Mr. George s'ha fet esperar

Mr. George s'ha fet esperar. Ja fa mesos que vaig descobrir aquest disseny de Diana Patskun que pots comprar a Sweet Patterns Lab, la botiga d'Etsy que comparteix amb una altra dissenyadora. Però alguns contratemps, especialment amb la costura, han retardat l'arribada al blog d'aquesta alpaca que em va enamorar.

Feia temps que em rondava pel cap fer una alpaca en versió amigurumi. De fet, ja vaig descartar a mig fer un patró publicat a Zoomigurumi 5. L'alpaca d'Animal friends of Pica Pau també estava descartada: em sembla molt gran i molt difícil. Però aquest patró de Diana Patskun, que per cert inclou les instruccions per fer la versió femella, Ms. Gloria, em va semblar perfecte.

Un cop comprat el patró, vaig començar a buscar el fil adequat. Havia de ser un fil tipus peluix i el volia de color beix, com l'original. Hi ha diferents marques que comercialitzen aquest tipus de fil però alguns són molt elàstics, de manera que l'amigurumi es va inflant a mesura que s'hi va posant cotó sintètic en lloc de mantenir la forma com qualsevol peça teixida amb fil de cotó. Amb aquests condicionants vaig optar pel fil Katia Chantilly, que ja em va donar molt bon resultat per fer el meu eriçó, però aquest cop en el color 65.

També era conscient de la dificultat que suposaria, amb les meves precàries habilitats de costura, això de cosir els pantalons de Mr. George, sense comptar els tirants i el llacet. Però vaig pensar que ja la ballaria quan fos l'hora. I tant sí la vaig ballar! Tot i que el patró ho posa prou fàcil, ja que fins i tot inclou les instruccions exactes per fer els pantalons, he de confessar que aquests són el tercer modelet de la meva alpaca. De cosir els costats encara me'n sortia però a l'hora de cosir l'entrecuix... Quin desastre! Així que vaig haver de recórrer a la mare i a la seva Singer dels anys 60. I en un tres i no res els pantalons van estar acabats! I a més vaig descobrir el truc: cal planxar les costures! Aaaahhhh...! És clar! 

Ep! Però no tot ho va fer la mare, eh? Jo vaig cosir les vores, vaig posar la goma de la cintura i fins i tot vaig fer la corbata de llacet. Vaig descartar els tirants: jo no m'hi veia amb cor i la mare, amb 84 anys, cataractes i artrosi, tampoc. 

El resultat de tot plegat és, per una banda, tota una troballa en el món del disseny d'amigurumis i, per l'altra, una alpaca molt elegant.

Per cert, ara amb la mare ens hem engrescat i hem quedat que m'ha d'ensenyar a cosir amb la seva Singer. Quan n'aprengui, potser Mr. George tindrà tota una col·lecció de pantalons...