Bon any nou!

Estem a punt a punt de començar un nou any. Després dels últims, una mica accidentats, desitjo que el 2025 sigui tant per a tu com per a mi un any meravellós. I per conjurar la bona fortuna et porto aquesta branqueta de vesc, un disseny gratuït de Lalylala.

Com ja t'he avançat, el vesc era per als celtes un amulet de la bona sort i es penjava a les portes de les cases per allunyar-ne els mals esperits. La tradició de fer-se un petó sota el vesc ja és més pròpia de les pel·lícules romanticones de Hollywood. I en el que hi ha divisió d'opinions és en si el vesc de l'any anterior s'ha de cremar per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o per Sant Joan. Sigui com sigui, no està de més intentar tenir la fortuna de cara.

Sobre el patró, poc tinc a dir. És força senzill i la baia en punts alts té un acabat molt original. Gairebé es triga més a amagar els fils –que avorrit!– que a teixir aquest detall nadalenc. Un cop acabada la branqueta, només cal posar-hi un llaç i enviar-la amb els millors desitjos a família i amics.

Bon any nou!

Il·lusió nadalenca

El Nadal és una època de l'any que genera emocions contrastades. Ens entusiasma anticipar els llums, la decoració, els regals, els menús... Però quan finalment arriben els dies assenyalats ens adonem, com he sentit dir a no recordo qui, que no som tan feliços com la resta, ni la nostra família és com la dels anuncis, ni tenim més amics que els que es poden comptar amb els dits, ni per descomptat ens ha tocat la loteria... Suposo que per això, passades les festes, sempre tenim una sensació de buidor. I malgrat tot, any rere any, repetim els mateixos rituals amb la mateixa il·lusió. 

Un d'aquests rituals és decorar la casa amb els elements de l'imaginari col·lectiu que no tenen res a veure amb la flora, la fauna i el clima d'una ciutat mitjana del prelitoral Mediterrani: ninots de neu, cérvols, fulles de grèvol... Però és que no m'he pogut resistir, en aquest entusiasme previ al Nadal, a aquest disseny de Funny Hook Design.

És un patró molt original i sense grans dificultats, fora dels mitjons –sort que només són 4 fileres– i dels pantalons de quadres, als quals vaig haver de renunciar perquè amb punt baix en V no era factible brodar en línia recta. 

Crec que l'altra clau del patró és el somriure. Res que no puguis aconseguir encara que no sigui a la primera sinó, com em va passar a mi, després de dues o tres provatures. Ja se sap que per brodar l'assaig-error és essencial...

I dit i fet, el Nadal ja és aquí. Tu també l'esperes amb il·lusió i el vius amb certa tristesa? 

Una família de cérvols

Amb més de 450 entrades al blog, és difícil fer càlculs però crec que el cérvol, darrere de guineus, conills, gats i ossos, és un dels meus animals preferits. Si no ho fos, segur que també entendries que m'hagi robat el cor aquesta família de cérvols, un disseny de Handmade by Halime.

No et negaré que he invertit molt de temps a fer tres exemplars de cérvol, tot i que un dels tres és més petit que els altres, però per sort el patró és absolutament fabulós. Si no ho recordo malament, és la primera vegada que em trobo un disseny amb jacquard teixit amb punt baix en V. I només això ja és un punt a favor de Halime Özel.

També em va sorprendre l'estabilitat dels cérvols. Si no t'excedeixes amb el cotó sintètic –com em va passar a mi, per un excés de confiança, amb el segon que vaig teixir– els tres cérvols se sostenen drets, malgrat que, segons la llei de la gravetat, un amigurumi amb aquest coll i aquest cap s'hauria d'abalançar endavant. Crec que la clau no són ni el coll ni el cap, sinó la construcció del cos. Sigui com sigui, t'asseguro que el disseny és una autèntica obra d'enginyeria.

Pel que fa a la sessió de fotos, no va ser fàcil encabir tota la família en una foto 1x1 i ja no em vaig entretenir a fer fotos individuals. Això sí, no hi podia faltar l'ambientació nadalenca. I és que no sé per què sempre relaciono els cérvols amb la tardor i el Nadal.

Ah! M'oblidava de dir que per a la meva família de cérvols he estrenat una de les novetats en la carta de colors del fil Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM: és el color camel, amb el codi 4243. Amb aquest i el verd molsa amb el codi 4244 ja són 52 els colors d'aquest meravellós fil que t'asseguro que marca la diferència. I que consti que no tinc comissió! 

Freddie Mercury, en versió amigurumi

Tal dia com avui, el 1991, moria Freddie Mercury, veu i líder de Queen, una banda que va marcar un abans i un després en la música rock. T'agradin més o menys la seva música i el seu carisma, segur que saps taral·lejar alguns dels seus èxits. Però si n'ets fan, segur que no et podràs resistir a aquest disseny de Ginansilyo ni Marya.

Aquesta és la versió mini que, segons la dissenyadora, amb un ganxet de 2,5 mm farà uns 10 cm d'alçada, però en el meu cas arriba fins als 16 cm. Ginansilyo ni Marya també té a la venda un altre patró per teixir un Freddie Mercury que segons l'anunci farà 22 cm d'alçada. Si fem una regla de tres, aquesta altra versió podria enfilar-se fins als 35 cm.

Per a mi, la versió mini que no és tan mini és ideal, tot i que he fet diversos ajustaments aquí i allà. Quant a l'outfit, el meu Freddie Mercury va sense la samarreta imperi i per als detalls en blanc de la capa d'ermini i la corona he fet servir una resta del fil de fantasia efecte peluix que li dona més distinció reial.

I si no t'agrada el vestit de reina amb què Freddie Mercury acabava tots els concerts de l'última gira de Queen, el 1986, aquesta dissenyadora filipina proposa dos outfits més: l'un amb la icònica caçadora de color groc que forma part de la memòria col·lectiva i l'altre, que jo personalment no recordo, amb pantalons vermells i samarreta de ratlles. En canvi, he trobat a faltar els texans clars i la samarreta imperi blanca de l'èpica actuació de Queen al concert Live Aid a Londres el 1985.

I tu, ets tan fan de Freddie Mercury com per fer-ne una versió amigurumi?

Absències i amigurumis

No entraré en detalls de per què publico un divendres 8 de novembre quan el meu dia habitual per publicar al blog és el dilluns. Tampoc m'embrancaré en disquisicions sobre la mort, l'ànima i els esperits. Només amb això ja intuiràs que necessitava representar una absència que, dos anys després, sento encara present. I aquest àngel de la dissenyadora alemanya Die Masche mit Herz –que ve a dir el punt amb cor– em va semblar una bona opció.

És un patró senzill que no té cap secret. Només cal una mica de traça per brodar els ulls i aquest cor, que és la cirereta del pastís. També et farà falta un fil de fantasia efecte peluix per al cabell.

Capítol a part mereixen les ales. D'entrada l'arquitectura em va semblar molt original, però un cop cosides la veritat és que són poc rígides. A més, tal com estan construïdes, una sempre queda més curta que l'altra.

Però el resultat de tot plegat és un àngel tendre i amorós, tal com m'imagino que em mira des d'allà on sigui...

El fascinant Día de Muertos

No soc gaire de Halloween, com segur que ja he comentat altres anys, i la castanyada és bastant avorrida, almenys pel que fa a dissenys amigurumi. En canvi, em fascina el Día de Muertos, la tradició mexicana que no fa de la mort un tabú i que celebra el record dels que ja no hi són per damunt de l'oblit.

No he fet mai un altar –tot i que he de reconèixer que m'ha passat pel cap– però entre flors de cempasúchil, calaveres de sucre i papel picado de colors, imagino perfectament aquest divertit esquelet de Valentin Carlettini.

El disseny és una fabulosa obra d'enginyeria, des de la calavera i la pelvis fins a les flors passant per les cames i els braços. A més, inclou diverses possibilitats: pots fer l'esquelet sencer o només una calavera i decorar-la o no a l'estil de la Catrina del Día de Muertos.

Evidentment una de les claus del patró és el que Valentin Carlettini anomena l'ànima: aquesta peça base de color lila que permet teixir les costelles amb punts invisibles i brodar les vèrtebres. Llàstima que no tenia una cartolina per al fons de la foto més semblant al meu Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM en el color 4197. Com has pogut comprovar, en el meu cas el joc visual és una mica potiner.

Si tens memòria, potser recordes aquestes flors de cempasúchil –molt aconseguides però falses– que ja em van servir d'atrezzo fa força anys per presentar-te una calavera dissenyada per Lanas y ovillos.

I tu també reutilitzes l'atrezzo de les teves fotos? I el més important, et fascina tant com a mi el Día de Muertos?

De personatges, armadillos i colors

Reconeixes aquest personatge? És en Tuk Tuk, el millor amic de la protagonista de Raya i l'últim drac, una pel·lícula que la factoria Disney va estrenar el 2021. En Tuk Tuk és un animal híbrid, meitat porquet de Sant Antoni –cochinilla en castellà– i meitat armadillo. Si te'n recordes, fa temps que vaig darrere d'un patró per teixir un armadillo i quan vaig descobrir aquest disseny de Loopy Pattern Design –AmiLandia Patterns a Etsy– em vaig entusiasmar. Tant era que fos mig insecte o un personatge de Disney.

I la veritat és que el patró no em va decebre en absolut. És una autèntica obra d'enginyeria molt i molt original en la qual tot encaixa a la perfecció i, a més, sense grans dificultats. Què més es pot demanar?

Evidentment, el més destacable és la tècnica per fer la closca, molt més fàcil del que sembla. Està formada per 8 peces i, encara que sembli mentida, no s'ha de cosir res. En la meva versió, alguna cosa va fallar perquè la closca d'en Tuk Tuk no s'acaba de tancar però el resultat final continua sent genial.

Pel que fa als colors em vaig apartar una mica de l'orginal, entre altres coses condicionada pel meu stash. En concret vaig combinar dos tons de rosa que m'encanten del Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM –el 4121 i el 4166– i vaig fer els detalls de la closca amb una resta de Keops en un color descatalogat però per a mi imprescindible: el 117. Un cop acabat aquest amigurumi ja no me'n queda gens. Així que, senyores de Valeria Lanas, reconsiderin la seva decisió, si us plau.

I a tu, t'ha agradat aquesta versió d'armadillo de Disney? I el més important, quin dels teus colors preferits han deixat de fabricar?

Una altra parella Pixar

Després d'en Wall-e i l'Eva, havia promès una altra parella de l'estudi d'animació Pixar i vet-la aquí: són en Woody i la Jessie de Toy Story, versionats per Hidarikiki Crochet. 

Els patrons –per cert gratuïts– d'aquesta dissenyadora andalusa que es presenta com a ganxetaire esquerrana i que fa honor a la presentació perquè inclou indicacions específiques per a aquest col·lectiu –una reivindicació pendent en el món amigurumi– són senzillament genials. Peeeeerò... això no vol dir que no hi hagi fet modificacions.

Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.

A conseqüència d'aquest canvi, vaig haver d'ajustar el cabell, és clar, però pel que fa a la resta insisteixo que el patró és genial. Per exemple, m'agrada molt l'arquitectura de les botes i també la forma del barret, en el qual per cert per primera vegada me'n vaig sortir amb el crab stitch, que mai havia aconseguit entendre.

Amb la Jessie, ja tenia clar quina era la proporció adequada del cap i també tenia clar que la tècnica d'acabar el coll en una mena de tub per introduir-lo al cap no és suficient per donar estabilitat a l'amigurumi sense el socorregut pal de fusta. El que també vaig modificar va ser el cabell. Carmen Lago proposa posar un per un més de 40 brins de fil per fer després la trena, però estaràs d'acord amb mi que fer tres tires de punts baixos per després trenar-les requereix molt menys temps i dona també un bon resultat.

El personatge de la Jessie també em va donar algun maldecap amb la camisa. No va ser fàcil unir els braços al cos amb el tapestry pel mig i hi havia detalls que no em convencien, com la franja vermella, els brodats o els punys. En canvi, les chaparreras de pell de vaca han quedat prou bé pintades amb un retolador amb base d'alcohol, igual que l'armilla d'en Woody.

Sigui com sigui, m'encanten aquests dos grans amics de la gran pantalla. Yee-haw!

Tota cuca viu, encara

Almenys en aquestes latituds encara no s'ha acabat l'estiu metereològic, tot i que no és un setembre tan abrusador com altres anys, i per tant encara és temps de cuques i bestioles de tota mena, com aquesta eruga, convertida en un sonall per Dudefsworld.

Feia temps que volia teixir aquest sonall que va triomfar a Instagram un parell d'anys enrere –fins i tot diria que va suposar el llançament d'aquesta dissenyadora turca–. M'hi resistia perquè una col·lega ganxetaire que sap que no m'agraden els amigurumis sobredimensionats em va advertir de la mida. Però al final m'hi vaig llançar. I sí, ratifico que és un sonall enorme, no apte per a la meva anella de 70 mm de diàmetre. Així que va tocar fer-ne una adaptació, amb la qual vaig passar de les 52 fileres d'un diàmetre màxim de 42 punts baixos del disseny original a les 33 fileres d'un diàmetre màxim de 24 punts baixos. Déu-n'hi-do!

També vaig fer modificacions en la fulla, que jo he teixit d'una sola peça. Qualsevol cosa per no haver de cosir tres peces minúscules, com proposa Kezban Ermiş.

Sigui com sigui és un sonall molt divertit amb el qual podràs deixar volar la teva creativitat per jugar amb els colors.

I tu, com portes el final de l'estiu?

Wall-e i Eva, en versió amigurumi

Wall-e és una meravellosa pel·lícula d'animació de Pixar estrenada l'any 2008 que segur que coneixes. En Wall-e és un robot encarregat de la neteja del planeta Terra, on viu amb l'única companyia d'una panerola, després de ser devastat i abandonat pels humans. El solitari Wall-e coneix l'Eva quan aquest altre robot és enviat a la Terra per investigar si hi ha indicis de vida. Evidentment, el Wall-e i l'Eva s'enamoren perdudament i aquí comença l'aventura.

A diferència d'altres films de Pixar com Monstres, SA o Del revés, Wall-e no ha impactat gaire en el món del disseny amigurumi. Per això, quan vaig descobrir els patrons de Lhylaraña per teixir aquests dos personatges, ho vaig tenir clar.

El patró d'aquesta dissenyadora peruana relativament novella però amb mil i un personatges amigurumi –des de Popeye fins a Coraline passant per Freddie Mercury– és espectacular i inclou una pila d'indicacions, fotos i fins i tot les plantilles de les peces de feltre. Sort d'això, perquè com et pots imaginar en Wall-e és un disseny d'enginyeria i es necessita més traça a fer manualitats que amb el ganxet. Aquí tens la llista de material per si t'hi animes: feltre, goma eva, cola, filferro i pasta per modelar. Però també tindràs feina amb el fil i el ganxet: més de 20 peces per a un amigurumi de tot just 12 cm d'alçada.

Per sort, el personatge de l'Eva és molt més senzill. Això sí, en lloc de fer un cap de 72 punts baixos de diàmetre, que resultava bastant desproporcionat en relació amb en Wall-e, jo el vaig fer de 60 punts baixos.

A més, el patró de Lhylaraña inclou les indicacions per fer la bota amb la planta, la tapa d'un cubell d'escombraries, una garlanda de llums de Nadal i en Hal, la panerola amiga d'en Wall-e. D'entre tots aquests complements, jo vaig optar per la bota, tot i que en vaig simplificar el disseny, tal com havia fet ja amb els braços. Tot per evitar cosir peces minúscules com les dues fulles a la tija o els dos dits al braç del robot.

Com has pogut comprovar, torno a la rutina amb dissenys complicats amb els quals m'agrada enredar-me de tant en tant. D'aquí a unes setmanes torno amb una altra parella de personatges Pixar. No te'ls perdis!