Els dofins i els nous començaments

Havia de fer un regalet a la Candela i a la seva amiga Maria, dues adolescents amb necessitats educatives especials que s'han conegut aquest any a l'institut. Quan vaig preguntar a la Maria quin era el seu animal preferit –de fet, va ser la Maria qui em va dir amb el desvergonyiment propi de la innocència que volia un amigurumi– em va deixar triar entre un cavall i un dofí. I ja veus que vaig triar el dofí. Havia de ser un amigurumi petit, més que res perquè s'acabava el curs i n'havia de fer dos en una setmana. I em va venir al cap aquest dofí de Canal crochet.

La vaig encertar en tot: és petit, és fàcil i els va encantar. Per ser més concreta en relació amb les dues primeres afirmacions, cal dir que només fa 10 cm de llargada i que no s'ha de cosir ni una sola peça. Això sí, jo hi vaig cosir dos lluentons platejats per donar-hi un toc una mica més sofisticat. Pel que fa al color, el model original proposa el blau i el blanc però, per evitar tants canvis de color en una peça tan petita, jo vaig optar per un dofí monocromàtic en un gris blavós que tenia al calaix dels cabdells amb el qual no sabia què fer.

Sense saber-ho, el dofí va ser un petit regal de comiat. Després de l'estiu, la mare de la Candela deixarà de ser la meva companya de feina després de vora 20 anys i per tant ja no coincidirem totes quatre al cotxe per tornar a casa després de l'institut les unes i després de treballar les altres. Així doncs, així com la Candela i la Maria van haver de començar de nou el setembre passat, també ho haurem de fer nosaltres. D'acord, ella, que emprèn una nova etapa professional, molt més que no pas jo. Però la trobaré tant a faltar...