D'aneguets, peluixos i al·lèrgies

En quin moment una persona deixa enrere la infantesa? M'ho pregunto perquè l'altre dia la meva neboda, la Ruth, que té 15 anys, em va dir que no entenia què feia un aneguet amb un osset de peluix. 

Justament ella, que sempre ha sigut bastant infantil, que fins fa no res encara arrossegava un peluix de quan era petita, que té tota una col·lecció d'amigurumis... Suposo que això de mirar-se les coses amb ulls d'adult és una fase més de l'adolescència... És aquell  moment en què abominem de tot el que ha format part de la nostra infantesa. En el meu cas aquesta fase va venir fins i tot agreujada per una joventut en ple moviment grunge –sí, sí, ja tenim una edat–, la qual cosa em portava a detestar qualsevol cosa bonica. El color rosa, els unicorns i el washi tape m'haurien provocat com a mínim al·lèrgia. I encara queda una rèmora de tot allò, però la veritat és que aficionar-me al ganxet i als projectes craft m'ha reconciliat amb les coses boniques. 

Per exemple, quan vaig veure aquest aneguet amb el seu osset de peluix no m'hi vaig poder resistir. És un disseny de Little Aqua Girl, tot i que la seva botiga a Etsy es diu The Little Hook Crochet. I és un disseny impecable, al qual no tinc absolutament cap crítica. I a més el preu és supercompetitiu, ja que la majoria de patrons d'aquesta dissenyadora australiana estan al voltant dels 3 euros, quan altres dissenyadores, i no pas les més reconegudes, cobren fins a 7 euros per un patró sense cap disseny gràfic i amb poques fotos del procés.

Només tinc una crítica, però a mi mateixa. I és que vaig fer el peluix amb el mateix fil que l'aneguet i, per tant, em va quedar un pèl més gros del que hauria volgut.

Sigui com sigui, el resultat és adorable. I segur que, d'aquí a uns anys, la Ruth també es reconciliarà amb la seva infantesa i amb les coses boniques.