Absències i amigurumis

No entraré en detalls de per què publico un divendres 8 de novembre quan el meu dia habitual per publicar al blog és el dilluns. Tampoc m'embrancaré en disquisicions sobre la mort, l'ànima i els esperits. Només amb això ja intuiràs que necessitava representar una absència que, dos anys després, sento encara present. I aquest àngel de la dissenyadora alemanya Die Masche mit Herz –que ve a dir el punt amb cor– em va semblar una bona opció.

És un patró senzill que no té cap secret. Només cal una mica de traça per brodar els ulls i aquest cor, que és la cirereta del pastís. També et farà falta un fil de fantasia efecte peluix per al cabell.

Capítol a part mereixen les ales. D'entrada l'arquitectura em va semblar molt original, però un cop cosides la veritat és que són poc rígides. A més, tal com estan construïdes, una sempre queda més curta que l'altra.

Però el resultat de tot plegat és un àngel tendre i amorós, tal com m'imagino que em mira des d'allà on sigui...

El fascinant Día de Muertos

No soc gaire de Halloween, com segur que ja he comentat altres anys, i la castanyada és bastant avorrida, almenys pel que fa a dissenys amigurumi. En canvi, em fascina el Día de Muertos, la tradició mexicana que no fa de la mort un tabú i que celebra el record dels que ja no hi són per damunt de l'oblit.

No he fet mai un altar –tot i que he de reconèixer que m'ha passat pel cap– però entre flors de cempasúchil, calaveres de sucre i papel picado de colors, imagino perfectament aquest divertit esquelet de Valentin Carlettini.

El disseny és una fabulosa obra d'enginyeria, des de la calavera i la pelvis fins a les flors passant per les cames i els braços. A més, inclou diverses possibilitats: pots fer l'esquelet sencer o només una calavera i decorar-la o no a l'estil de la Catrina del Día de Muertos.

Evidentment una de les claus del patró és el que Valentin Carlettini anomena l'ànima: aquesta peça base de color lila que permet teixir les costelles amb punts invisibles i brodar les vèrtebres. Llàstima que no tenia una cartolina per al fons de la foto més semblant al meu Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM en el color 4197. Com has pogut comprovar, en el meu cas el joc visual és una mica potiner.

Si tens memòria, potser recordes aquestes flors de cempasúchil –molt aconseguides però falses– que ja em van servir d'atrezzo fa força anys per presentar-te una calavera dissenyada per Lanas y ovillos.

I tu també reutilitzes l'atrezzo de les teves fotos? I el més important, et fascina tant com a mi el Día de Muertos?

De personatges, armadillos i colors

Reconeixes aquest personatge? És en Tuk Tuk, el millor amic de la protagonista de Raya i l'últim drac, una pel·lícula que la factoria Disney va estrenar el 2021. En Tuk Tuk és un animal híbrid, meitat porquet de Sant Antoni –cochinilla en castellà– i meitat armadillo. Si te'n recordes, fa temps que vaig darrere d'un patró per teixir un armadillo i quan vaig descobrir aquest disseny de Loopy Pattern Design –AmiLandia Patterns a Etsy– em vaig entusiasmar. Tant era que fos mig insecte o un personatge de Disney.

I la veritat és que el patró no em va decebre en absolut. És una autèntica obra d'enginyeria molt i molt original en la qual tot encaixa a la perfecció i, a més, sense grans dificultats. Què més es pot demanar?

Evidentment, el més destacable és la tècnica per fer la closca, molt més fàcil del que sembla. Està formada per 8 peces i, encara que sembli mentida, no s'ha de cosir res. En la meva versió, alguna cosa va fallar perquè la closca d'en Tuk Tuk no s'acaba de tancar però el resultat final continua sent genial.

Pel que fa als colors em vaig apartar una mica de l'orginal, entre altres coses condicionada pel meu stash. En concret vaig combinar dos tons de rosa que m'encanten del Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM –el 4121 i el 4166– i vaig fer els detalls de la closca amb una resta de Keops en un color descatalogat però per a mi imprescindible: el 117. Un cop acabat aquest amigurumi ja no me'n queda gens. Així que, senyores de Valeria Lanas, reconsiderin la seva decisió, si us plau.

I a tu, t'ha agradat aquesta versió d'armadillo de Disney? I el més important, quin dels teus colors preferits han deixat de fabricar?

Una altra parella Pixar

Després d'en Wall-e i l'Eva, havia promès una altra parella de l'estudi d'animació Pixar i vet-la aquí: són en Woody i la Jessie de Toy Story, versionats per Hidarikiki Crochet. 

Els patrons –per cert gratuïts– d'aquesta dissenyadora andalusa que es presenta com a ganxetaire esquerrana i que fa honor a la presentació perquè inclou indicacions específiques per a aquest col·lectiu –una reivindicació pendent en el món amigurumi– són senzillament genials. Peeeeerò... això no vol dir que no hi hagi fet modificacions.

Com sempre, el problema principal són les dimensions. I no és només que jo continuï tossuda amb el meu Cotton Nature 3.5 i el meu ganxet de 2,5 mm, tot i que la dissenyador recomana un ganxet de 2 mm. Això, en tot cas, explica que el seu Woody faci 17 cm d'alçada i el meu 10 cm més. El que no s'explica és que en la proposta original el cap tingui un diàmetre de 68 punts baixos i que jo l'hagi hagut de reduir a 54 perquè era absolutament desproporcionat respecte del cos i també respecte dels ulls de 12 mm –habitualment no en tinc pas de més grossos–. Curiosament el barret de cowboy, per al qual vaig seguir fil per randa les indicacions del patró, li va fins i tot just.

A conseqüència d'aquest canvi, vaig haver d'ajustar el cabell, és clar, però pel que fa a la resta insisteixo que el patró és genial. Per exemple, m'agrada molt l'arquitectura de les botes i també la forma del barret, en el qual per cert per primera vegada me'n vaig sortir amb el crab stitch, que mai havia aconseguit entendre.

Amb la Jessie, ja tenia clar quina era la proporció adequada del cap i també tenia clar que la tècnica d'acabar el coll en una mena de tub per introduir-lo al cap no és suficient per donar estabilitat a l'amigurumi sense el socorregut pal de fusta. El que també vaig modificar va ser el cabell. Carmen Lago proposa posar un per un més de 40 brins de fil per fer després la trena, però estaràs d'acord amb mi que fer tres tires de punts baixos per després trenar-les requereix molt menys temps i dona també un bon resultat.

El personatge de la Jessie també em va donar algun maldecap amb la camisa. No va ser fàcil unir els braços al cos amb el tapestry pel mig i hi havia detalls que no em convencien, com la franja vermella, els brodats o els punys. En canvi, les chaparreras de pell de vaca han quedat prou bé pintades amb un retolador amb base d'alcohol, igual que l'armilla d'en Woody.

Sigui com sigui, m'encanten aquests dos grans amics de la gran pantalla. Yee-haw!

Tota cuca viu, encara

Almenys en aquestes latituds encara no s'ha acabat l'estiu metereològic, tot i que no és un setembre tan abrusador com altres anys, i per tant encara és temps de cuques i bestioles de tota mena, com aquesta eruga, convertida en un sonall per Dudefsworld.

Feia temps que volia teixir aquest sonall que va triomfar a Instagram un parell d'anys enrere –fins i tot diria que va suposar el llançament d'aquesta dissenyadora turca–. M'hi resistia perquè una col·lega ganxetaire que sap que no m'agraden els amigurumis sobredimensionats em va advertir de la mida. Però al final m'hi vaig llançar. I sí, ratifico que és un sonall enorme, no apte per a la meva anella de 70 mm de diàmetre. Així que va tocar fer-ne una adaptació, amb la qual vaig passar de les 52 fileres d'un diàmetre màxim de 42 punts baixos del disseny original a les 33 fileres d'un diàmetre màxim de 24 punts baixos. Déu-n'hi-do!

També vaig fer modificacions en la fulla, que jo he teixit d'una sola peça. Qualsevol cosa per no haver de cosir tres peces minúscules, com proposa Kezban Ermiş.

Sigui com sigui és un sonall molt divertit amb el qual podràs deixar volar la teva creativitat per jugar amb els colors.

I tu, com portes el final de l'estiu?

Wall-e i Eva, en versió amigurumi

Wall-e és una meravellosa pel·lícula d'animació de Pixar estrenada l'any 2008 que segur que coneixes. En Wall-e és un robot encarregat de la neteja del planeta Terra, on viu amb l'única companyia d'una panerola, després de ser devastat i abandonat pels humans. El solitari Wall-e coneix l'Eva quan aquest altre robot és enviat a la Terra per investigar si hi ha indicis de vida. Evidentment, el Wall-e i l'Eva s'enamoren perdudament i aquí comença l'aventura.

A diferència d'altres films de Pixar com Monstres, SA o Del revés, Wall-e no ha impactat gaire en el món del disseny amigurumi. Per això, quan vaig descobrir els patrons de Lhylaraña per teixir aquests dos personatges, ho vaig tenir clar.

El patró d'aquesta dissenyadora peruana relativament novella però amb mil i un personatges amigurumi –des de Popeye fins a Coraline passant per Freddie Mercury– és espectacular i inclou una pila d'indicacions, fotos i fins i tot les plantilles de les peces de feltre. Sort d'això, perquè com et pots imaginar en Wall-e és un disseny d'enginyeria i es necessita més traça a fer manualitats que amb el ganxet. Aquí tens la llista de material per si t'hi animes: feltre, goma eva, cola, filferro i pasta per modelar. Però també tindràs feina amb el fil i el ganxet: més de 20 peces per a un amigurumi de tot just 12 cm d'alçada.

Per sort, el personatge de l'Eva és molt més senzill. Això sí, en lloc de fer un cap de 72 punts baixos de diàmetre, que resultava bastant desproporcionat en relació amb en Wall-e, jo el vaig fer de 60 punts baixos.

A més, el patró de Lhylaraña inclou les indicacions per fer la bota amb la planta, la tapa d'un cubell d'escombraries, una garlanda de llums de Nadal i en Hal, la panerola amiga d'en Wall-e. D'entre tots aquests complements, jo vaig optar per la bota, tot i que en vaig simplificar el disseny, tal com havia fet ja amb els braços. Tot per evitar cosir peces minúscules com les dues fulles a la tija o els dos dits al braç del robot.

Com has pogut comprovar, torno a la rutina amb dissenys complicats amb els quals m'agrada enredar-me de tant en tant. D'aquí a unes setmanes torno amb una altra parella de personatges Pixar. No te'ls perdis!

D'animals estranys

En la meva col·lecció de fauna amigurumi falten encara alguns animals: el lèmur, la serp, l'estruç, l'armadillo, el cangur, el pelicà... Només cal que trobi el patró adequat o la inspiració per dissenyar-lo. El que ja no falta, gràcies a aquest disseny de My Crochet Wonders, és la capibara.

La capibara o carpincho és un rosegador natiu de l'Amèrica del Sud que viu a prop de l'aigua, ja siguin rius, llacs, aiguamolls o manglars. Amb aquest aire indolent i aquest cos rodanxó, no és estrany que les capibares protagonitzin tot de mems a Instagram o TikTok.

I crec que el disseny de My Crochet Wonders ha sabut captar l'essència d'aquest adorable animal amb un patró senzill en què resulten clau la forma del cap, el musell i les peülles. Això sí: esculpir els ulls i brodar les celles marquen la diferència respecte de la capibara original de la Marina Chuchkalova.

Estic particularment contenta del resultat d'esculpir els ulls. Pot ser que per fi hagi trobat el sistema que funciona: fer-ho amb els ulls de seguretat col·locats i el cap enllestit, tot al contrari dels meus experiments fins al moment.

El patró de My Crochet Wonders inclou també les indicacions per fer una disfressa de conilleta Playboy per a la capibara. Com que no entenc la relació entre Playboy i les capibares, jo vaig optar per l'armilla.

I tu, quin estrany animal creus que hauria de fer en versió amigurumi?

No tanquem per vacances

Ja et vaig avançar que el meu ganxet no fa vacances i que, per tant, el blog tampoc. Aquest agost tinc previstes dues publicacions. La primera és aquest tendre elefant de Mis & Spolka. 

Això sí, també et vaig avançar que potser no escriuria gaire. No tinc ni temps ni ganes. Però també és veritat que, quan un patró és tan genial com aquest –en anteriors ocasions ja m'he declarat fan total d'aquesta dissenyadora polonesa–, no em puc allargar pas gaire.

Sens dubte, el millor d'aquest patró són les orelles, que em semblen molt divertides i originals.

Sí que he de reconèixer que no he aconseguit l'expressió de l'elefant de Mis & Spolka. Potser és per la meva poca traça a esculpir els ulls o potser és perquè he descartat les galtetes rosades...

Tampoc t'estranyarà saber que he hagut de fer modificacions en els pantalons. Això de les talles és tan polèmic amb els amigurumis com amb les persones... Ah! I també he fet la boina una miqueta més grossa, per una senzilla qüestió de gust personal.

Tu segueix gaudint de les vacances, però torna abans de setembre. T'asseguro que et sorprendré amb un altre animal amigurumi...

Poc a dir

M'ha costat trobar el moment de posar-me davant de l'ordinador. Deuen ser les vacances i les ganes de desconnectar... Però aquest cérvol mereixia una presentació en societat com cal. És un disseny d'El rincón de Ale que, amb els seus complements tribals, fa temps que esperava a la meva llista de projectes pendents.

I no és que no tingui ganes d'escriure, que també, però ben poc puc dir d'aquest amigurumi. Clàssic i senzill, el patró és de 10. Evidentment, el toc original és la cinta amb la ploma i els brodats, per als quals no m'he allunyat gaire de la proposta original: carabassa suau, verd menta i groc ou.

Malgrat les poques ganes d'escriure, el que no he perdut són les ganes de fer ganxet. Així que el blog no tanca per vacances a l'agost. El que no sé és si escriuré molt o poc...

Imprescindibles

En l'era en què ens comuniquem més per WhatsApp o per Instagram que en directe, resulten imprescindibles aquests simpàtics elements que representen una emoció i que ens ajuden a expressar l'estat d'ànim de l'emissor o a matisar el to del missatge. Són tres emojis tan imprescindibles que no em vaig poder estar de fer realitat aquest patró gratuït de Day Dreaming Maker que pots trobar a Instagram.

Sí, emojis. I és que no és el mateix una emoticona que un emoji. Una emoticona està formada per símbols del teclat, com signes de puntuació o parèntesis, i produeixen resultats tan coneguts com aquest: ;) Però, amb la irrupció de WhatsApp i els telèfons intel·ligents, les emoticones semblen ja una mica antigues i en general optem pels emojis: divertits pictogrames que utilitzem per representar sobretot emocions humanes 🤗 però també qualsevol altra cosa, des d'un animal 🐞 fins a un cor 💔 passant per un taco mexicà 🌮 o una paella valenciana 🥘.  

I encara hi hauríem d'afegir els kaomojis, que són emoticones d'origen japonès, molt més complexes que les seves cosines occidentals, i que donen lloc a símbols com aquest: (*.*) 

També hi ha moltes teories sobre el significat dels diferents emojis –per exemple, tu quan utilitzes la flamenca 💃🏻 ?–, però almenys els tres emojis que proposa Day Dreaming Maker no admeten gaires dubtes.

Si m'he entretingut en aquesta dissertació, és perquè tenia poc a dir d'aquest patró gratuït. És fàcil i de la mida ideal per fer un clauer o un charm per a la motxilla. Ah! I la tècnica per fer el cor, que a mi sempre em queden com un bunyol, és ideal. 

I ara, explica'm: quin emoji no falta mai en els teus missatges?