Plans amigurumi

Jo tenia un altre pla per a aquesta setmana: un d'aquells amigurumis originals i complicats amb els quals de tant en tant m'enredo. Però altres plans –en concret, una important fira de Nadal per a la qual estic produint a tot drap naixements, pares Noel i tions– han destarotat la meva previsió i he hagut de recórrer a un amigurumi comodí, aquest osset de Little Bichons el patró del qual vaig comprar fa temps aprofitant una oferta.

I és que aquest osset és molt més fàcil que el petit mamífer de l'orde dels cingulats –busca, busca a Google– que tenia previst: el cap i el cos són d'una sola peça i fa tot just 12 cm. La versió original em va semblar molt divertida però hi he fet diversos canvis molt evidents: el meu és un os bru i no un os polar –que en aquestes latituds el fred es fa esperar– i no porta ulleres.

El millor són les potes i aquesta postura, però he de confessar que en el procés no les tenia totes, entre altres coses perquè vaig haver de desistir del somriure brodat, que més que un somriure semblava una ganyota. Per això el meu os no és un ours rigolo, com l'anomena aquesta dissenyadora parisenca, sinó un os amb cara de: "Ja ha arribat la tardor?".

Doncs sí, molt a poc a poc va arribant la tardor i cada vegada falta menys per Nadal. Amb la feinada que tinc jo! Però no et preocupis, que l'amigurumi pendent segueix a la llista i ja trobaré el moment per posar-m'hi, encara que sigui l'any vinent.