Plans amigurumi

A les portes de la primavera, tot i que bastant passada per aigua, aquest no era el meu pla. Sí, soc una obsessa de la planificació i ja tinc anotat quins són els pròxims 23 amigurumis que teixiré i fins i tot quan els publicaré al blog i a Instagram. Però de vegades hi ha imprevistos que t'aixafen els plans. I és que l'amigurumi que tenia previst publicar aquesta setmana va resultar ser un desastre de l'enginyeria. Així que vaig haver de rebuscar entre la meva llista d'amigurumis pendents per trobar una alternativa ràpida. L'escollit va ser aquesta petita i adorable libèl·lula de Storyland Amis.

Per sort, a la segona –no va caldre la tercera– va la vençuda i aquest disseny de la texana Holly Lanier és perfecte. Això sí, encara no he descobert si sempre acabo reduint els caps dels amigurumis per una qüestió de la tensió del teixit o per un excés de cotó sintètic, però una vegada més el cap em semblava desproporcionat i dels 30 punts baixos de diàmetre del disseny original he passat a 27 punts baixos.

La libèl·lula és tan senzilla, que vaig posar a treballar la creativitat per a la foto i vaig optar per aquesta il·lustació d'uns joncs en aquarel·la.

Com que tinc tan poc a dir d'un disseny petit, senzill i perfecte, aprofito per informar-te que Storyland Amis ha retirat de les seves botigues en línia alguns patrons per compartir-los gratuïtament. És el cas d'aquest drac que vaig presentar-te per Sant Jordi fa un parell d'anys i d'aquest triceràtops.

Confio que cap imprevist aixafi els meus plans amigurumi per a la resta de l'any. Ja t'avanço que els pròxims dissenys són de Hainchan, Lamamama Toys, Ney Ney Crochet, Ateliê Floraqua, Airali Design i Kalu Crochet. Tens ganes de descobrir-los?

Dissenys que desesperen

Ja m'ho pots dir del dret i del revés, que no canviaré de parer. Per molt que sigui un conillet i per molt que estigui dormint, per a mi no és un tendre amigurumi sinó un disseny que m'ha desesperat durant el procés. Si l'acabo publicant només és per mantenir el blog amb vida, un blog que ja és dels pocs supervivents en una blogosfera fagocitada per les xarxes socials en l'era de la immediatesa.

És un disseny de Nina's Time 4U, una dissenyadora alemanya que em va entusiasmar amb el seu lleó i el seu pingüí. No ha passat el mateix, ni de bon tros, amb aquest conillet. 

La meva poca traça és en bona part la culpable: el tancament de la gorra estil beanie m'ha quedat fatal i brodar adorables musells de conillet és la meva assignatura pendent. Tampoc he aconseguit la forma del cap del disseny original i menys encara esculpir el musell.

Capítol a part mereix la granota del conillet. Nina Wegner fa mil i una propostes de complements, des de pantalons de peto fins a bressadores, a més de llacets i volants. Jo vaig triar la granota. I aquí em vaig tornar a encallar amb una arquitectura particular i un resultat una o dues talles inferiors a la que caldria. Però és que, per rematar la jugada, no se'm va acudir altra cosa que versionar la granota: en lloc de fer-hi un volant i uns tirants amb llaçada vaig optar per un model més convencional. 

Si ets de les que odia cosir, aquest patró t'encantarà, perquè només cal cosir les orelles. La resta és tota una peça des dels peus i fins al cap. En canvi jo, que he après a gaudir del moment de cosir per donar vida als amigurumis, hauria preferit poder descosir per refer les potes, deformades ja després de posar i treure mil vegades una granota massa petita, i els braços, massa curts per al meu gust.

I després de tot el procés, venia el moment de la foto, per a la qual, amb aquest excés de verd, tampoc vaig estar gaire inspirada, deixant de banda que fer fotos d'amigurumis dormint no és el més fàcil.

Però, com et deia, no cal que hi insisteixis: ja he assumit que no és dels meus millors amigurumis i ja estic embrancada en nous projectes que espero que m'entusiasmin –i a tu també– més que aquest.

Pierrot amigurumi

El Pierrot és un personatge de la Commedia dell'Arte, que té el seu origen a la Itàlia del segle XVI. Aquesta figura va arribar a França al segle XVII. Des d'aleshores i fins al segle XIX, el Pierotto original es va anar adaptant al gust de la cort francesa i es va convertir en la imatge que tots coneixem avui dia: un mim trist enamorat de la lluna, amb un vestit blanc i ample, un barret negre i la cara pintada de blanc. Tot i que no és una imatge gens de moda avui dia, no em vaig poder estar de teixir aquest Pierrot, disseny d'Une pelote de laine.

El resultat final de tot el procés no em desagrada gens però és veritat que les tècniques que proposa aquesta dissenyadora francesa són una mica estranyes –m'atreviria a dir que pròpies d'una principiant– i, per tant, he anat fent modificacions aquí i allà.

Les més evidents són els ulls de seguretat i les mànigues del vestit, a més del color del barret, que en la versió d'Une pelote de laine és blanc però que jo vaig voler fer negre com en els Pierrots tradicionals. Però també hi ha altres modificacions, algunes que no queden a la vista i d'altres que només descobrirà l'ull expert: un cap més petit, un volant del coll més discret...

Sí que vaig voler mantenir els cors brodats amb negre –tot i que t'asseguro que no és fàcil brodar cors– i també la flor al cap, a la qual no trobo explicació però que per descomptat dona un toc de color imprescindible. 

Capítol a part mereix el saxo. D'una banda no sé quina relació té el Pierrot amb el saxo però és veritat que recordo aquesta imatge en pòsters dels anys 80. D'altra banda, el maleït saxo em va donar força maldecaps, no tant pel disseny, que està bastant aconseguit, sinó perquè treballar el fil Gatsby de Katia no és fàcil quan vols aconseguir unes formes molt concretes.

I tu, has vist mai un Pierrot amb un saxo? 

Descobertes amigurumi

Després de la guineu de Melealine i el pescador de Sihirli Halka, continuo descobrint noves dissenyadores. Avui és el torn de Sarah's Hooks and Loops i un dels seus dissenys més icònics: l'ossa Tilly.

El patró és genial, amb tècniques que desconeixia en la construcció del vestit o l'arquitectura del cos. I és que personalment m'encanta descobrir dissenyadores amb noves maneres de fer. 

Malgrat tot, he de reconèixer que, en els primers estadis del procés, el disseny no prometia gaire: unes formes bastant clàssiques i un marró massa fosc, almenys en comparació amb la versió original de l'ossa Tilly. Però els detalls fan la diferència: els brodats, el jacquard de les orelles i sobretot l'outfit són clau.

No em va agradar gaire utilitzar un ganxet més gran –ara no recordo si era de 3 o de 3,5 mm– per fer les botes. Fins i tot a la foto és evident que el teixit no queda tan atapeït com cal en un amigurumi. Però és veritat que les botes encaixen a la perfecció.

Capítol a part mereix la bufanda. Vaig estar a punt de descartar-la, com sí que vaig fer amb el llaç del cap i les floretes de les botes –i és que tot plegat era massa carrincló per a mi–, però sortosament entre la bufanda i el llaç vaig optar per la primera. Si t'hi fixes, té una textura meravellosa que s'aconsegueix combinant un punt invisible amb un mig punt alt. Tan fàcil com això!

Pel que fa als colors, tenia clar que havia de mantenir el groc per a les botes i això em va fer dubtar molt a l'hora d'escollir la resta de colors. Al final, no em desagrada la combinació, bastant sòbria i, per tant, fidel al meu estil.

Si descobrir la Tilly ha sigut una sorpresa per a tu, no et pots perdre un altre dels patrons de Sarah's Hooks and Loops: l'os Ollie, amb botes vermelles, samarreta de ratlles i pantalons de peto.

I tu, quina descoberta has fet darrerament en el món amigurumi?

Amigurumis per a adults

Qui diu que els amigurumis són només per a la canalla? En el món del disseny amigurumi hi ha de tot, des de vulves de ganxet amb finalitats didàctiques fins a representacions de mil i una personalitats de la ciència i la cultura, com Jane Austen, Albert Einstein, Florence Nightingale o Salvador Dalí. Aquesta publicació no tracta ni de l'anatomia humana ni de les grans figures de la història, però tampoc és un amigurumi infantil sinó aquest pescador de Sihirli Halka que fa molt que era a la meva llista d'amigurumis pendents.

He de reconèixer que he dedicat moltes hores a aquest pescador. D'una banda. les sabates, els pantalons i el jersei són peces independents. I, d'altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts detalls: des de les 13 peces per a la barba i les celles fins al tapestry del jersei.

El patró d'aquesta dissenyadora turca té grans encerts, però és cert que hi he fet diversos canvis, com simplificar el tapestry o ajustar la gorra. El més important és que entre les dues cames he teixit només 3 cadenetes i no 6 com indica el patró. La proposta original em semblava una exageració i, curiosament, malgrat el canvi, els pantalons li van a mida. 

Ja he comentat altres vegades que no m'agrada gens la tècnica de teixir una mena de tub per introduir-lo al cap i donar-li estabilitat. Així que un cop més he optat per la tècnica tradicional de cosir el cap al cos. I com que no he fet cas de les indicacions de Sihirli Halka per col·locar els ulls a una distància de només 4 punts, la fesomia del meu pescador és força diferent de l'original.

El patró inclou les instruccions per fer un cubell de ganxet però jo he optat per un atrezzo més realista. I com que no he pogut anar al port a fer la sessió de fotos amb unes xarxes de fons, com tenia previst, he improvisat aquesta canya de pescar amb una broqueta, un cabdell d'Anchor Freccia i un ganxet d'1,5 mm.

I tu, creus que els amigurumis només són per a la canalla?

Fred, jacquard i costures

Res millor en ple hivern que dormir arraulit en una manta. Tot i que en aquestes latituds, com sempre explico, el fred és poc intens, no em vaig poder resistir a aquesta petita guineu de Melealine.

És un patró molt senzill. Fins i tot el jacquard de la cua, amb només tres fileres, és apte per a principiants en aquesta tècnica a la qual tenen aversió moltes ganxetaires expertes.  

A més, cap i cos són d'una sola peça i no cal ni cosir les potes. Segurament aquesta és la construcció ideal per a les que odieu cosir, però a mi no m'acaba de convèncer. I és que, quan no cuso el cap i el cos, la transició fa un efecte estrany i el cap no és perfectament esfèric. Així que la bufanda, que d'entrada em feia peresa però que amb la tècnica de Melealine m'encanta, es va convertir en imprescindible.

Per rematar la guineu, uns ullets somnolents brodats, que són la marca de la casa de Melealine.

I tu, què és el que més odies? El fred, el jacquard o cosir?

Bon any nou!

Estem a punt a punt de començar un nou any. Després dels últims, una mica accidentats, desitjo que el 2025 sigui tant per a tu com per a mi un any meravellós. I per conjurar la bona fortuna et porto aquesta branqueta de vesc, un disseny gratuït de Lalylala.

Com ja t'he avançat, el vesc era per als celtes un amulet de la bona sort i es penjava a les portes de les cases per allunyar-ne els mals esperits. La tradició de fer-se un petó sota el vesc ja és més pròpia de les pel·lícules romanticones de Hollywood. I en el que hi ha divisió d'opinions és en si el vesc de l'any anterior s'ha de cremar per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o per Sant Joan. Sigui com sigui, no està de més intentar tenir la fortuna de cara.

Sobre el patró, poc tinc a dir. És força senzill i la baia en punts alts té un acabat molt original. Gairebé es triga més a amagar els fils –que avorrit!– que a teixir aquest detall nadalenc. Un cop acabada la branqueta, només cal posar-hi un llaç i enviar-la amb els millors desitjos a família i amics.

Bon any nou!

Il·lusió nadalenca

El Nadal és una època de l'any que genera emocions contrastades. Ens entusiasma anticipar els llums, la decoració, els regals, els menús... Però quan finalment arriben els dies assenyalats ens adonem, com he sentit dir a no recordo qui, que no som tan feliços com la resta, ni la nostra família és com la dels anuncis, ni tenim més amics que els que es poden comptar amb els dits, ni per descomptat ens ha tocat la loteria... Suposo que per això, passades les festes, sempre tenim una sensació de buidor. I malgrat tot, any rere any, repetim els mateixos rituals amb la mateixa il·lusió. 

Un d'aquests rituals és decorar la casa amb els elements de l'imaginari col·lectiu que no tenen res a veure amb la flora, la fauna i el clima d'una ciutat mitjana del prelitoral Mediterrani: ninots de neu, cérvols, fulles de grèvol... Però és que no m'he pogut resistir, en aquest entusiasme previ al Nadal, a aquest disseny de Funny Hook Design.

És un patró molt original i sense grans dificultats, fora dels mitjons –sort que només són 4 fileres– i dels pantalons de quadres, als quals vaig haver de renunciar perquè amb punt baix en V no era factible brodar en línia recta. 

Crec que l'altra clau del patró és el somriure. Res que no puguis aconseguir encara que no sigui a la primera sinó, com em va passar a mi, després de dues o tres provatures. Ja se sap que per brodar l'assaig-error és essencial...

I dit i fet, el Nadal ja és aquí. Tu també l'esperes amb il·lusió i el vius amb certa tristesa? 

Una família de cérvols

Amb més de 450 entrades al blog, és difícil fer càlculs però crec que el cérvol, darrere de guineus, conills, gats i ossos, és un dels meus animals preferits. Si no ho fos, segur que també entendries que m'hagi robat el cor aquesta família de cérvols, un disseny de Handmade by Halime.

No et negaré que he invertit molt de temps a fer tres exemplars de cérvol, tot i que un dels tres és més petit que els altres, però per sort el patró és absolutament fabulós. Si no ho recordo malament, és la primera vegada que em trobo un disseny amb jacquard teixit amb punt baix en V. I només això ja és un punt a favor de Halime Özel.

També em va sorprendre l'estabilitat dels cérvols. Si no t'excedeixes amb el cotó sintètic –com em va passar a mi, per un excés de confiança, amb el segon que vaig teixir– els tres cérvols se sostenen drets, malgrat que, segons la llei de la gravetat, un amigurumi amb aquest coll i aquest cap s'hauria d'abalançar endavant. Crec que la clau no són ni el coll ni el cap, sinó la construcció del cos. Sigui com sigui, t'asseguro que el disseny és una autèntica obra d'enginyeria.

Pel que fa a la sessió de fotos, no va ser fàcil encabir tota la família en una foto 1x1 i ja no em vaig entretenir a fer fotos individuals. Això sí, no hi podia faltar l'ambientació nadalenca. I és que no sé per què sempre relaciono els cérvols amb la tardor i el Nadal.

Ah! M'oblidava de dir que per a la meva família de cérvols he estrenat una de les novetats en la carta de colors del fil Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM: és el color camel, amb el codi 4243. Amb aquest i el verd molsa amb el codi 4244 ja són 52 els colors d'aquest meravellós fil que t'asseguro que marca la diferència. I que consti que no tinc comissió! 

Freddie Mercury, en versió amigurumi

Tal dia com avui, el 1991, moria Freddie Mercury, veu i líder de Queen, una banda que va marcar un abans i un després en la música rock. T'agradin més o menys la seva música i el seu carisma, segur que saps taral·lejar alguns dels seus èxits. Però si n'ets fan, segur que no et podràs resistir a aquest disseny de Ginansilyo ni Marya.

Aquesta és la versió mini que, segons la dissenyadora, amb un ganxet de 2,5 mm farà uns 10 cm d'alçada, però en el meu cas arriba fins als 16 cm. Ginansilyo ni Marya també té a la venda un altre patró per teixir un Freddie Mercury que segons l'anunci farà 22 cm d'alçada. Si fem una regla de tres, aquesta altra versió podria enfilar-se fins als 35 cm.

Per a mi, la versió mini que no és tan mini és ideal, tot i que he fet diversos ajustaments aquí i allà. Quant a l'outfit, el meu Freddie Mercury va sense la samarreta imperi i per als detalls en blanc de la capa d'ermini i la corona he fet servir una resta del fil de fantasia efecte peluix que li dona més distinció reial.

I si no t'agrada el vestit de reina amb què Freddie Mercury acabava tots els concerts de l'última gira de Queen, el 1986, aquesta dissenyadora filipina proposa dos outfits més: l'un amb la icònica caçadora de color groc que forma part de la memòria col·lectiva i l'altre, que jo personalment no recordo, amb pantalons vermells i samarreta de ratlles. En canvi, he trobat a faltar els texans clars i la samarreta imperi blanca de l'èpica actuació de Queen al concert Live Aid a Londres el 1985.

I tu, ets tan fan de Freddie Mercury com per fer-ne una versió amigurumi?