Em vaig encapritxar del Sr. i la Sra. Carabassa per desitjar-te una bona tardor, tant és si celebres la castanyada, Halloween o el Día de Muertos. Però de poc que no me'n desdic perquè aquest divertit disseny de Sasha Koffer m'ha donat més d'un maldecap.
Com segurament has intuït, les carabasses estan construïdes a partir d'una peça teixida en fileres i no amb la tècnica amigurumi. Doncs a la filera 2 ja vaig ensopegar amb el primer problema. I és que em vaig veure incapaç de fer el que indica el patró: teixir més de 50 fileres de punts invisibles a la baga del darrere, és a dir, slip stiches in back loops. Potser amb temps i moooolta paciència ho hauria pogut fer, però vaig pensar que si no em divertia i més aviat m'estressava no valia la pena.
Així que vaig tirar pel dret i vaig seguir teixint en back loops però no pas amb punts invisibles sinó amb punts baixos. Això, evidentment, afecta les dimensions de la peça perquè el punt invisible és molt menys voluminós. Però per sort Sasha Koffer fa constar en el patró la dimensió final que ha de tenir cada peça i només calia fer una regla de tres. Qui ens havia de dir que les matemàtiques eren imprescindibles per fer amigurumis!
Quan ja semblava que anava tot sobre rodes, va arribar el moment de tancar els dos extrems del cilindre en què es converteix la peça teixida després d'unir, ara sí amb punts invisibles, dos dels costats. I el resultat va ser un bunyol. Sí, reconec que soc massa perfeccionista però per experiència sé que si alguna cosa no em convenç no puc deixar de mirar-la. Així que vaig preferir tornar-ho a intentar. Aquesta vegada, però, no vaig tancar la peça del tot, amb la qual cosa vaig aconseguir un acabat més discret però amb una petita obertura. En un extrem va ser fàcil dissimular-la amb el peduncle –és a dir, la cueta de la carabassa– i a l'altre extrem vaig improvisar una petita peça rodona imitant el cul de la carabassa –sí, ja sé que deu tenir una altre nom més científic però el desconec–.
A partir d'aquí vaig començar a divertir-me. Tocava brodar el somriure i les celles de la Sra. Carabassa i també fer-li el barret. La meva versió és una mica més petita que l'original i amb una flor.
Pel que fa al Sr. Carabassa, el bigoti és molt divertit. També cal brodar unes celles i fer el barret de copa. Havia pensat que el Sr. Carabassa necessitava un monocle, però després de tantes desventures vaig desistir.
Malgrat tot, el Sr. i la Sra. Carabassa són una parella ideal per celebrar la tardor, que fins aquesta setmana no s'ha començat a notar de veritat en aquestes latituds.
Juliol de 2022: Actualment, a causa de les sancions a Rússia, Sasha Koffer no té a la venda els seus patrons.
Me encantan!!!
ResponEliminaYo creo que han quedado genial... y es verdad que slip stiches in back loops... son pesados... así que la solución de puntos bajos me parece muy buena...
Que gracia lo de la regla de tres... yo la uso un montón!!! jejeje
Ideales Judith... me apunto la diseñadora!
Muak
A grandes males, grandes remedios... Habrán quedado genial pero no veas la guerra que me han dado! Jajaja! Gracias, Ana! Un beso!
EliminaHola! Són una monada i m'encanta l'article que has escrit, el trobo molt real i que reflexa el proces de fer les carabasses amb els inconvenents que ens podem trobar totes. Una gran solució fer servir punts baixos en comptes de punts invisibles (punts que odio per cert jajaja).
ResponEliminaSempre a punt per llegir més sobre els teus projectes! Fins aviat!
Hola, Meritxell! Moltes gràcies! Quan escric les meves peripècies en el procés de fer un amigurumi sempre em fa por avorrir-vos. Així que em fa il·lusió el teu comentari! Per cert, estic molt d’acord amb tu que els punts invisibles són odiosos. Hahaha! Fins aviat!
EliminaOhh porfavor..si haces el monóculo yo quiero verloooo jaja
ResponEliminaSon una chulada ambos...el Sr calabaza me ha conquistado total!
La elegancia siempre me pierde je je
Un muaks
Jajaja! Gracias, Ani! Habría molado lo del monóculo, verdad? Pero es que cuando un amigurumi me da tantos problemas me aburro y tengo ganas de terminar. Aún así, ha quedado elegante. Pero no te preocupes: no le diré a la Sra. Calabaza que te ha conquistado su señor esposo. Jajaja. Muaks!
EliminaMe había perdido éste post! Y encima con lo que me gustan las calabazas, tú pareja es ideal, me encantan!! Y lo del monóculo....no digo ahora mismo, pero dale unas vueltas!!
ResponEliminaBesos.
Jajaja! Qué éxito ha tenido el monóculo! Con los quebraderos de cabeza que me dieron las calabazas, ya no tenía ganas de pensar cómo hacerlo... Quizás para el próximo Halloween... Gracias, Pilar! Un beso!
Elimina