Aquesta història, com la de la setmana passada, tampoc és nova. Has decidit teixir un amigurumi dels que fa temps que tens a la llista d'amigurumis pendents. Just abans de comprar-ne el patró, te'l mires del dret i del revés –cosa que recomano molt abans d'invertir en un patró prèmium, més encara si no has fet cap amigurumi d'aquella dissenyadora– fins que de sobte decideixes que l'arquitectura de l'amigurumi no et convenç. Potser escarmentada per alguns fiascos, al final vaig decidir buscar una alternativa. Amb més de 180 amigurumis a la llista de pendents, això no és cap problema.
I finalment, el que havia de ser una tortuga marina es va convertir en aquest cavall de One & Two Company.
Com sempre dic, els dissenys de la Carolina Guzmán són tota una garantia, malgrat les seves peculiaritats, com no comptabilitzar l'anell màgic d'inici com una filera. Per fer-te quatre números, té gairebé 500 dissenys a Ravelry, acumula més de 130.000 vendes només a Etsy i amb aquest jo he fet ja 9 amigurumis de la marca One & Two Company.
Alguns dels encerts d'aquest patró són la crinera i la cua –la Carolina Guzmán té l'habilitat de fer fàcil el que és difícil–, l'arquitectura del cos i les indicacions per al jacquard. Sobre aquestes últimes, em va sorprendre la vaguetat, ja que el patró només especifica quants punts de cada color hi ha d'haver en cada filera, però no el lloc exacte. Malgrat la sorpresa inicial, un cop a la feina aquest mètode em va semblar una gran idea ja que sovint s'han de fer alguns ajustos en el jacquard, segons si fas punt en V o punt en X, segons la tensió...
Capítol a part mereix el problema de l'estabilitat en aquest divertit cavall amigurumi. Algú amb poca experiència podria pensar que, amb aquest disseny quadrúpede, el cavall es pot mantenir dret, però res més lluny de la realitat. I és que cal tenir en compte el pes del cap, que desequilibra completament les quatre potes.
Després de diversos experiments anteriors, en aquesta ocasió vaig voler fer cas dels consells de la Carolina Guzmán i vaig comprar pèl·lets de plàstic especials per a peluixos i nines. Com a resultat, el Sr. Amazon s'ha embutxacat 16 euros i el meu cavall pot mantenir-se uns minuts dret amb una mica de traça, però he de reconèixer que els pèl·lets, i en vaig posar tants com vaig poder, no són la panacea.
Això sí, va ser suficient per fer una sessió de fotos i fins i tot un reel d'Instagram amb una barroera tècnica de stop motion. L'has vist?
Es súper mono, Judith.
ResponEliminaTodo te queda genial.
Besitos
Tú, que me miras con buenos ojos... 🤪 Gracias, Isabel!
EliminaTe quedó super chulo, la verdad. Con tanto amigurumi como llevas hecho y la cantidad de patrones que debes tener tiene que ser muy difícil coger el siguiente. Además, no siempre estamos de humor para hacer una tortuga, a veces el cuerpo nos pide un caballo, hay que que hacer caso siempre a lo que te pide el cuerpo.
ResponEliminaTe ha quedado genial. O no llevo nada bien lo del jacquard, la verdad, pero sí que es cierto que las veces que probé tuve que hacer ajustes en la posición porque no quedaba donde tenía que quedar.
La estabilidad ya es un tema aparte. Cómo se van a quedar de pie con esas cabezas que tienen los muñecos, es imposible, le pongas lo que le pongas.
Y, oye, que se me había pasado el reel, pero ya he ido corriendo a verlo. Ya no te llega con la sesiones de fotos normales, que te atreves hasta con el stop motion. Qué paciencia.
Bicos
Jajaja! Es un stop motion un poco chapucero... Sí, me he propuesto hacer reels a ver si el señor algoritmo se porta mejor, pero creo que no hay nada qué hacer... 🤪 Lo de la estabilidad me tiene loca. Es muuuy difícil hacer fotos, y ya no te digo reels, a estos amigurumis con tremendos cabezones... Quizá para la sesión de fotos me habría venido mejor la tortuga... 😅 Bicos!
Elimina