I després de Nadal...

Sí, soc conscient que ja ha passat Nadal, però no podia pas presentar-te aquest Pare Noel en pijama i de relax abans de les dates clau en què s'acumula la feina: conduir el trineu, alimentar els rens, portar regals... Ara, quan ja ens podem dedicar a descansar uns dies, ell després de la nit de Nadal i jo després d'haver superat les trobades familiars, és el moment.

Encara no t'ho he dit: aquest pare Noel és un disseny de Dilek's Home que tenia en el punt de mira des de l'any passat i que m'ha encantat.

Com pots imaginar, és un patró bastant entretingut, especialment pels detalls, amb alguns dels quals m'he endut una bona sorpresa. 

Anem a pams. Si et fixes en l'original, les sabatilles de ren són bicolors. Cap problema. El jacquard i jo fa temps que ens avenim... Però ai, las! Dilek's Home no proposa treballar amb aquesta coneguda i alhora temuda tècnica tèxtil sinó pintar les sabatilles amb pintura acrílica. Sí, sí, com ho sents! Com pots comprovar, m'hi vaig negar rotundament i les sabatilles del meu Pare Noel són totalment marrons.

Capítol a part mereixen els bastons de caramel brodats. Em pensava descobrir un nou punt de brodat però vaig tenir goig sense alegria. Resulta que per aconseguir la clàssica espiral vermella i blanca aquesta dissenyadora turca utilitza el clàssic twine baker. És un recurs fàcil, és cert. El que no va ser tan fàcil va ser trobar aquest cordill en poc temps.

Deixant de banda aquests detalls, crec que una de les claus del disseny són les celles, el bigoti i especialment la barba, amb una arquitectura sorprenentment senzilla. Això sí, com em passa tot sovint vaig fer el cap una mica més petit per aconseguir que fos més proporcional tant a la barba com al cos. Ah! I vaig improvisar un nas, ja que la meva basta tècnica per fer punt rococó no m'hauria permès un nas amb aquest volum.

Per acabar, he de confessar que vaig fer la gorra una mica més curta, que el preu del meu fil de cotó no fa sinó pujar i en aquest amigurumi ja havia invertit gairebé un cabdell sencer.

I tu, també tens uns dies de descans després de Nadal?

Malgrat el canvi climàtic...

Malgrat el canvi climàtic, els ninots de neu continuen formant part de la iconografia nadalenca. I jo no m'he pogut resistir a aquest patró gratuït de Dos Marías y Un Juan.

És un amigurumi molt divertit en el qual només he trobat una pega. I és que aquesta dissenyadora de l'Uruguai proposa teixir-lo de baix a dalt. De baix a dalt? Ni parlar-ne! Potser soc jo però les disminucions mai queden tan polides com els augments. Així que va tocar llegir les instruccions al revés, cosa que no és tan fàcil com sembla.

Fora d'això, el patró és ideal: les sabates, els tres flocs de cabell, aquesta rialleta múrria i fins i tot aquest nas, que d'entrada no em convencia i que és força original.

Pel que fa a la bufanda, la proposta original és fer una cadeneta i després punts invisibles. Com que em semblava que passaria fred si finalment l'hivern es digna a fer acte de presència, primer vaig voler fer un i-cord, però no recordava gens la tècnica i no tenia ganes de començar a rebuscar tutorials de YouTube. Així que vaig optar per mitjos punts alts.

I tu, ja coneixes aquesta dissenyadora relativament novella que ja trepitja fort en el món del disseny amigurumi? I el més important, també esperes el fred amb candeletes?

Tot a punt?

És hora de començar a feinejar per tenir-ho tot a punt per Nadal. Més enllà dels àpats nadalencs, dels quals per sort no m'he de preocupar ja que el Sr. Descabdello és cuiner professional, la decoració és el primer que canvia a totes les cases per anunciar el Nadal. I jo enguany he optat per aquest gnom de Firefly Crochet.

És un patró molt divertit en què a la forma ovoidal de base s'incorporen tot de detalls com una gorra encasquetada fins al nas o unes clàssiques sabates de gnom que, això sí, vaig haver de modificar perquè eren massa grans.

La clau del disseny, és clar, és aquesta barba teixida amb loop stitch, que malgrat ser bastant entretingut per a una neòfita com jo és evident que funciona igual de bé per a cues d'esquirol que per a barbes de gnom.

Capítol a part mereixen les ratlles. D'una banda, m'ha encantat la senzilla tècnica per fer les ratlles grises en aquestes cames i aquests braços escanyolits. Quant a les ratlles de la gorra, no tenen cap secret però si ets observadora t'hauràs adonat que les del disseny original són només de dues fileres. En canvi, jo, per economia del temps i per una mica de TOC amb els canvis de color, sempre que el disseny ho permet les faig una mica més gruixudes.

I a tu t'agrada fer ratlles en els amigurumis? I el més important, ja ho tens tot a punt per Nadal?

Bellesa amigurumi

Si fa temps que em segueixes sabràs que soc una enamorada de tot tipus d'animals i especialment dels animals del bosc. Entre aquests, guineus i cérvols són els meus favorits. Així que no vaig poder resistir-me a aquesta bellesa dissenyada per Labada Crafts, anteriorment coneguda com Amigurumi by Guli.

Poc tinc a dir d'aquest meravellós patró en el qual tot encaixa a la perfecció: el jacquard, la forma del musell, els volantets...

Només he fet algunes modificacions en el vestit, com les mànigues més curtes i el coll menys exagerat. Ah! I he prescindit dels guants.

Pel que fa als colors no he arriscat gaire i he copiat la idea original d'aquesta dissenyadora turca: blau i aquest to entre groc i verd que jo anomeno Chartreuse.

Oi que és una bellesa?

Sobre mussols i tapestry

Ja saps que no soc una gran fan de Pica Pau. Reconec que ha marcat un abans i un després en el món del disseny amigurumi, però la publicació de tres llibres seguits en poc més de 5 anys, del 2017 al 2022, amb amigurumis grans, complexos i força similars en estil m'ha saturat. Per a mi, el millor és el primer Animal friends of Pica Pau. A partir d'aquí, el màrqueting va descobrir la gallina dels ous d'or i la va acabar matant. En realitat, en va matar la màgia. Estic segura que les vendes no han fet més que augmentar.

Tot això t'ho explico perquè em va sorprendre que aquest mussol de Pica Pau m'enamorés. És un disseny gratuït que pots trobar al web de Hobbii, una coneguda marca de fil i llana.

El patró és genial. Amb només 11 fileres de tapestry i una bona tria de colors pots aconseguir aquest efecte tan divertit. La resta no té gaires secrets.

Això sí, jo vaig fer alguns canvis en la boina i vaig descartar la bufanda per tal que el tapestry no perdés protagonisme.

I tu, formes part de l'exèrcit de fans de Pica Pau?

Terror amigurumi

He de confessar que no m'agraden les pel·lícules de terror. Però com que el meu últim amigurumi estava relacionat amb el cinema i aquesta setmana és Halloween, tot plegat m'ha portat a una nova associació d'idees –ganxet, cinema i terror– de la qual n'ha sortit aquest amigurumi de Dunaeva Toys o Amigurumi Universe a Etsy.

És un amigurumi inspirat en la pel·lícula It, basada en la novel·la homònima de Stephen King, i en dos dels seus personatges principals: en Pennywise, el pallasso malvat amb el globus vermell que al llarg de la pel·lícula vaticina els moments més terrorífics, i en Georgie, el nen amb impermeable groc que protagonitza l'escena inicial.

Tornant al ganxet, poc tinc a dir del patró de Dunaeva Toys. M'hi he divertit bastant fins que ha arribat l'hora de l'ensamblatge del globus. Ja em vaig preocupar de posar-hi poc cotó sintètic i de triar un filferro no excessivament fi, però tot i així la gravetat i la física imposen les seves lleis. A veure si aprenc d'una vegada a limitar-me al ganxet i no jugar a ser enginyera.

I tu, ja ho tens tot a punt per a Halloween? O et quedaràs a casa mirant una pel·lícula de terror?

Amélie, en versió amigurumi

Poca gent hi deu haver que no hagi vist Amélie, una pel·lícula francesa que combina fantasia i quotidianitat per explicar la història d'aquesta jove somiadora que decideix millorar la vida dels altres. Això, combinat amb una estètica inconfusible i la banda sonora de Yann Tiersen, ha convertit aquest film del 2001 en un clàssic modern.

No tenia cap intenció de fer una versió amigurumi del personatge d'Amélie Poulain. Malgrat que tot pot tenir una versió amigurumi, en el camp del cinema les propostes solen imitar-se als personatges d'animació. Però quan vaig ensopegar amb aquest disseny de la brasilera JP Crochê ho vaig tenir clar. 

El patró és molt correcte i incorpora alguns detalls originals, com les botes o les mànigues. Això sí, el cap de 54 punts de diàmetre era excessiu per a un cos de tot just 10 cm. Començo a sentir-me com una jívara del ganxet, especialitzada a reduir caps desproporcionats...

Del disseny original de JP Crochê, em feia mooolta peresa el cabell. La tècnica de fer mil i un blens i cosir-los al cap és avorrida i està molt vista. És clar que vaig haver de recórrer als blens per simular el característic tallat estil bob de l'Amélie, però per al serrell vaig optar per versionar el disseny de Mi Mundo Unicornio per al personatge de la Boo a Monstres SA. Amb tot plegat, he de reconèixer que el resultat final no m'entusiasma.

No et deu haver passat desapercebut que el patró de JP Crochê inclou el gnom viatger, protagonista de les fotos que el pare d'Amélie rep des de diversos llocs del món, des de San Francisco fins a Moscú passant per les piràmides d'Egipte, per animar-lo a sortir de casa. El disseny del gnom és molt divertit, tot i que –com no!– vaig haver d'ajustar el cap i el barret, i també improvisar un bigoti, per al qual suposo que per un descuit el patró no dona indicacions, a més de fer-li un nas rodonet, més propi d'un gnom com cal.

Capítol a part mereix el paraigua, també inclòs en el disseny de la Jacquelline Priscila. Em va sorprendre l'enginyós truc per aconseguir marcar les varetes i creia que seria la cirereta del pastís. Però, ai las! No comptava amb la dificultat per fer l'estructura de filferro. No me'n vaig sortir i vaig haver de descartar el paraigua, que encara tinc pendent de desfer en un racó. 

Malgrat el meu descontentament amb el personatge de l'Amélie i malgrat haver hagut de prescindir del paraigua, aquests dos personatges amb l'skyline de París al fons són un petit homenatge de ganxet a una pel·lícula que, com la ciutat que la inspira, mereix ser visitada almenys una vegada.

Ganxet de tardor

Tot i que en el procés he canviat de patró –ja m'ha tornat a passar que he hagut de descartar la tria inicial–, tenia clar que aquesta setmana el protagonista del blog havia de ser un esquirol i que havia d'ambientar-nos en la tan esperada tardor. Després del ja habitual fiasco –en aquest cas, una dissenyadora coreana poc coneguda– he recorregut a una de les meves dissenyadores de capçalera: Mis & Spolka.

I el resultat, com sempre, em sembla espectacular. Ni jacquard ni formes impossibles; només unes orelles originals, un volant al coll i un detall amb fil efecte peluix.

La cua també és espectacular, peeeerò... he de confessar que no és disseny de Mis & Spolka. Fixa't tu en les ironies del destí: a mig fer l'esquirol em vaig adonar que la tècnica per fer la cua era la mateixa que proposa la dissenyadora coreana, descartada, entre altres motius, per la cua. Aaarrrggghhh!

Evidentment tocava improvisar. I ràpid, perquè ja anava tard per publicar tant al blog com a Instagram. No sé com, em va venir al cap la cua de l'os formiguer de Little Aqua Girl que ja fa temps em va semblar original i divertida. Està feta amb loop stitch, la qual cosa em va obligar a recuperar el videotutorial de Canal crochet, que ja vaig haver de mirar i remirar per teixir la cua de l'os formiguer. I, malgrat que la foto no li fa justícia –prou feina vaig tenir amb les fulles i el meu reel a Instagram– crec que és la cirereta del pastís.

I tu, també esperaves la tardor amb candeletes?

Un robot amigurumi

Després de més de 10 anys fent ganxet, tinc clar que tot pot tenir la seva versió amigurumi. A la llista, però, em faltava un robot fins que vaig descobrir aquest disseny d'Inna Chi.

El patró és meravellós i m'ho he passat pipa en el procés de construcció d'aquest amigurumi, però un cop acabat és evident que no he aconseguit l'expressió del disseny original. Potser els ulls són massa petits, potser no hauria d'haver prescindit de les galtes rosades –que jo vaig optar per brodar– o potser no hauria d'haver posat unes làmines de goma eva per mantenir la quadratura del cap.

El jacquard, sortosament, no m'ha donat gaires maldecaps. Començo a habituar-me a fer punt baix en X –això sí, només quan és imprescindible– i no em treu la son que, malgrat el punt baix en X, la pantalla s'inclini lleugerament cap a la dreta.

Sigui com sigui, i si no el compares gaire amb la versió d'aquesta dissenyadora ucraïnesa que ja és una de les meves preferides, el resultat és un robot molt tendre i un amigurumi molt original.

De cavalls, alternatives i reels

Aquesta història, com la de la setmana passada, tampoc és nova. Has decidit teixir un amigurumi dels que fa temps que tens a la llista d'amigurumis pendents. Just abans de comprar-ne el patró, te'l mires del dret i del revés –cosa que recomano molt abans d'invertir en un patró prèmium, més encara si no has fet cap amigurumi d'aquella dissenyadora– fins que de sobte decideixes que l'arquitectura de l'amigurumi no et convenç. Potser escarmentada per alguns fiascos, al final vaig decidir buscar una alternativa. Amb més de 180 amigurumis a la llista de pendents, això no és cap problema. 

I finalment, el que havia de ser una tortuga marina es va convertir en aquest cavall de One & Two Company.

Com sempre dic, els dissenys de la Carolina Guzmán són tota una garantia, malgrat les seves peculiaritats, com no comptabilitzar l'anell màgic d'inici com una filera. Per fer-te quatre números, té gairebé 500 dissenys a Ravelry, acumula més de 130.000 vendes només a Etsy i amb aquest jo he fet ja 9 amigurumis de la marca One & Two Company.

Alguns dels encerts d'aquest patró són la crinera i la cua –la Carolina Guzmán té l'habilitat de fer fàcil el que és difícil–, l'arquitectura del cos i les indicacions per al jacquard. Sobre aquestes últimes, em va sorprendre la vaguetat, ja que el patró només especifica quants punts de cada color hi ha d'haver en cada filera, però no el lloc exacte. Malgrat la sorpresa inicial, un cop a la feina aquest mètode em va semblar una gran idea ja que sovint s'han de fer alguns ajustos en el jacquard, segons si fas punt en V o punt en X, segons la tensió...

Capítol a part mereix el problema de l'estabilitat en aquest divertit cavall amigurumi. Algú amb poca experiència podria pensar que, amb aquest disseny quadrúpede, el cavall es pot mantenir dret, però res més lluny de la realitat. I és que cal tenir en compte el pes del cap, que desequilibra completament les quatre potes. 

Després de diversos experiments anteriors, en aquesta ocasió vaig voler fer cas dels consells de la Carolina Guzmán i vaig comprar pèl·lets de plàstic especials per a peluixos i nines. Com a resultat, el Sr. Amazon s'ha embutxacat 16 euros i el meu cavall pot mantenir-se uns minuts dret amb una mica de traça, però he de reconèixer que els pèl·lets, i en vaig posar tants com vaig poder, no són la panacea.

Això sí, va ser suficient per fer una sessió de fotos i fins i tot un reel d'Instagram amb una barroera tècnica de stop motion. L'has vist?