2 d’agost del 2021

Qui fos cranc...

Avui m'he incorporat a la feina després de les vacances, que com et pots imaginar m'han passat volant. La tornada ha sigut dura no t'ho negaré perquè significa abandonar molts dels hàbits slow life de les últimes setmanes: llegir a la fresca del matí, passejar per la platja, fer la migdiada, pintar amb aquarel·la, perdre'm pel bosc... Continuaré trobant estones per fer les coses que m'agraden, és clar, però ja saps que no és el mateix quan cal dedicar 8 hores diàries a la jornada laboral.

Qui no té la síndrome postvacances és aquest cranc, que és un dels amigurumis del zodíac que Khuc Cay va publicar al número 104 de la revista Simply Crochet. Això sí, jo no he fet cap cas del zodíac i el publico ara, en ple agost. He de confessar també que la resta d'amigurumis del zodíac, a banda d'Àries o Taure, no em desesperen.

Tornant al cranc amigrurumi, el patró és perfecte. Per exemple, m'ha entusiasmat la tècnica per fer els ulls. A més, no té cap gran dificultat a banda d'haver de cosir moltes peces: dotze en total comptant els ulls, les pinces i les potes.

Sí, ja sé què em diràs: és que jo el jacquard... Però, com t'he dit mil i una vegades, per fer jacquard o tapestry el truc és molt senzill: cal treballar en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant. 

En definitiva, jo he seguit el patró al peu de la lletra. I això és estrany en mi, tot i que no pot ser d'altra manera quan es tracta dels patrons de Khuc Cay, que són molt i molt recomanables. L'únic canvi que he fet és brodar aquestes ratlles a la panxa en lloc de les puntades en diferents colors del model original. 

I parlant de brodar, en aquest mateix moment, mentre escrivia, m'he adonat que no em vaig recordar de brodar la boca!!! "Tarde piaste!", que deia Sancho Panza. Com comprendràs, en aquestes hores i a punt de publicar aquesta entrada, no tinc temps de tornar a la platja, emportar-me novament algunes palades d'arena, muntar aquest set una altra vegada per després desmuntar-lo i passar l'aspiradora fins a fer desaparèixer l'últim granet de sorra.

I tu, encara fas vacances?

6 comentaris:

  1. Qué bien te ha quedado!!!
    No queda mal sin la boca...
    Y la barriga: perfecta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, Ana! Fíjate que después de haberlo hablado contigo se me volvió a olvidar bordar la boca! Qué cabeza de chorlito! Pero la verdad es que no estaba dispuesta a repetir la foto con toda la movida de la arena de la playa... Jajaja. En lo de la barriga sí que te doy la razón: tejiendo en back loops queda perfecta. 😉 Un beso y gracias!

      Elimina
  2. Que cangrejo tan bonito y simpatico, con ganas de darle un abrazo!
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidado con las pinzas, Diana! Jajaja! Muchas gracias. Muaks!

      Elimina
  3. Un cangrejo muy chulo...a pesar de sus doce piezas!
    Pero como siempre...el esfuerzo ha merecido la pena!
    Y menudo curro para la foto...otro esfuerzo que hay está...no se ve, pero se nota!
    Muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja... Ni te imaginas el curro de la foto! Lo de la arena de playa por casa no fue una gran idea... Me estuve acordando del cangrejo una semana seguida! Muchas gracias, Ani!!! Un beso!

      Elimina