Feia molt que tenia aquest núvol a la meva llista d'amigurumis pendents. El patró és de Gallimelmas e imaginancias, un blog molt i molt recomanable. L'original és, com en diu la Mel, "una nube malafollá", tot i que jo, encara no sé per quin motiu, n'he fet una versió més naïf. Sí, ho sé, no fa per mi i perd gràcia, però... els amigurumis tenen vida pròpia.
En aquesta versió, doncs, els trets malhumorats de l'original han estat substituïts per uns ullassos de 12 mm, un somriure de feltre negre i unes galtes rosades, fetes amb fil de perlé i no amb fil de cotó per reduir-ne el volum. També he fet alguna modificació en les botes d'aigua. Ah! I hi he posat un cartró al fons perquè en omplir-les de cotó sintètic les soles continuessin sent planes. Per acabar, he modificat els braços i les cames: bàsicament, els he hagut de fer més gruixuts perquè, almenys amb el meu fil de cotó habitual, sóc incapaç de fer una peça de només sis punts per filera.
Un cop enllestit el meu núvol, vaig trobar que semblava esperar una abraçada. I a qui podia abraçar un núvol sinó a les gotes de pluja quan està a punt de caure un xàfec? Així que vaig teixir aquestes gotes d'aigua. Aquí en tens el patró.
Ara només falta esperar el xàfec amb el paraigua a punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada