7 de juny del 2023

Sobre plans i jacquard

Tenia previst fer aquesta publicació la setmana passada, però la vida té els seus propis plans. Vuit dies a l'hospital amb una mare de 87 anys i tenir-la ara a casa convalescent no són el millor context per dedicar-se al blog, però avui tinc una estoneta de tranquil·litat. Per sort, ja havia fet les fotos d'aquest panda vermell, un disseny de Khuc Cay que també trobaràs al llibre Zoomigurumi endangered animals però que jo vaig comprar a Etsy.

I sí, ja veus que el jacquard és el gran protagonista d'aquest amigurumi. El que crida més l'atenció és el disseny del rostre a tres colors però en realitat la gran complicació va ser el cos, dividit longitudinalment en marró i aquest color caldera. I quin era el problema? El de sempre! El teixit es va inclinant, inclinant... 

Com que ja m'ho veia a venir, des de bon principi vaig fer aquest panda vermell amb punt baix en X però ni així me'n vaig sortir. L'única solució, i ja em va passar amb el Totoro de Shino Craft, és combinar dues tècniques: punt baix en X i front loops. Així doncs, tot i la meva tossuderia a treure ferro al jacquard, crec que em dono per vençuda. No, no hi renuncio. Hi ha dissenys en què és imprescindible utilitzar aquesta tècnica i si em roben el cor m'hi llençaré de cap, com sempre. Però ja és hora de donar-vos la raó i acceptar que teixir en jacquard és complicar-se la vida.

Esgotada ja, quan va ser el torn de les orelles vaig optar per la simplificació. Khuc Cay proposa jacquard tant davant com darrere de l'orella però jo ja en tenia prou i em vaig conformar amb utilitzar aquesta tècnica de canvi de color a la part del davant.

També vaig tirar pel dret a l'hora de fer la cua de ratlles. Comparat amb el jacquard, un teixit de ratlles no té cap gran complicació. Però el salt entre les ratlles d'una sola filera és poc polit. Així que, en el meu panda vermell, les ratlles de la cua són més gruixudes que en el disseny original. 

Per rematar aquest amigurumi, encara calia treballar amb una tècnica que poc o gens té a veure amb el ganxet: el needle felting. L'única vegada que he treballat amb aquesta tècnica va ser per fer el cabell de Pinotxo. Així que soc del tot inexperta. Malgrat això, el needle felting m'ha semblat en aquesta ocasió és clar que només calia fer els coixinets de les potes més fàcil que el jacquard.

Aquests dies d'hospital i convalescència, no vaig poder celebrar els nou anys de blog. Sí, Descabdello va néixer el 2 de juny de 2014. I aquest és ja el segon any que no ho puc celebrar, per motius similars: la vida, que fa plans que no t'esperes amb la salut dels teus pares octogenaris. Així que confio poder celebrar-ho en gran l'any vinent, en el desè aniversari de Descabdello. Començaré a pensar-hi, per estar preparada...

12 comentaris:

  1. Tu panda rojo esta muy tierno y hermoso, roba el corazon!
    Besos

    ResponElimina
  2. Un panda precioso Judith!!!
    Complicadísimo... pero perfecto!!!
    Ya me imaginaba que seguíais en el hospital... o con convalecencia en casa...
    Espero que poco a poco se vaya recuperando… y volváis a la normalidad.
    Un besote muy fuerte para todos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Ana! Creo que con 87 años nuestra normalidad va a ser un tanto diferente a partir de ahora pero aún quedan ratitos para el ganchillo, por supuesto! Aunque tengo que intentar no liarme con amigurumis tan difíciles... Jejeje. Muaks!

      Elimina
  3. Qué monada de panda te quedó!!!
    Siento lo de tu mami, ahora toca darle mimitos.
    Besitos fuertes

    ResponElimina
  4. A trabalheira valeu a pena, Judith!! Ficou lindo demais! 💜
    Espero que sua mãe esteja se recuperando bem! 🌷
    Parabéns pelo blog, ano que vem a festa merece ser grande, hehehe. Que a comemoração venha em grande estilo!
    Beijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Minha mãe está melhorando, embora ela tenha muitos anos. Prometo uma grande festa para comemorar os dez anos do blog. Obrigada por estar sempre lá! Beijo!

      Elimina
  5. Madre mía, Judith, es ESPECTACULAR. Te ha quedado genial, me encanta. Yo soy de la opinión, ya lo sabes, de que el jacquard es complicarse la vida, al menos en mi caso. Lo he probado, hace poco animada por ti, y estoy contenta con el resultado, pero era una cosa pequeña, sin tanta complicación como este panda rojo. Yo hago amigurumis para disfrutarlo, no para agobiarme, me encanta ver y probar técnicas nuevas, pero con moderación, jajajaja. Tú te lanzas con todo jacquard elevado al cubo en este diseño con needle felting y rayas. Sin lugar a dudas eres una crack.

    Por el resto, ya sabes, la vida es así, tiene su propios planes y hay que seguirlos cuando toca. Ánimo con esa convalecencia y disfruta de su compañía.

    Bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Complicación elevada al cubo, sí! Los amigurumis difíciles no llegan a agobiarme y, como requieren concentración, me vienen bien para desconectar, pero tengo que moderarme un poco... Y mientras, aquí andamos, bailando al son que toca la vida... 😉 Bicos!

      Elimina
  6. Te ha quedado genial, Judith.
    Se nota que te gusta lo que haces y los desafío ponen a prueba tu talento con un resultado sobresaliente.
    Espero que tu mamá vaya mejorando.
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooohhh! Muchas gracias, Isabel! La verdad es que me gustan los desafíos... Jejeje. Mamá mejorando, sí, pero los años pesan... 😉 Gracias y un beso!

      Elimina