Terror amigurumi

He de confessar que no m'agraden les pel·lícules de terror. Però com que el meu últim amigurumi estava relacionat amb el cinema i aquesta setmana és Halloween, tot plegat m'ha portat a una nova associació d'idees –ganxet, cinema i terror– de la qual n'ha sortit aquest amigurumi de Dunaeva Toys o Amigurumi Universe a Etsy.

És un amigurumi inspirat en la pel·lícula It, basada en la novel·la homònima de Stephen King, i en dos dels seus personatges principals: en Pennywise, el pallasso malvat amb el globus vermell que al llarg de la pel·lícula vaticina els moments més terrorífics, i en Georgie, el nen amb impermeable groc que protagonitza l'escena inicial.

Tornant al ganxet, poc tinc a dir del patró de Dunaeva Toys. M'hi he divertit bastant fins que ha arribat l'hora de l'ensamblatge del globus. Ja em vaig preocupar de posar-hi poc cotó sintètic i de triar un filferro no excessivament fi, però tot i així la gravetat i la física imposen les seves lleis. A veure si aprenc d'una vegada a limitar-me al ganxet i no jugar a ser enginyera.

I tu, ja ho tens tot a punt per a Halloween? O et quedaràs a casa mirant una pel·lícula de terror?

Amélie, en versió amigurumi

Poca gent hi deu haver que no hagi vist Amélie, una pel·lícula francesa que combina fantasia i quotidianitat per explicar la història d'aquesta jove somiadora que decideix millorar la vida dels altres. Això, combinat amb una estètica inconfusible i la banda sonora de Yann Tiersen, ha convertit aquest film del 2001 en un clàssic modern.

No tenia cap intenció de fer una versió amigurumi del personatge d'Amélie Poulain. Malgrat que tot pot tenir una versió amigurumi, en el camp del cinema les propostes solen imitar-se als personatges d'animació. Però quan vaig ensopegar amb aquest disseny de la brasilera JP Crochê ho vaig tenir clar. 

El patró és molt correcte i incorpora alguns detalls originals, com les botes o les mànigues. Això sí, el cap de 54 punts de diàmetre era excessiu per a un cos de tot just 10 cm. Començo a sentir-me com una jívara del ganxet, especialitzada a reduir caps desproporcionats...

Del disseny original de JP Crochê, em feia mooolta peresa el cabell. La tècnica de fer mil i un blens i cosir-los al cap és avorrida i està molt vista. És clar que vaig haver de recórrer als blens per simular el característic tallat estil bob de l'Amélie, però per al serrell vaig optar per versionar el disseny de Mi Mundo Unicornio per al personatge de la Boo a Monstres SA. Amb tot plegat, he de reconèixer que el resultat final no m'entusiasma.

No et deu haver passat desapercebut que el patró de JP Crochê inclou el gnom viatger, protagonista de les fotos que el pare d'Amélie rep des de diversos llocs del món, des de San Francisco fins a Moscú passant per les piràmides d'Egipte, per animar-lo a sortir de casa. El disseny del gnom és molt divertit, tot i que –com no!– vaig haver d'ajustar el cap i el barret, i també improvisar un bigoti, per al qual suposo que per un descuit el patró no dona indicacions, a més de fer-li un nas rodonet, més propi d'un gnom com cal.

Capítol a part mereix el paraigua, també inclòs en el disseny de la Jacquelline Priscila. Em va sorprendre l'enginyós truc per aconseguir marcar les varetes i creia que seria la cirereta del pastís. Però, ai las! No comptava amb la dificultat per fer l'estructura de filferro. No me'n vaig sortir i vaig haver de descartar el paraigua, que encara tinc pendent de desfer en un racó. 

Malgrat el meu descontentament amb el personatge de l'Amélie i malgrat haver hagut de prescindir del paraigua, aquests dos personatges amb l'skyline de París al fons són un petit homenatge de ganxet a una pel·lícula que, com la ciutat que la inspira, mereix ser visitada almenys una vegada.

Ganxet de tardor

Tot i que en el procés he canviat de patró –ja m'ha tornat a passar que he hagut de descartar la tria inicial–, tenia clar que aquesta setmana el protagonista del blog havia de ser un esquirol i que havia d'ambientar-nos en la tan esperada tardor. Després del ja habitual fiasco –en aquest cas, una dissenyadora coreana poc coneguda– he recorregut a una de les meves dissenyadores de capçalera: Mis & Spolka.

I el resultat, com sempre, em sembla espectacular. Ni jacquard ni formes impossibles; només unes orelles originals, un volant al coll i un detall amb fil efecte peluix.

La cua també és espectacular, peeeerò... he de confessar que no és disseny de Mis & Spolka. Fixa't tu en les ironies del destí: a mig fer l'esquirol em vaig adonar que la tècnica per fer la cua era la mateixa que proposa la dissenyadora coreana, descartada, entre altres motius, per la cua. Aaarrrggghhh!

Evidentment tocava improvisar. I ràpid, perquè ja anava tard per publicar tant al blog com a Instagram. No sé com, em va venir al cap la cua de l'os formiguer de Little Aqua Girl que ja fa temps em va semblar original i divertida. Està feta amb loop stitch, la qual cosa em va obligar a recuperar el videotutorial de Canal crochet, que ja vaig haver de mirar i remirar per teixir la cua de l'os formiguer. I, malgrat que la foto no li fa justícia –prou feina vaig tenir amb les fulles i el meu reel a Instagram– crec que és la cirereta del pastís.

I tu, també esperaves la tardor amb candeletes?

Un robot amigurumi

Després de més de 10 anys fent ganxet, tinc clar que tot pot tenir la seva versió amigurumi. A la llista, però, em faltava un robot fins que vaig descobrir aquest disseny d'Inna Chi.

El patró és meravellós i m'ho he passat pipa en el procés de construcció d'aquest amigurumi, però un cop acabat és evident que no he aconseguit l'expressió del disseny original. Potser els ulls són massa petits, potser no hauria d'haver prescindit de les galtes rosades –que jo vaig optar per brodar– o potser no hauria d'haver posat unes làmines de goma eva per mantenir la quadratura del cap.

El jacquard, sortosament, no m'ha donat gaires maldecaps. Començo a habituar-me a fer punt baix en X –això sí, només quan és imprescindible– i no em treu la son que, malgrat el punt baix en X, la pantalla s'inclini lleugerament cap a la dreta.

Sigui com sigui, i si no el compares gaire amb la versió d'aquesta dissenyadora ucraïnesa que ja és una de les meves preferides, el resultat és un robot molt tendre i un amigurumi molt original.

De cavalls, alternatives i reels

Aquesta història, com la de la setmana passada, tampoc és nova. Has decidit teixir un amigurumi dels que fa temps que tens a la llista d'amigurumis pendents. Just abans de comprar-ne el patró, te'l mires del dret i del revés –cosa que recomano molt abans d'invertir en un patró prèmium, més encara si no has fet cap amigurumi d'aquella dissenyadora– fins que de sobte decideixes que l'arquitectura de l'amigurumi no et convenç. Potser escarmentada per alguns fiascos, al final vaig decidir buscar una alternativa. Amb més de 180 amigurumis a la llista de pendents, això no és cap problema. 

I finalment, el que havia de ser una tortuga marina es va convertir en aquest cavall de One & Two Company.

Com sempre dic, els dissenys de la Carolina Guzmán són tota una garantia, malgrat les seves peculiaritats, com no comptabilitzar l'anell màgic d'inici com una filera. Per fer-te quatre números, té gairebé 500 dissenys a Ravelry, acumula més de 130.000 vendes només a Etsy i amb aquest jo he fet ja 9 amigurumis de la marca One & Two Company.

Alguns dels encerts d'aquest patró són la crinera i la cua –la Carolina Guzmán té l'habilitat de fer fàcil el que és difícil–, l'arquitectura del cos i les indicacions per al jacquard. Sobre aquestes últimes, em va sorprendre la vaguetat, ja que el patró només especifica quants punts de cada color hi ha d'haver en cada filera, però no el lloc exacte. Malgrat la sorpresa inicial, un cop a la feina aquest mètode em va semblar una gran idea ja que sovint s'han de fer alguns ajustos en el jacquard, segons si fas punt en V o punt en X, segons la tensió...

Capítol a part mereix el problema de l'estabilitat en aquest divertit cavall amigurumi. Algú amb poca experiència podria pensar que, amb aquest disseny quadrúpede, el cavall es pot mantenir dret, però res més lluny de la realitat. I és que cal tenir en compte el pes del cap, que desequilibra completament les quatre potes. 

Després de diversos experiments anteriors, en aquesta ocasió vaig voler fer cas dels consells de la Carolina Guzmán i vaig comprar pèl·lets de plàstic especials per a peluixos i nines. Com a resultat, el Sr. Amazon s'ha embutxacat 16 euros i el meu cavall pot mantenir-se uns minuts dret amb una mica de traça, però he de reconèixer que els pèl·lets, i en vaig posar tants com vaig poder, no són la panacea.

Això sí, va ser suficient per fer una sessió de fotos i fins i tot un reel d'Instagram amb una barroera tècnica de stop motion. L'has vist?

Barrufa que barrufaràs

La història no és nova. Comences a texir un amigurumi seguint un patró gratuït. Tot i que en el procés no et convenç gaire continues pensant que, potser quan brodis les celles o quan cusis les orelles, aconseguirà arrencar-te un ooohhh. Però quan ets a la recta final acabes descartant el disseny inicial i comences a buscar una alternativa, que normalment acaba sent un patró prèmium. No et diré de quina dissenyadora era el primer prototip però sí que et diré que aquest Barrufet, bastant fidel als personatges de còmic de Peyo, és un disseny d'Ayse Crochets.

Malgrat tot, he de reconèixer que he fet algun petit retoc al nas i que he improvisat unes orelles que crec que són molt més semblants que les d'Ayse Atik a les d'aquests petits gnoms blaus amb gairebé 60 anys de vida.

Pel que fa a la tècnica per fer el barret, és una mica barroera però és evident que funciona ja que juntament amb els ulls és un dels grans encerts del patró. I com a cirereta del pastís, aquest mig somriure murri.

I aquí estem, a les acaballes de l'estiu meteorològic, barrufa que barrufaràs, esperant que la blogosfera torni a la rutina després de les vacances... O és que ja s'ha mort definitivament?

Goku, en versió amigurumi

En Goku, el protagonista de la icònica sèrie d'anime Bola de drac, és tot un clàssic que un dia o altre havia de teixir en versió amigurumi. Quan vaig descobrir aquest disseny de Knitoys & Crafts vaig tenir la certesa que havia arribat el moment.

És un disseny molt professional, tot i ser gratuït, i també molt original. M'agraden especialment les botes i la morfologia del cos. A més, els cabells, comparats amb altres versions amigurumi d'aquest guerrer saiyajin, són prou fàcils de fer. El que potser provaré de canviar és la mida del cap: tot i que aquest Goku és una versió Funko –ja ho saps: aquelles figures col·leccionables de vinil que arrasen arreu del món–, crec que amb uns quants punts menys dels 51 del disseny original n'hi hauria prou.

Em sembla recordar, però no n'estic segura, que he fet alguns canvis en el disseny del peto, la qual cosa és habitual en les peces de roba. On són més evidents les meves modificacions és en els braçalets de combat. No és una qüestió estètica sinó senzillament que soc incapaç de fer punts invisibles en back loops en una peça de 6 punts baixos de diàmetre.

Si has fet clic a l'enllaç, ja deus haver vist que aquest patró de Knitoys & Crafts, una consolidada dissenyadora peruana però amb no prou reconeixement en el món amigurumi, està disponible gratuïtament a YouTube. Però, com que no hi ha res que em faci més peresa que seguir un videotutorial per fer ganxet i preveig haver de fer algun altre Goku, he pres notes del patró.

I sí, tot i estar en ple agost, ja veus que el blog no fa vacances. Torno d'aquí a uns dies amb un altre personatge, també de còmic però res a veure amb el manga. No te'l perdis!

Splashhh...

En plena onada de calor, jo només puc pensar a submergir-me, encara que sigui a l'aigua a 25 ºC del Mediterrani. Això m'inspira aquesta llúdriga, un disseny gratuït de Bastet Art en col·laboració amb la marca brasilera Fios Pingouin. 

Encara que no ho sembli per la perspectiva de la foto, aquest patró té la seva dificultat ja que cal treballar en jacquard algunes fileres tant del cap com del cos. Però el pitjor és que en el disseny original de Bastet Art aquesta llúdriga s'ha de teixir d'una sola peça des del cos i fins al cap, a la qual cosa jo em nego rotundament si no és que després l'amigurumi té cabells o porta gorra, que com és evident no és el cas d'aquesta llúdriga. Si tu també fas ganxet, suposo que entens perfectament el motiu: l'acabat de les disminucions és sempre, per més que t'hi esforcis, molt menys polit que el dels augments. És per això que jo vaig fer cos i cap per separat i, a més, vaig invertir les instruccions per teixir el cap. Això, sumat al jacquard, va ser un bon maldecap.

També vaig haver de fer algun retoc al musell, que no em quedava gens bé. Pel que fa al nas, la primera intenció era brodar-lo però al final vaig optar per posar-hi un ull de seguretat, com en la proposta original, tot i que bastant més petit ja que no tenia altra alternativa al meu stash.

Amb tot això, la meva idea de fer un flotador divertit, en forma d'ànec o de flamenc, va quedar descartada i vaig seguir el patró original per fer aquest salvavides en blanc i vermell.

I tu, com portes la calor? També passaries l'estiu en remull?

Tres entre mil i un

Sí, ho sé: hi ha mil i un patrons per fer pops amigurumi però, ves per on, jo m'he encapritxat d'aquest disseny gratuït de Dos Marías y Un Juan. I no en vaig tenir prou amb un sinó que en vaig fer tres.

Com et pots imaginar és un patró molt senzill, ideal per a les tardes caloroses d'estiu i per jugar amb els colors. Sobre això últim, jo ho vaig tenir clar: verd aigua, salmó i groc pastel, per lluir un cop més l'àmplia carta de 52 colors de Cotton Nature 3.5 de la casa Hilaturas LM. El que no tinc tan clar és si la posició dels ulls, entre les fileres 13 i 14, és la més encertada o haurien d'anar una filera més amunt.

D'altra banda, s'ha de reconèixer que el patró no és gaire fidel a la morfologia d'aquest mol·lusc cefalòpode octopodiforme –sí, he tirat de Viquipèdia–, ja que no té 8 tentacles sinó 12.

Sigui com sigui, aquesta dissenyadora originària de l'Uruguai que ha irromput fa relativament poc en el món del disseny amigurumi promet molt i jo ja tinc diverses creacions seves a la llista. Te les perdràs?

'Del revés', en versió amigurumi

Segur que coneixes aquests personatges. Del revés, un film d'animació produït per Pixar, es va estrenar el 2015 amb un èxit rotund i l'any passat en va arribar la seqüela: Del revés 2. A les emocions de la primera entrega –Alegria, Tristesa, Ira, Por i Fàstic– s'hi van unir emocions més pròpies de l'adolescència: Ansietat, Enveja, Vergonya i Avorriment. I la dissenyadora llationamericana Kalu Crochet té els patrons per fer-les totes!

De les 9 emocions que protagonitzen aquesta saga, jo n'he triat només 4 que em representen bastant: la vergonya de la infantesa, la tristesa de l'adolescència i la joventut, l'ansietat de l'edat adulta i l'alegria, que és l'aspiració diària.

Amb Vergonya ja em vaig adonar que Kalu Crochet no deixa res a l'atzar: tots els procediments i els detalls estan explicats amb precisió mil·limétrica, des d'on ha d'anar cada ble de cabell fins als plecs dels pantalons. Les vambes en particular són una obra d'enginyeria i m'encanta com queda la dessuadora. L'única crítica que tinc al patró són les dimensions: més de 30 cm d'alçada! Per sort, la resta de personatges són més petits però igual de meravellosos.

La següent va ser Tristesa. Potser el patró ja no em va sorprendre tant, però s'ha de reconèixer que la construcció del jersei és molt original. Llàstima que la cabellera m'ha quedat una mica escassa. Capítol a part mereixen les ulleres. En vaig comprar unes a Aliexpress que van resultar ser massa petites. Així que vaig haver de recórrer al filferro i a la pintura en esprai.

Ansietat em va provocar una mica d'ansietat, valgui la redundància. Aquests cabells sintètics per a nines, que també vaig comprar a Aliexpress, van fer la seva funció en la sessió de fotos. Però he de buscar una alternativa –segurament netejapipes– per vendre aquest amigurumi, ja que ni la silicona líquida aconsegueix mantenir aquest plomall indemne. Això sí, la construcció de la boca i dels ulls és també una obra d'enginyeria en la qual tot encaixa a la perfecció.

L'últim amigurumi inspirat en Del revés va ser Alegria, que és el que té un disseny més convencional. Potser per això també és la més fàcil de tots. Però no et confiïs: aquests cabells a la garçon tenen una bona estona de feina tant per teixir com per col·locar correctament i cosir.

I fins aquí les emocions que he escollit de Del revés. I tu, quines hauries triat?