En Bjorn: 38 cm d'os

Ja fa temps que vaig descobrir Ina Rho: els seus primers disseny, la llebre Harriet i la cérvola Hjertrud, em van enamorar. I després d'uns mesos sense nous patrons, aquesta dissenyadora noruega em va sorprendre amb dos clàssics dels amigurumis: un os i un conill. En Bjorn l'os em va tornar a enamorar.

No sé quins van ser els factors decisius perquè en principi tot estava en contra: d'una banda, els ulls i el musell estan fets amb peces de roba cosides i, de l'altra, l'os fa 38 cm d'alçada. Però no m'hi vaig poder resistir i el resultat m'entusiasma. 

A més, el repte m'ha permès aprendre una nova tècnica de la qual espero treure molt de profit. En un principi, per fer els ulls i el musell vaig decidir utilitzar feltre. Vaig pensar que també l'hauria de cosir però que el resultat seria més polit perquè ni la roba es desfilaria ni caldria fer-hi una vora per evitar-ho. Però un cop a la merceria va resultar que no hi havia cap feltre beix que conjuntés amb el marró que jo havia triat per a en Bjorn. Sort que, com segur que fan en totes les merceries de confiança, em van assessorar molt bé i em van parlar del paper adhesiu que s'utilitza per fer aplicacions en projectes de costura creativa. És un paper termoadhesiu per les dues cares que permet fixar l'aplicació sobre la tela –en el meu cas, sobre la peça teixida–. Un cop fixada s'ha de cosir amb punt de festó. Sí, he descobert la sopa d'all! Tu potser ja coneixies aquest tècnica però a mi, que soc bastant ignorant en costura, m'ha donat moltes idees. Tinc la sensació que és una tècnica com el tapestry, que moltes coneixen i molt poques expliquen.

En definitiva, vaig trobar un retall de roba beix que m'anava de perles i au, a retallar, planxar i cosir. Això sí, per a la pròxima vegada em comprometo a aprendre a fer el punt de festó, perquè en aquest cas he fet unes puntades senzilles per cosir els ulls i el musell.

Un cop superada la dificultat de la costura, en van sobrevenir algunes més. La primera, els pantalons, que seguint el patró original li anaven enormes. No és una crítica al patró: amb les peces de roba aquestes coses passen. Senzillament, va tocar repetir els pantalons per fer-los a mida. El que vaig desestimar van ser els botons: sense ulls de seguretat i sense botons en Bjorn l'os es converteix en un amigurumi apte per a nadons, que he de reconèixer que és una demanda habitual quan vaig a un mercat d'artesania, com el que tinc previst el mes que ve.

I acabo amb la bufanda. Ina Rho proposa fer-la de mitja, però si vas llegir l'entrada sobre la Ranta Scarf ja saps que he promès no tornar-hi. L'alternativa de ganxet que dona el patró és fer una bufanda amb punts alts, opció que em va semblar bastant avorridota. Així que vaig optar per una bufanda calada, amb el punt que ja vaig utilitzar per al xal de la meva Frida Kahlo. 

I, tot i fer 38 cm d'alçada, en Bjorn l'os va estar acabat en un tres i no res. Si t'agrada tant com a mi, el patró és molt i molt recomanable. Quan el 2016 vaig comprar els primers patrons d'Ina Rho, hi vaig fer algunes crítiques però el patró d'en Bjorn és molt professional.

Però espera, que encara faltava salvar una dificultat! Amb un amigurumi de 38 cm, fer fotos a la caixa de llum està descartat. Així que m'havia d'empescar alguna cosa i vaig decidir fer les fotos en aquest racó, amb un paviment imitació de les rajoles hidràuliques que m'encanta. I on és aquest racó? Ni t'ho imagines. És el terra de la cuina, reformada fa tot just un any, al costat de la porta de la galeria. Ves per on he descobert el millor lloc de la casa per fer fotos, amb una llum increïble sense focus ni capsa de llum.

I a tu què t'agrada més? En Bjorn l'os o les meves rajoles? Jo no em puc decidir...