28 de novembre del 2022

D'amigurumis i oportunitats

Com en tot a la vida, no soc gaire de seguir tendències. Sí, és clar, jo també faig amigurumis de les dissenyadores més top però m'encanta comprar patrons d'altres dissenyadores poc conegudes, com Bumbee Crochet Designs, una alemanya amb poc més de 1.000 vendes a Etsy. I malgrat que, com et deia, més aviat he sigut sempre l'ovella negra, la cosa no va d'ovelles sinó de gossos.

La gran majoria de vegades que m'aventuro a donar una oportunitat a dissenyadores poc mainstream el resultat és un patró de 10. I aquest no és un cas diferent de la resta: 12 pàgines amb 25 fotos i instruccions precises. Només hi he trobat a faltar el que jo anomeno rigor anatòmic: on s'és vist un gos sense cua? Però, per sort, una cua és bastant fàcil d'improvisar.

Pel que fa a la resta, aquest és un patró sense grans dificultats, fora de quatre fileres amb jacquard i del procés d'esculpir els ulls, en el qual sempre aconsegueixo resultats discrets i poc simètrics.

El patró original aposta pel gris per al cos i el blanc i el negre per a la samarreta. Jo he anat per altres viaranys i he optat pel marró i aquest verd difícil de classificar que anomeno verd Chartreuse, tot i que visc a Reus i no a Tarragona. Per si no ho saps el Chartreuse és un licor d'origen francès que es va fabricar a Tarragona durant quasi cent anys i que ha esdevingut emblema de la ciutat. Per contra, Reus, que és la ciutat tradicionalment rival, és coneguda pel vermut.

I ja m'ha passat allò que em passa a mi. I és que començo parlant de naps i acabo parlant de cols: de les tendències al vermut. Però sempre amb un amigurumi com a nexe d'unió. De què acabaré parlant en la pròxima publicació? Torna per descobrir-ho.

12 comentaris:

  1. Qué perrito tan mono!!!
    Me encantan su osito y el reno... los tengo en la lista... jejeje
    Los colores te han quedado geniales... me encanta ese verde y no sabía que era como el licor... qué gracia!!!
    Oye... y los ojos los veo muy bien!!!!
    La foto me encanta.... genial la idea del banco!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya me has creado una necesidad! Ahora me he enamorado de ese reno con la barriguita de tela! Jajaja! Los ojos... Bueno, no son muy simétricos pero así de perfil no se nota mucho... Trucos a la hora de hacer fotos, ya sabes... 😉 Y lo del banco, mira, para variar! Jejeje. Gracias, Ana! Un beso grande!

      Elimina
  2. Que perro más rebonitoooo! Y oye! Mi perrete nació sin rabo ja ja ja así que este tuyo me gusta el doble😄
    Te ha quedado perfecto!...y muy formalito parece en esa pose.
    Muuaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es verdad que hay perros sin rabo! Pero es tan gracioso ver a un perro contento meneando el rabito... Jejeje. Gracias, Ani! Muaks!

      Elimina
  3. Una preciosidad de perrito, te quedó muy bonito y con unos colores divinos.
    Besitos fuertes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué ilusión que te gusten los colores, Marta! Un beso!

      Elimina
  4. Yo también soy más de gatos pero este perrito es una dulzura total.
    Me ha encantado.
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaaad? Los gatos siguen ganando la partida pero es un perrete muy tierno, sí. Gracias, Isabel!

      Elimina
  5. És moníssim, però a la meva pantalla es veu més aviat de color Chartreuse groc que no pas de Chartreuse verd!
    Visca la Mamadeta i santa Tecla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Els colors de les fotos enganyen tot i que tens raó: és una barreja estranya de verd i mostassa. Però a mi em recorda el Chartreuse i he tirat pel dret.😉 Gràcies, Helena! I visca santa Tecla!

      Elimina
  6. No conocía yo a esta diseñadora, qué de cosas chulas tiene ¿no?

    Como en tantas otras ocasiones, sin lugar a dudas tu versión mejora con creces el original. La elección de colores es un acierto total, me encanta ese verde, ¿de verdad es el de un licor? y por supuesto, ¿dónde se ha visto a un perro sin cola?, jajajajaja, el rigor anatómico y los amigurumis parece que no se llevan nada bien.

    Ya sabes qué últimamente ando a vueltas con las fotos y la tuya me requeteencanta.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay, las fotos! Qué dolor de cabeza! Yo ya no sé qué hacer para ser un poquitín original y conseguir un buen resultado. Tendré que contratar a un fotógrafo para poder dedicarme de lleno al ganchillo... Jajaja. Muchas gracias, Leti! El patrón es genial pero esta vez, y es raro, a mí también me gusta la paleta de colores que he escogido. Y en cuanto al rigor anatómico..., creo que la cola es el olvido más recurrente, no? Como la mayoría de las veces no se ve... Muaks! 😘

      Elimina