Descobertes amigurumi

Després de la guineu de Melealine i el pescador de Sihirli Halka, continuo descobrint noves dissenyadores. Avui és el torn de Sarah's Hooks and Loops i un dels seus dissenys més icònics: l'ossa Tilly.

El patró és genial, amb tècniques que desconeixia en la construcció del vestit o l'arquitectura del cos. I és que personalment m'encanta descobrir dissenyadores amb noves maneres de fer. 

Malgrat tot, he de reconèixer que, en els primers estadis del procés, el disseny no prometia gaire: unes formes bastant clàssiques i un marró massa fosc, almenys en comparació amb la versió original de l'ossa Tilly. Però els detalls fan la diferència: els brodats, el jacquard de les orelles i sobretot l'outfit són clau.

No em va agradar gaire utilitzar un ganxet més gran –ara no recordo si era de 3 o de 3,5 mm– per fer les botes. Fins i tot a la foto és evident que el teixit no queda tan atapeït com cal en un amigurumi. Però és veritat que les botes encaixen a la perfecció.

Capítol a part mereix la bufanda. Vaig estar a punt de descartar-la, com sí que vaig fer amb el llaç del cap i les floretes de les botes –i és que tot plegat era massa carrincló per a mi–, però sortosament entre la bufanda i el llaç vaig optar per la primera. Si t'hi fixes, té una textura meravellosa que s'aconsegueix combinant un punt invisible amb un mig punt alt. Tan fàcil com això!

Pel que fa als colors, tenia clar que havia de mantenir el groc per a les botes i això em va fer dubtar molt a l'hora d'escollir la resta de colors. Al final, no em desagrada la combinació, bastant sòbria i, per tant, fidel al meu estil.

Si descobrir la Tilly ha sigut una sorpresa per a tu, no et pots perdre un altre dels patrons de Sarah's Hooks and Loops: l'os Ollie, amb botes vermelles, samarreta de ratlles i pantalons de peto.

I tu, quina descoberta has fet darrerament en el món amigurumi?

Amigurumis per a adults

Qui diu que els amigurumis són només per a la canalla? En el món del disseny amigurumi hi ha de tot, des de vulves de ganxet amb finalitats didàctiques fins a representacions de mil i una personalitats de la ciència i la cultura, com Jane Austen, Albert Einstein, Florence Nightingale o Salvador Dalí. Aquesta publicació no tracta ni de l'anatomia humana ni de les grans figures de la història, però tampoc és un amigurumi infantil sinó aquest pescador de Sihirli Halka que fa molt que era a la meva llista d'amigurumis pendents.

He de reconèixer que he dedicat moltes hores a aquest pescador. D'una banda. les sabates, els pantalons i el jersei són peces independents. I, d'altra banda, cal tenir en compte que hi ha molts detalls: des de les 13 peces per a la barba i les celles fins al tapestry del jersei.

El patró d'aquesta dissenyadora turca té grans encerts, però és cert que hi he fet diversos canvis, com simplificar el tapestry o ajustar la gorra. El més important és que entre les dues cames he teixit només 3 cadenetes i no 6 com indica el patró. La proposta original em semblava una exageració i, curiosament, malgrat el canvi, els pantalons li van a mida. 

Ja he comentat altres vegades que no m'agrada gens la tècnica de teixir una mena de tub per introduir-lo al cap i donar-li estabilitat. Així que un cop més he optat per la tècnica tradicional de cosir el cap al cos. I com que no he fet cas de les indicacions de Sihirli Halka per col·locar els ulls a una distància de només 4 punts, la fesomia del meu pescador és força diferent de l'original.

El patró inclou les instruccions per fer un cubell de ganxet però jo he optat per un atrezzo més realista. I com que no he pogut anar al port a fer la sessió de fotos amb unes xarxes de fons, com tenia previst, he improvisat aquesta canya de pescar amb una broqueta, un cabdell d'Anchor Freccia i un ganxet d'1,5 mm.

I tu, creus que els amigurumis només són per a la canalla?

Fred, jacquard i costures

Res millor en ple hivern que dormir arraulit en una manta. Tot i que en aquestes latituds, com sempre explico, el fred és poc intens, no em vaig poder resistir a aquesta petita guineu de Melealine.

És un patró molt senzill. Fins i tot el jacquard de la cua, amb només tres fileres, és apte per a principiants en aquesta tècnica a la qual tenen aversió moltes ganxetaires expertes.  

A més, cap i cos són d'una sola peça i no cal ni cosir les potes. Segurament aquesta és la construcció ideal per a les que odieu cosir, però a mi no m'acaba de convèncer. I és que, quan no cuso el cap i el cos, la transició fa un efecte estrany i el cap no és perfectament esfèric. Així que la bufanda, que d'entrada em feia peresa però que amb la tècnica de Melealine m'encanta, es va convertir en imprescindible.

Per rematar la guineu, uns ullets somnolents brodats, que són la marca de la casa de Melealine.

I tu, què és el que més odies? El fred, el jacquard o cosir?

Bon any nou!

Estem a punt a punt de començar un nou any. Després dels últims, una mica accidentats, desitjo que el 2025 sigui tant per a tu com per a mi un any meravellós. I per conjurar la bona fortuna et porto aquesta branqueta de vesc, un disseny gratuït de Lalylala.

Com ja t'he avançat, el vesc era per als celtes un amulet de la bona sort i es penjava a les portes de les cases per allunyar-ne els mals esperits. La tradició de fer-se un petó sota el vesc ja és més pròpia de les pel·lícules romanticones de Hollywood. I en el que hi ha divisió d'opinions és en si el vesc de l'any anterior s'ha de cremar per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o per Sant Joan. Sigui com sigui, no està de més intentar tenir la fortuna de cara.

Sobre el patró, poc tinc a dir. És força senzill i la baia en punts alts té un acabat molt original. Gairebé es triga més a amagar els fils –que avorrit!– que a teixir aquest detall nadalenc. Un cop acabada la branqueta, només cal posar-hi un llaç i enviar-la amb els millors desitjos a família i amics.

Bon any nou!

Il·lusió nadalenca

El Nadal és una època de l'any que genera emocions contrastades. Ens entusiasma anticipar els llums, la decoració, els regals, els menús... Però quan finalment arriben els dies assenyalats ens adonem, com he sentit dir a no recordo qui, que no som tan feliços com la resta, ni la nostra família és com la dels anuncis, ni tenim més amics que els que es poden comptar amb els dits, ni per descomptat ens ha tocat la loteria... Suposo que per això, passades les festes, sempre tenim una sensació de buidor. I malgrat tot, any rere any, repetim els mateixos rituals amb la mateixa il·lusió. 

Un d'aquests rituals és decorar la casa amb els elements de l'imaginari col·lectiu que no tenen res a veure amb la flora, la fauna i el clima d'una ciutat mitjana del prelitoral Mediterrani: ninots de neu, cérvols, fulles de grèvol... Però és que no m'he pogut resistir, en aquest entusiasme previ al Nadal, a aquest disseny de Funny Hook Design.

És un patró molt original i sense grans dificultats, fora dels mitjons –sort que només són 4 fileres– i dels pantalons de quadres, als quals vaig haver de renunciar perquè amb punt baix en V no era factible brodar en línia recta. 

Crec que l'altra clau del patró és el somriure. Res que no puguis aconseguir encara que no sigui a la primera sinó, com em va passar a mi, després de dues o tres provatures. Ja se sap que per brodar l'assaig-error és essencial...

I dit i fet, el Nadal ja és aquí. Tu també l'esperes amb il·lusió i el vius amb certa tristesa? 

Una família de cérvols

Amb més de 450 entrades al blog, és difícil fer càlculs però crec que el cérvol, darrere de guineus, conills, gats i ossos, és un dels meus animals preferits. Si no ho fos, segur que també entendries que m'hagi robat el cor aquesta família de cérvols, un disseny de Handmade by Halime.

No et negaré que he invertit molt de temps a fer tres exemplars de cérvol, tot i que un dels tres és més petit que els altres, però per sort el patró és absolutament fabulós. Si no ho recordo malament, és la primera vegada que em trobo un disseny amb jacquard teixit amb punt baix en V. I només això ja és un punt a favor de Halime Özel.

També em va sorprendre l'estabilitat dels cérvols. Si no t'excedeixes amb el cotó sintètic –com em va passar a mi, per un excés de confiança, amb el segon que vaig teixir– els tres cérvols se sostenen drets, malgrat que, segons la llei de la gravetat, un amigurumi amb aquest coll i aquest cap s'hauria d'abalançar endavant. Crec que la clau no són ni el coll ni el cap, sinó la construcció del cos. Sigui com sigui, t'asseguro que el disseny és una autèntica obra d'enginyeria.

Pel que fa a la sessió de fotos, no va ser fàcil encabir tota la família en una foto 1x1 i ja no em vaig entretenir a fer fotos individuals. Això sí, no hi podia faltar l'ambientació nadalenca. I és que no sé per què sempre relaciono els cérvols amb la tardor i el Nadal.

Ah! M'oblidava de dir que per a la meva família de cérvols he estrenat una de les novetats en la carta de colors del fil Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM: és el color camel, amb el codi 4243. Amb aquest i el verd molsa amb el codi 4244 ja són 52 els colors d'aquest meravellós fil que t'asseguro que marca la diferència. I que consti que no tinc comissió! 

Freddie Mercury, en versió amigurumi

Tal dia com avui, el 1991, moria Freddie Mercury, veu i líder de Queen, una banda que va marcar un abans i un després en la música rock. T'agradin més o menys la seva música i el seu carisma, segur que saps taral·lejar alguns dels seus èxits. Però si n'ets fan, segur que no et podràs resistir a aquest disseny de Ginansilyo ni Marya.

Aquesta és la versió mini que, segons la dissenyadora, amb un ganxet de 2,5 mm farà uns 10 cm d'alçada, però en el meu cas arriba fins als 16 cm. Ginansilyo ni Marya també té a la venda un altre patró per teixir un Freddie Mercury que segons l'anunci farà 22 cm d'alçada. Si fem una regla de tres, aquesta altra versió podria enfilar-se fins als 35 cm.

Per a mi, la versió mini que no és tan mini és ideal, tot i que he fet diversos ajustaments aquí i allà. Quant a l'outfit, el meu Freddie Mercury va sense la samarreta imperi i per als detalls en blanc de la capa d'ermini i la corona he fet servir una resta del fil de fantasia efecte peluix que li dona més distinció reial.

I si no t'agrada el vestit de reina amb què Freddie Mercury acabava tots els concerts de l'última gira de Queen, el 1986, aquesta dissenyadora filipina proposa dos outfits més: l'un amb la icònica caçadora de color groc que forma part de la memòria col·lectiva i l'altre, que jo personalment no recordo, amb pantalons vermells i samarreta de ratlles. En canvi, he trobat a faltar els texans clars i la samarreta imperi blanca de l'èpica actuació de Queen al concert Live Aid a Londres el 1985.

I tu, ets tan fan de Freddie Mercury com per fer-ne una versió amigurumi?

Absències i amigurumis

No entraré en detalls de per què publico un divendres 8 de novembre quan el meu dia habitual per publicar al blog és el dilluns. Tampoc m'embrancaré en disquisicions sobre la mort, l'ànima i els esperits. Només amb això ja intuiràs que necessitava representar una absència que, dos anys després, sento encara present. I aquest àngel de la dissenyadora alemanya Die Masche mit Herz –que ve a dir el punt amb cor– em va semblar una bona opció.

És un patró senzill que no té cap secret. Només cal una mica de traça per brodar els ulls i aquest cor, que és la cirereta del pastís. També et farà falta un fil de fantasia efecte peluix per al cabell.

Capítol a part mereixen les ales. D'entrada l'arquitectura em va semblar molt original, però un cop cosides la veritat és que són poc rígides. A més, tal com estan construïdes, una sempre queda més curta que l'altra.

Però el resultat de tot plegat és un àngel tendre i amorós, tal com m'imagino que em mira des d'allà on sigui...

El fascinant Día de Muertos

No soc gaire de Halloween, com segur que ja he comentat altres anys, i la castanyada és bastant avorrida, almenys pel que fa a dissenys amigurumi. En canvi, em fascina el Día de Muertos, la tradició mexicana que no fa de la mort un tabú i que celebra el record dels que ja no hi són per damunt de l'oblit.

No he fet mai un altar –tot i que he de reconèixer que m'ha passat pel cap– però entre flors de cempasúchil, calaveres de sucre i papel picado de colors, imagino perfectament aquest divertit esquelet de Valentin Carlettini.

El disseny és una fabulosa obra d'enginyeria, des de la calavera i la pelvis fins a les flors passant per les cames i els braços. A més, inclou diverses possibilitats: pots fer l'esquelet sencer o només una calavera i decorar-la o no a l'estil de la Catrina del Día de Muertos.

Evidentment una de les claus del patró és el que Valentin Carlettini anomena l'ànima: aquesta peça base de color lila que permet teixir les costelles amb punts invisibles i brodar les vèrtebres. Llàstima que no tenia una cartolina per al fons de la foto més semblant al meu Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM en el color 4197. Com has pogut comprovar, en el meu cas el joc visual és una mica potiner.

Si tens memòria, potser recordes aquestes flors de cempasúchil –molt aconseguides però falses– que ja em van servir d'atrezzo fa força anys per presentar-te una calavera dissenyada per Lanas y ovillos.

I tu també reutilitzes l'atrezzo de les teves fotos? I el més important, et fascina tant com a mi el Día de Muertos?

De personatges, armadillos i colors

Reconeixes aquest personatge? És en Tuk Tuk, el millor amic de la protagonista de Raya i l'últim drac, una pel·lícula que la factoria Disney va estrenar el 2021. En Tuk Tuk és un animal híbrid, meitat porquet de Sant Antoni –cochinilla en castellà– i meitat armadillo. Si te'n recordes, fa temps que vaig darrere d'un patró per teixir un armadillo i quan vaig descobrir aquest disseny de Loopy Pattern Design –AmiLandia Patterns a Etsy– em vaig entusiasmar. Tant era que fos mig insecte o un personatge de Disney.

I la veritat és que el patró no em va decebre en absolut. És una autèntica obra d'enginyeria molt i molt original en la qual tot encaixa a la perfecció i, a més, sense grans dificultats. Què més es pot demanar?

Evidentment, el més destacable és la tècnica per fer la closca, molt més fàcil del que sembla. Està formada per 8 peces i, encara que sembli mentida, no s'ha de cosir res. En la meva versió, alguna cosa va fallar perquè la closca d'en Tuk Tuk no s'acaba de tancar però el resultat final continua sent genial.

Pel que fa als colors em vaig apartar una mica de l'orginal, entre altres coses condicionada pel meu stash. En concret vaig combinar dos tons de rosa que m'encanten del Cotton Nature 3.5 d'Hilaturas LM –el 4121 i el 4166– i vaig fer els detalls de la closca amb una resta de Keops en un color descatalogat però per a mi imprescindible: el 117. Un cop acabat aquest amigurumi ja no me'n queda gens. Així que, senyores de Valeria Lanas, reconsiderin la seva decisió, si us plau.

I a tu, t'ha agradat aquesta versió d'armadillo de Disney? I el més important, quin dels teus colors preferits han deixat de fabricar?