com les papallones i les marietes, segurament rèmora de la meva infantesa en un entorn rural.

És un brodat molt senzill, només amb fil blanc i exclusivament en backstitch. Per a mi, que sóc absolutament autodidacta en això, el grau de dificultat era l'ideal, però ara que ja estic enganxada estic preparada per fer un pas més i provar altres punts. De fet, ja en tinc un altre entre mans. 

Ben aviat, doncs, més capítols dels meus avenços brodant.

Regala primavera

Si has de fer un regal en plena primavera, tinc la proposta ideal. És un imprimible del blog Sanglota. El primer full és el paper de regal imitant l'herba. Si, com jo, l'imprimeixes en A3 podràs embolicar fins a un llibre o un CD. En el segon full trobaràs les roselles per decorar. L'has d'imprimir en A4 i millor si el paper té un gramatge més alt, per exemple de 180 g.     

Hi ha poca feina a fer. Senzillament has de retallar la rosella i fer-hi un forat amb una perforadora de paper. Ah, ves buscant un cordill també. I ja pots embolicar el regal. En el meu cas, un llibre per Sant Jordi.

Ara només falta fer una llaçada amb el cordill i posar-hi la rosella. Ta-txaaaaaan!

Per cert, parlant de primavera, la meva calabruixa de ganxet ha rebut la visita de les seves cosines. Quina casualitat, tenint en compte que no és una flor gaire habitual en aquestes latituds, que l'altre dia a la floristeria trobés un test de calabruixes!

El meu primer experiment amb chalk paint

Sí, jo també m'he comprat alguns fascicles de la col·lecció "Crea y decora", de Planeta de Agostini, i m'he llançat a fer experiments amb chalk paint o pintura amb guix.

De fet, el pimer contacte amb aquest producte va ser pintar i envernissar el moble amb calaixos en el qual precisament guardo els cabdells de llana i altres estris com els ganxets, però, és clar, això no té gaires secrets. Aquest ha sigut realment el meu primer projecte decoratiu amb chalk paint: reciclar aquest pot de llauna, que ja fa alguns anys contenia un panettone i que estava decorat amb un estampat nadalenc tirant a hortera. 

Molt intuïtivament, després de fullejar els fascicles, vaig pintar el pot amb una esponja per no deixar marques de pinzellades. Vaig triar el color Mint entre els pots de mostra de La Pajarita que regalen amb cada fascicle. Tot i haver de fer dues capes, encara me'n queda la meitat. A continuació vaig envernissar el meu pot de llauna amb vernís ultramat, també de La Pajarita.

Ara venia el més difícil. Vaig decidir decorar-lo amb la tècnica de découpage. Així que vaig començar retallant unes flors i fixant-les amb cola transparent per a découpage. Sí, el resultat és millorable, segurament perquè no era paper d'arròs sinó un paper bastant normal. Però crec que no hauria sigut capaç de retallar en un paper d'arròs. Per tant, ja em conformo.

L'últim pas va ser aplicar-hi cera per donar al meu pot de llauna un aspecte envellit. Concretament, vaig barrejar cera blanca i cera fosca. També he de millorar aquesta tècnica. Vaig aplicar la cera amb por perquè no estava segura del resultat.

En definitiva he après molt amb aquest projecte i he acomplert el meu objectiu: reciclar un pot hortera. Així que continuaré experimentant.

Com posar ordre

Amb aficions crafties, és fàcil acumular tot de cintes, botons, flors de paper, fils i altres galindaines. El que no és tan fàcil és posar-hi ordre. Cansada de buscar capses i capsetes i de no saber on era cada cosa, vaig decidir que havia arribat el moment d'organitzar-se. 

Aleshores vaig començar una ruta per les botigues de decoració. Sí que hi vaig trobar alguns mobles amb calaixets, però els uns tenien un estil que no m'agradava i els altres no tenien les mides adequades. Així que quan vaig ensopegar amb l'Organize It Yourself de Sanglota vaig pensar que ja no tenia excusa.

L'Organize It Yourself és un imprimible per fer un organitzador d'estris d'oficina. Ah! I pots fer les combinacions que vulguis.

El meu objectiu no era endreçar els clips i les grapes. Necessitava, per tant, una mica més de capacitat. Així que vaig fer el meu organitzador en A3. És l'avantatge d'haver comprat una impressora amb alimentador per a fulls d'aquesta mida. El resultat és un organitzador de 22,50 x 15 cm aproximadament.

Amb el meu disseny, vaig haver d'imprimir, retallar i encolar 12 calaixos i els seus compartiments. A continuació, s'ha de fer una estructura en cartró ploma. Per si t'animes a fer-lo en A3, les mides del cartró ploma han de ser 22,50 x 14,20 cm i 14,10 x 14,10 cm. El pas final és encolar la coberta. I llest!

El projecte està qualificat de fàcil i se suposa que en dues hores ha d'estar enllestit. No t'enganyaré: a mi ni em va semblar fàcil ni el vaig enllestir en dues hores sinó en unes quantes tardes de sofà. Fins i tot he tingut un problema d'enginyeria i hi ha un calaix que no s'obre. Però el resultat no em pot agradar més. I el més important: ara tot està endreçat!

I Heart Stitch Art i el meu primer brodat

Feia molt que em rondava pel cap estrenar-me amb el brodat. Però va ser quan vaig veure els dissenys de la Sarah K. Benning al blog Little Green Doll que em vaig acabar de decidir. Però, és clar, a diferència de la Sílvia, que a més de ganxet fa unes coses xulíssimes amb el fil i l'agulla, jo no tinc ni idea de cosir, fora de les puntades bàsiques per cosir unes cames a un amigurumi. Així que havia de començar amb un brodat apte per a principiants. 

Em vaig decidir per aquest disseny de la marca I Heart Stitch Art, a la venda a Etsy. El vaig triar perquè només s'hi utilitza un punt que em va semblar fàcil: el backstitch. I com es diu en català? Doncs ni idea. Aquesta serà la pega d'aprendre a brodar amb instruccions en anglès. I és que amb el meu kit de brodar hi havia també una guia dels principals punts. A més, I Heart Stitch Art ofereix diverses opcions de compra per al mateix disseny, a més de poder triar el color: el patró en PDF; el kit bàsic, amb la tela impresa, els fils i l'agulla de brodar, i el kit complet, que inclou a més el bastidor. Jo vaig optar pel kit bàsic i vaig comprar al comerç local, al qual també cal contribuir, un bastidor de 17 cm.

En definitiva, m'ho vaig passar molt bé brodant i m'agrada molt el resultat. Així que segur que repetiré. La veritat és que la Sarah Milligan, creadora de la marca I Heart Stitch Art, m'ho ha posat fàcil, perquè per compensar-me pel temps que trigaria el meu paquet des del Canadà fins a Reus hi va incloure el kit bàsic per brodar una libèl·lula. A veure si ben aviat trobo temps per posar-m'hi.

Juliol de 2022: Actualment aquest producte de la marca I Heart Stitch Art no està disponible.

El pot per a llapis de KitHouse

Feia gairebé un any i mig que havia comprat aquest kit a la fira DIYmania, a Reus. Una d'aquestes tardes de molta calor, en què només l'aire condicionat dóna un respir, em vaig decidir a estrenar-lo. 

És un kit per fer un pot per a llapis, de KitHouse. Aquesta marca comercialitza kits per construir casetes de fusta que van des de capses fins a penja-robes passant per àlbums. El kit es compon de peces de fusta encaixables, papers de scrapbook i elements decoratius de fusta per encolar. Per tant, està a l'abast de qualsevol, per poca traça que tingui per a les manualitats. Com a eines només calen un cúter i una mica de cola blanca.

L'únic inconvenient? No hi ha botiga en línia. Pero són habituals en fires d'artesania. Així que si trobes la seva parada no et quedis sense el teu kit!

Fruites de paper

He sobreviscut un parell d'anys sense impressora. La utilitzava poc, els cartutxos són cars, la tinta es feia malbé... I va passar allò que sempre passa: quan es va espatllar no vaig tenir pressa a comprar-ne una. I sí, es pot viure sense impressora però de vegades, és clar, em feia falta. Així que finalment em vaig decidir. 

I des que tinc impressora nova, m'he enamorat dels imprimibles. Els que et presento avui són unes fruites de Mr. Printables. El plàtan és tirant a difícil i la pinya, déu n'hi do. Però el resultat és espectacular.

Els imprimibles són gratuïts. Jo els he imprès en A4. Això sí, ho he fet amb un paper de gramatge alt; concretament de 160 grams. I au, a retallar, doblegar i enganxar! Diverteix-te!

'El jardín secreto', de Johanna Basford

Enceto una nova secció per parlar en aquest blog no només de ganxet i d'amigurumis, tot i que en continuaran sent els protagonistes principals, sinó de més projectes craft que m'encanten. I ho faig amb El jardín secreto, de la il·lustradora escocesa Johanna Basford. Es va publicar l'any 2013. Per tant no és cap novetat, sinó una moda que gairebé ha passat de moda, però jo me'l vaig autoregalar per Nadal. 

Per si estàs menys al dia del que jo ho estava per Nadal, és un llibre per acolorir que s'ha convertit en best-seller, ja que se n'han venut més de 10 milions d'exemplars. Alguns parlen d'artteràpia però també és senzillament una ocasió per acolorir i deixar volar la imaginació, fins fa un temps plaers reservats a la canalla. 

Hi ha una gran discussió a Internet sobre si el millor per acolorir aquests llibres són els retoladors o els llapis de colors. Jo vaig aprofitar per renovar els meus llapis de colors i vaig optar per uns llapis aquarel·lables de Faber-Castell. I la veritat és que n'estic encantada. Evidentment després no hi aplico aigua però en comparació amb els llapis convencionals tenen uns pigments molt vius i permeten barrejar els colors fantàsticament.

Després d'El jardín secreto, es van publicar El bosque encantado i El océano perdido. Encara que jo en tinc per estona, ja que després de mig any encara em queden desenes de pàgines per acolorir, ja espero impacient el pròxim: La jungla mágica, que actualment està en prevenda i que es publicarà a l'agost. 

En definitiva, si vols una excusa per tornar a agafar els llapis de colors que tens en algun racó de casa, qualsevol dels llibres de Johanna Basford és ideal.