El dolent de la llegenda, en versió amigurumi

Des de fa unes setmanes, em temo que he perdut la gràcia, si és que alguna vegada n'he tingut, a triar els amigurumis que vull teixir i a fer-ne una foto que aconsegueixi atreure uns quants likes a Instagram. Però sembla que avui, amb motiu de Sant Jordi, me'n rescabalaré. I és que aquest drac, un disseny de Ney Ney Crochet, no pot ser més adorable.

El patró d'aquesta dissenyadora establerta a Dinamarca però suposo que d'origen alemany em va sorprendre gratament. Amb una arquitectura molt original i sense necessitat de cosir cap de les 15 escames del cos, em vaig divertir com feia temps que no aconseguia divertir-me, fins i tot brodant els punts rococó per narius.

L'únic que em va donar algun maldecap van ser les ales. D'entrada, no em van convèncer i vaig fer-ne diverses versions. Però ara em penedeixo de no haver triat les ales del disseny original.

Pel que fa al color, i després d'haver fet ja altres dracs en un verd més convencional, vaig optar per un dels meus colors fetitxe: el verd menta combinat amb el verd quiròfan, dos dels grans encerts de la carta de colors del Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM, que malgrat la publicitat que en faig tot sovint encara no em paga comissió.

Tot i que la foto, amb aquest paper de fons, queda molt tendra, crec que no fa justícia a aquest meravellós disseny. Així que, aquesta vegada sí, te'n mostro una altra perspectiva.

Pobre drac, sempre el dolent de la llegenda...

Ah! Bon Sant Jordi!

Paganisme amigurumi

Com a atea recalcitrant, m'alegro que la Pasqua tingui l'origen en una festa pagana que celebrava la primavera i la fertilitat. Per això m'agrada el nom que rep aquesta celebració en anglès, Easter, que prové etimològicamet del nom d'una deessa, com no podia ser d'altra manera.

I és que enguany vinc decidida a celebrar la Pasqua pagana, és a dir, la primavera i el renaixement de la natura. Per fer-ho, res millor que aquesta barreja d'alguns dels seus símbols: un ànec disfressat de conill, disseny d'Ami Toy Pattern a Etsy o Lamamama Toys a Instagram –no sé per què les dissenyadores russes s'entesten a tenir un nom diferent en cada plataforma–.

És un disseny sense cap gran complicació a primera vista, tot i que a mi em va donar alguns maldecaps. Si compares el meu ànec amb l'original, sembla que s'hagi empatxat menjant mona de Pasqua. I no entenc per què: per fer el cap vaig seguir el patró fil per randa i quant al cos hi vaig fer modificacions precisament perquè no quedés enorme. És clar que, amb aquestes dimensions, vaig haver d'ajustar tant els pantalons de peto com el barret.

Em va encantar el sistema d'unir les potes al cos però, com que vaig fer cas omís de l'Olesya Baigacheva i no hi vaig posar filferro, les potes no sostenen el meu ànec panxut i la feina va ser meva per fer una foto decent.

Pel que fa als detalls, el bec del disseny original va ser una de les coses que em va cridar l'atenció d'aquest amigurumi i teixir-lo és ben fàcil però cosir-lo són figues d'un altre paner. Quan a la tercera tampoc me'n vaig sortir, vaig acabar optant per una arquitectura més convencional, de les que mai fallen. I l'últim detall no prou reeixit són aquestes pastanagues brodades amb punt rococó, que de prop encara poden passar però que en foto semblen qualsevol cosa menys una arrel comestible.

Ja veus que la meva ratxa de descontentament continua... Pero ja he començat el pròxim amigurumi, aquest en ocasió de Sant Jordi, i espero rescabalar-me.

De marmotes i vaques amigurumi

Acabo el mes de març tal com el vaig començar. Des del punt de vista personal, amb una mare de gairebé 90 anys a casa de qui tenir cura, tinc la sensació de viure el dia de la marmota, amb rutines que poques vegades puc trencar. I pel que fa als amigurumis, les últimes creacions, per un motiu o un altre, m'han deixat una mica freda, com aquesta primavera que no acaba d'arrencar.

Sí, m'ha tornat a passar amb aquesta vaca, un disseny de Hainchan. No tinc cap crítica al patró i agraeixo profundament que el jacquard, amb el meu fals punt baix en X –que ja és un sobreesforç per a mi–, hagi quedat perfecte. Però s'ha de reconèixer que el cap, començat amb un cadeneta i per tant no totalment esfèric, i el musell, sense cap volum, fan un efecte una mica estrany.

Sort que per divertir-me vaig improvisar aquestes mamelles, inspirada en la vaca d'Auroragurumi que vaig teixir ja fa uns anys. I per a la foto, res millor que un prat amb les primeres flors primaverals.

Eo! Hi ha algú a la blogosfera? O tu també vius el dia de la marmota?

Plans amigurumi

A les portes de la primavera, tot i que bastant passada per aigua, aquest no era el meu pla. Sí, soc una obsessa de la planificació i ja tinc anotat quins són els pròxims 23 amigurumis que teixiré i fins i tot quan els publicaré al blog i a Instagram. Però de vegades hi ha imprevistos que t'aixafen els plans. I és que l'amigurumi que tenia previst publicar aquesta setmana va resultar ser un desastre de l'enginyeria. Així que vaig haver de rebuscar entre la meva llista d'amigurumis pendents per trobar una alternativa ràpida. L'escollit va ser aquesta petita i adorable libèl·lula de Storyland Amis.

Per sort, a la segona –no va caldre la tercera– va la vençuda i aquest disseny de la texana Holly Lanier és perfecte. Això sí, encara no he descobert si sempre acabo reduint els caps dels amigurumis per una qüestió de la tensió del teixit o per un excés de cotó sintètic, però una vegada més el cap em semblava desproporcionat i dels 30 punts baixos de diàmetre del disseny original he passat a 27 punts baixos.

La libèl·lula és tan senzilla, que vaig posar a treballar la creativitat per a la foto i vaig optar per aquesta il·lustació d'uns joncs en aquarel·la.

Com que tinc tan poc a dir d'un disseny petit, senzill i perfecte, aprofito per informar-te que Storyland Amis ha retirat de les seves botigues en línia alguns patrons per compartir-los gratuïtament. És el cas d'aquest drac que vaig presentar-te per Sant Jordi fa un parell d'anys i d'aquest triceràtops.

Confio que cap imprevist aixafi els meus plans amigurumi per a la resta de l'any. Ja t'avanço que els pròxims dissenys són de Hainchan, Lamamama Toys, Ney Ney Crochet, Ateliê Floraqua, Airali Design i Kalu Crochet. Tens ganes de descobrir-los?

Dissenys que desesperen

Ja m'ho pots dir del dret i del revés, que no canviaré de parer. Per molt que sigui un conillet i per molt que estigui dormint, per a mi no és un tendre amigurumi sinó un disseny que m'ha desesperat durant el procés. Si l'acabo publicant només és per mantenir el blog amb vida, un blog que ja és dels pocs supervivents en una blogosfera fagocitada per les xarxes socials en l'era de la immediatesa.

És un disseny de Nina's Time 4U, una dissenyadora alemanya que em va entusiasmar amb el seu lleó i el seu pingüí. No ha passat el mateix, ni de bon tros, amb aquest conillet. 

La meva poca traça és en bona part la culpable: el tancament de la gorra estil beanie m'ha quedat fatal i brodar adorables musells de conillet és la meva assignatura pendent. Tampoc he aconseguit la forma del cap del disseny original i menys encara esculpir el musell.

Capítol a part mereix la granota del conillet. Nina Wegner fa mil i una propostes de complements, des de pantalons de peto fins a bressadores, a més de llacets i volants. Jo vaig triar la granota. I aquí em vaig tornar a encallar amb una arquitectura particular i un resultat una o dues talles inferiors a la que caldria. Però és que, per rematar la jugada, no se'm va acudir altra cosa que versionar la granota: en lloc de fer-hi un volant i uns tirants amb llaçada vaig optar per un model més convencional. 

Si ets de les que odia cosir, aquest patró t'encantarà, perquè només cal cosir les orelles. La resta és tota una peça des dels peus i fins al cap. En canvi jo, que he après a gaudir del moment de cosir per donar vida als amigurumis, hauria preferit poder descosir per refer les potes, deformades ja després de posar i treure mil vegades una granota massa petita, i els braços, massa curts per al meu gust.

I després de tot el procés, venia el moment de la foto, per a la qual, amb aquest excés de verd, tampoc vaig estar gaire inspirada, deixant de banda que fer fotos d'amigurumis dormint no és el més fàcil.

Però, com et deia, no cal que hi insisteixis: ja he assumit que no és dels meus millors amigurumis i ja estic embrancada en nous projectes que espero que m'entusiasmin –i a tu també– més que aquest.

Pierrot amigurumi

El Pierrot és un personatge de la Commedia dell'Arte, que té el seu origen a la Itàlia del segle XVI. Aquesta figura va arribar a França al segle XVII. Des d'aleshores i fins al segle XIX, el Pierotto original es va anar adaptant al gust de la cort francesa i es va convertir en la imatge que tots coneixem avui dia: un mim trist enamorat de la lluna, amb un vestit blanc i ample, un barret negre i la cara pintada de blanc. Tot i que no és una imatge gens de moda avui dia, no em vaig poder estar de teixir aquest Pierrot, disseny d'Une pelote de laine.

El resultat final de tot el procés no em desagrada gens però és veritat que les tècniques que proposa aquesta dissenyadora francesa són una mica estranyes –m'atreviria a dir que pròpies d'una principiant– i, per tant, he anat fent modificacions aquí i allà.

Les més evidents són els ulls de seguretat i les mànigues del vestit, a més del color del barret, que en la versió d'Une pelote de laine és blanc però que jo vaig voler fer negre com en els Pierrots tradicionals. Però també hi ha altres modificacions, algunes que no queden a la vista i d'altres que només descobrirà l'ull expert: un cap més petit, un volant del coll més discret...

Sí que vaig voler mantenir els cors brodats amb negre –tot i que t'asseguro que no és fàcil brodar cors– i també la flor al cap, a la qual no trobo explicació però que per descomptat dona un toc de color imprescindible. 

Capítol a part mereix el saxo. D'una banda no sé quina relació té el Pierrot amb el saxo però és veritat que recordo aquesta imatge en pòsters dels anys 80. D'altra banda, el maleït saxo em va donar força maldecaps, no tant pel disseny, que està bastant aconseguit, sinó perquè treballar el fil Gatsby de Katia no és fàcil quan vols aconseguir unes formes molt concretes.

I tu, has vist mai un Pierrot amb un saxo? 

Descobertes amigurumi

Després de la guineu de Melealine i el pescador de Sihirli Halka, continuo descobrint noves dissenyadores. Avui és el torn de Sarah's Hooks and Loops i un dels seus dissenys més icònics: l'ossa Tilly.

El patró és genial, amb tècniques que desconeixia en la construcció del vestit o l'arquitectura del cos. I és que personalment m'encanta descobrir dissenyadores amb noves maneres de fer. 

Malgrat tot, he de reconèixer que, en els primers estadis del procés, el disseny no prometia gaire: unes formes bastant clàssiques i un marró massa fosc, almenys en comparació amb la versió original de l'ossa Tilly. Però els detalls fan la diferència: els brodats, el jacquard de les orelles i sobretot l'outfit són clau.

No em va agradar gaire utilitzar un ganxet més gran –ara no recordo si era de 3 o de 3,5 mm– per fer les botes. Fins i tot a la foto és evident que el teixit no queda tan atapeït com cal en un amigurumi. Però és veritat que les botes encaixen a la perfecció.

Capítol a part mereix la bufanda. Vaig estar a punt de descartar-la, com sí que vaig fer amb el llaç del cap i les floretes de les botes –i és que tot plegat era massa carrincló per a mi–, però sortosament entre la bufanda i el llaç vaig optar per la primera. Si t'hi fixes, té una textura meravellosa que s'aconsegueix combinant un punt invisible amb un mig punt alt. Tan fàcil com això!

Pel que fa als colors, tenia clar que havia de mantenir el groc per a les botes i això em va fer dubtar molt a l'hora d'escollir la resta de colors. Al final, no em desagrada la combinació, bastant sòbria i, per tant, fidel al meu estil.

Si descobrir la Tilly ha sigut una sorpresa per a tu, no et pots perdre un altre dels patrons de Sarah's Hooks and Loops: l'os Ollie, amb botes vermelles, samarreta de ratlles i pantalons de peto.

I tu, quina descoberta has fet darrerament en el món amigurumi?

Amigurumis per a adults

Qui diu que els amigurumis són només per a la canalla? En el món del disseny amigurumi hi ha de tot, des de vulves de ganxet amb finalitats didàctiques fins a representacions de mil i una personalitats de la ciència i la cultura, com Jane Austen, Albert Einstein, Florence Nightingale o Salvador Dalí. Aquesta publicació no tracta ni de l'anatomia humana ni de les grans figures de la història, però tampoc és un amigurumi infantil sinó aquest pescador de Sihirli Halka que fa molt que era a la meva llista d'amigurumis pendents.

He de reconèixer que he dedicat moltes hores a aquest pescador. D'una banda. les sabates, els pantalons i el jersei són peces independents. I, d'altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts detalls: des de les 13 peces per a la barba i les celles fins al tapestry del jersei.

El patró d'aquesta dissenyadora turca té grans encerts, però és cert que hi he fet diversos canvis, com simplificar el tapestry o ajustar la gorra. El més important és que entre les dues cames he teixit només 3 cadenetes i no 6 com indica el patró. La proposta original em semblava una exageració i, curiosament, malgrat el canvi, els pantalons li van a mida. 

Ja he comentat altres vegades que no m'agrada gens la tècnica de teixir una mena de tub per introduir-lo al cap i donar-li estabilitat. Així que un cop més he optat per la tècnica tradicional de cosir el cap al cos. I com que no he fet cas de les indicacions de Sihirli Halka per col·locar els ulls a una distància de només 4 punts, la fesomia del meu pescador és força diferent de l'original.

El patró inclou les instruccions per fer un cubell de ganxet però jo he optat per un atrezzo més realista. I com que no he pogut anar al port a fer la sessió de fotos amb unes xarxes de fons, com tenia previst, he improvisat aquesta canya de pescar amb una broqueta, un cabdell d'Anchor Freccia i un ganxet d'1,5 mm.

I tu, creus que els amigurumis només són per a la canalla?

Fred, jacquard i costures

Res millor en ple hivern que dormir arraulit en una manta. Tot i que en aquestes latituds, com sempre explico, el fred és poc intens, no em vaig poder resistir a aquesta petita guineu de Melealine.

És un patró molt senzill. Fins i tot el jacquard de la cua, amb només tres fileres, és apte per a principiants en aquesta tècnica a la qual tenen aversió moltes ganxetaires expertes.  

A més, cap i cos són d'una sola peça i no cal ni cosir les potes. Segurament aquesta és la construcció ideal per a les que odieu cosir, però a mi no m'acaba de convèncer. I és que, quan no cuso el cap i el cos, la transició fa un efecte estrany i el cap no és perfectament esfèric. Així que la bufanda, que d'entrada em feia peresa però que amb la tècnica de Melealine m'encanta, es va convertir en imprescindible.

Per rematar la guineu, uns ullets somnolents brodats, que són la marca de la casa de Melealine.

I tu, què és el que més odies? El fred, el jacquard o cosir?

Bon any nou!

Estem a punt a punt de començar un nou any. Després dels últims, una mica accidentats, desitjo que el 2025 sigui tant per a tu com per a mi un any meravellós. I per conjurar la bona fortuna et porto aquesta branqueta de vesc, un disseny gratuït de Lalylala.

Com ja t'he avançat, el vesc era per als celtes un amulet de la bona sort i es penjava a les portes de les cases per allunyar-ne els mals esperits. La tradició de fer-se un petó sota el vesc ja és més pròpia de les pel·lícules romanticones de Hollywood. I en el que hi ha divisió d'opinions és en si el vesc de l'any anterior s'ha de cremar per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o per Sant Joan. Sigui com sigui, no està de més intentar tenir la fortuna de cara.

Sobre el patró, poc tinc a dir. És força senzill i la baia en punts alts té un acabat molt original. Gairebé es triga més a amagar els fils –que avorrit!– que a teixir aquest detall nadalenc. Un cop acabada la branqueta, només cal posar-hi un llaç i enviar-la amb els millors desitjos a família i amics.

Bon any nou!